Valenciano

Els primers anys del regnat de Joan Carles I van ser el període de recuperació pacífica de les llibertats.Però per pacífica que fóra, va ser una època de manifestacions i vagues, reprimides per policia i paramilitars, i atemptats terroristes. Fins i tot hi hagué un intent de colp d'estat militar . Tot i així, el retorn de la democràcia obria noves expectatives quant a la nostra recuperació lingüistica, cultural i nacional. Al 1982 el valencià esdevenia llengua cooficial i començen a emitir emissores de ràdio i televisió en català. De la dècada dels 60 cap als 70, els narradors adopten una postura més intimista i individualista. Es mostren més preocupats per la llibertat personal i pel desti propi .Alguns narradors comencen a publicar una narrativa encara realista, però amb una exaltació del món interior del protagonista. Durant els 70, els escriptors viuen la fi del franquisme, la creació d'editorials, nous pre la censura i reconeixement dels drets lingüfstics de les nacionalitats .Comencen aleshores una sèrie de joves escriptors nascuts en la postguerra i que han patit les consequencies d'ella. D'altra banda, tenen una major informació sobre la cultura europea i han tingut referències i modela literaris. Ela nous escriptors dels 70 es caracteritzen per reflectir el seu món cultural, una actitud més intimista, l'experimentació de las possibilitats del gèneres, un llenguatge molt elaborat i sobre tot una transgressio moral i ideologica amb recreació del món prohibit de la infancia i joventut amb revoltes, erotisme, etc..

Quim Monzó es un dels narradors mes importants de la literatura actual. Se'l coneix sobretot pels seus reculls de contes, però també per les seus novel-les i recopilacions d'articles d'opinió. La seua narrativa curta reflecteix la societat per diverses raons.
• L'estructura de les seues narracions es original i molt enginyosa, es a dir, la majoria dels contes presenten una estructura breu, esquemàtica, on gran part dels fets se'ls ha d'imaginar o pressuposar el lector.
• Els personatges son molts esquemàtics. Amb un adjectiu, unes lletres segui des o un estereotip articula un personatge.
•La llengua fuig de l'encarcarament i utilitza una llengua viva actual i moderna, que presenta una gran puresa i rigor. El seu estil manifesta una gran uniformitat. Combina registres mes informals i lúdics amb altres mes elaborats. Barreja elements fantàstics o grotescos amb altres reals o mes lirics. Utilitza metàfores sensuals i d'altres mes irreverents o surrealistes. Per tot el que hem dit anteriorment i per la connexió que la seua obra te amb el cinema, la radio i la televisió podem concloure que, efectivament, la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix els trets mes remarcats de la societat contemporània.

c