Valenciano

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J. V. Foix i es publicaren dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme l'experimentalisme: Els Miralls (1970) i Poesia rasa (1970) .
La poesia no-realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, presentà les característiques següents: nous aràmetres del codi textual,la pretensió del poeta introduia el lector dins el text o del discurs; pràctica rebel, la poesia es considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme; nous valors de la paraula poética, la paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua; la poesía com eina d'investigació; nous arguments, els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors. L'any 1973 la poesia valenciana s'allunyà del realisme precedent. Els nous referents foren Joan Navarro i Salvador Jàfer. L'antologia d'Amadeu Fabregat recollí aquest canvi d'orientació. Durant els anys 80 la poesia continuà si fa no fa els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del "jo", a través de la suma de vivències personals. Definitivament s'acceptà el mestratge de tots els grans poetes del s. XX. Als anys 90 abandonaren la idea d'actuar com a memòria col•lectiva o com a impulsors de la transformació social, tendiren a l'autobiografia i a la intimitat i sovint manifestaren un acusat escepticisme. S'hi observà una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus i menys emfatics, més intims, més al•lusius i menys rotunds.

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feie ac cessible a tots els públics. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet que molts dels seus poemes foren sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seues creacions. Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les tapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida. La seua poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La suma d'aquestes dues veus configuren en un tot la seua poesia, que ha evolucionat i ha oscil•lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana. Miquel Martí i Pol, poeta compromés amb la vida, ha construit la seua experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat la solidaritat.

Hola