Tema 2: Desenvolupament Físic I Motriu.

→ Desenvolupament físic i motriu:
-Àmbit físic i motor que afecten tant:
A la part fisiològica del sistema,
les accions motores i
l’adquisició de l’esquema corporal (representació del propi cos i dels seus canvis).

Relació íntima existent entre moviment i psiquisme.

El desenvolupament físic i psicomotor és com un nus que uneix un component pràctic i de projecció externa (l’acció) amb un altre intern o simbòlic (la representació del cos i les seves possibilitats d’acció) i del qual l’objectiu és que l’infant aconsegueixi el control del propi cos i obtingui el màxim de les possibilitats d’acció i expressió.

La psicomotricitat és alhora una font de coneixement i d’expressió dels coneixements que ja es tenen, un mitjà per a generar vivències i emocions a través de la relació, per també una expressió de vivències i emocions en aquesta relació. La psicomotricitat és, doncs, un nus que lliga psiquisme i moviment fins a barrejar-los en una relació d’implicacions i expressions mútues.

→ Creixement accelerat del cervell:
Període entre el 7è mes prenatal i els dos anys d’edat en el qual s’afegeix més de la meitat del pes final del cervell de l’infant.

El cervell i el sistema nerviós consta de més d’un bilió de cèl·lules especialitzades que treballen juntes per transmetre senyals elèctriques i químiques al llarg de molts bilions de sinapsis.

→ Neurona:
Cèl·lula nerviosa que rep i transmet impulsos nerviosos.

→ Sinapsis:
Espai connectiu entre una neurona i una altra.

→ Procés de sinaptogénesis:
Formació de connexions sinàptiques entre neurones. El nadó té un promig de més neurones i connexions nervioses que els adults. Les neurones que s’interconnecten amb èxit amb altres neurones exclouen a aquelles que no ho fan, per tant la mitad de les neurones produïdes a l’inici de la vida també es moren aviat.

→ Plasticitat:
Capacitat per canviar, estat de desenvolupament que té el potencial de ser modelat per l’experiència.

No totes les parts del cervell es desenvolupen a la mateixa velocitat.
Les àrees més desenvolupades són el tallo cerebral i el mesencèfal que controlen els estats de consciència, els reflexes innats i les funcions biològiques vitals com la digestió, la respiració i l’eliminació.
Al voltant del mesencèfal estan el cervell i el còrtex cerebral, àrees implicades en els moviments corporals voluntaris, la percepció i les activitats intel•lectuals superiors com l’aprenentatge, el pensament i l’elaboració de llenguatge.
Les primeres àrees en madurar són les àrees motores primàries que controlen activitatsmotores senzilles com agitar els braços i les àrees sensorials primàries (controlen processos sensorials com la visió, l’audició, l’olfacte i el gust).

Per tant, els nadons són ésser reflexius “sensoriomotors” degut a que només les àrees sensorials i motores funcionen bé al néixer.

Un element que contribueix de forma important és el desenvolupament d’un segon tipus de cèl•lula nerviosa, que es diu glia, i que nodreix a les neurones i posteriorment les va envoltant en baines aïllants d’una substància que es diu mielina.

→ Mielinització:
A mesura que les cèl•lules cerebrals proliferen i creixen, algunes de les glia comencen a produir una substància cerosa que es diu mielina, que forma una baina al voltant de les neurones, actuant com a aïllant que accelera la transmissió dels impulsos nerviosos i permet que el cervell es comuniqui de forma més eficient amb les diferents parts del cos.

Fins als dos anys el nen augmenta amb regularitat de talla i pes, i comença a anar més lent a partir dels 2 anys.
El cervell: les neurones s’arbonitzen, es connecten unes amb d’altres, fet que augmenta la velocitat en la conducció d’impulsos. Això permetrà a l’infant realitzar activitats molt més ràpides, complexes i precises.
2- 6 anys: Augment i control dels segments motors inferiors que faciliten la finor i precisió dels moviments.
2-3 anys: Control d’Esfínters. S’allarga en el temps en el control nocturn amb incapacitat per retenir l’orina mentre dormen. El control d’esfínters mostra que ha assolit un cert grau de desenvolupament neuromuscular i de maduració cerebral, que li dóna més capacitat d’autocontrol corporal.
2-6 anys: Control en el maneig dels músculs del canell i dels dits (prensió més fina i precisa, major presència de moviments voluntaris i controlats).
5-6 anys: El lòbul frontal haurà madurat lo suficient per permetre la realització de les funcions com: regulació,

El centre cerebral superior, cerebel, consta de dos hemisferis connectats per una banda de fibres anomenada cos callós. Cadascun dels hemisferis està cobert per un còrtex cerebral, una capa externa de matèria gris que controla els processos sensorials i motrius, i la percepció i el funcionament intel•lectual.

Esquerre
Controla el costat dret del cos.
Conté la parla, l’adquisició de la memòria verbal, la pressa de decisions, el processament del llenguatge i l’expressió de les emocions.

Dret
Controla el costat esquerra.
Controla el processament de la informació visoespacial, els sons no lingüístics com la música, les sensacions tàctils i l’expressió d’emocions negatives.

El cervell és un òrgan lateralitzat. No són independents un hemisferi de l’altre.

Especialització de les funcions cerebrals en els hemisferis cerebrals dret i esquerre. Preferència per l’ús de la mà o un costat del cos més que l’altre.

La lateralitat o preponderància dels segments corporals de dreta a esquerra parteix de la premissa que si bé el nostre cos és morfològicament simètric des del punt de vista funcional és asimètric.

Homogènies: ull, braç i cama dretà o esquerrà.
Creuades: es comparteixen o es diferencien lateralitats (ull esquerre i braç i cama dret)

La lateralitat es fa evident entre els 3 i 6 anys.
És contraproduent forçar o modificar la preferència lateral, ja que això afecta a l’organització del cervell.
Si entre els 3 i 5 no s’acaba de manifestar, cal lateralitzar. Per fer-ho, observem l’infant detingudament, es fa un diagnòstic i si no hi ha una preferència marcada s’optarà per un patró dretà.

→ L’audició:
És bastant fina al néixer.
Els sorolls sobtats sobresalten al nadó i el fan plorar.
Els son rítmics (cançons o batecs) els calmen i els fan dormir.
Els nadons giren el cap cap al so, i comencen a relacionar la visió amb el so.
Posen especial atenció a la veu humana.
Desenvolupen amb rapidesa la comprensió de la paraula i ignoren els sons irrellevants.

→ La visió:
Sentit menys madur al néixer.
Enfoquen els objectes que estan a una distància entre 30 i 75 cm i contemplen tot sense comprendre de què es tracta.
Prefereixen els rostres però no saben perquè, i aquesta preferència desapareix en un o dos meses.
Maduració del còrtex visual, cap als 2 mesos el nadó mira atentament el rostre humà i somriu tímida i fugaçment.
Als 3 mesos observa amb més atenció els ulls i la boca.
Visió binocular: capacitat per coordinar els dos ulls per veure una imatge, apareix cap als 14 setmanes.

→ Gust, olfacte, tacte:
Funcionen al néixer i s’adapten al món social.
El gust. Exemple: el sucre calma a les dues setmanes, però no produïa cap efecte a les 4 setmanes, si no anava acompanyat de la mirada segura de la persona que els cuida. Els nadons poden odiar els xupaxups si el doctor els regala un just abans de donar-los una injecció.
Aprenen a reconèixer l’olor i la forma de manipular-los de la persona que els cuida, es relaxen quan són balancejats amb els braços per qui els resulta familiar.
Capacitat de ser consolats pel tacte és una destresa més important.

la interacció social (per respondre a les persones que li són conegudes) i
el benestar (per calmar-se).

Per exemple:
La llet materna és un anestèsic suau, pe tant el nadó se sent feliç en el pit de la mare i connecta amb el plaer del gust, el tacte, l’olor i la vista.

Estan programats genèticament amb sentits que els ajuden a integrar-se ràpidament a la família humana i aquests sentits s’adapten als detalls de les experiències individuals de cada nen.

→ Habilitat motora:
Necessària per moure’s i controlar el cos.
Destresa per moure una part del cos, ja sigui un gran salt o un lleuger moviment de la parpella. Aquests moviments es denominen habilitats perquè no són automàtics sinó apresos.

Sistemes dinàmics dirigits a una fita. Teoria que considera les habilitats motores com a reorganitzacions actives de capacitat dominades amb anterioritat que són iniciades per trobar formes més eficaces d’explorar l’ambient o satisfer d’altres objectes.

Entre els 3 i 6 mesos: el control de la conducta estava localitzat fins llavors a les parts més primitives del cervell, les més antigues i pròximes a la connexió amb la medul•la, s’anirà traspassant als nuclis més evolucionats (còrtex cerebral).

Procés de telencefalització: progressiu desenvolupament del cervell a partir del centre i cap a la perifèria. Passen d’accions involuntàries, sense control (reflexes) a moviments coordinats com a resposta d’estímuls de l’entorn.

Per entendre la seqüència de les habilitats motores cal conèixer les bases del desenvolupament i organització psicomotor.

El progressiu domini del control postural, s’ajusta a dues lleis fonamentals:

L’Organització Céfalo-caudal: es controlen abans aquelles part del cos més pròximes al cap. Progressivament el control s’exercirà cap a la pelvis. Primer mou el cap i coll abans d’asseure’s.
L’Organització Próxim- distal: es desenvolupen i controlen abans aquelles part més properes a l’eix corporal, que divideix imaginàriament el cos en dues parts simètriques, de dalt a baix. Explica de passar de la psicomotricitat gruixuda a la fina.

El control postural és important perquè es tracta del primer posicionament del nen davant del món, al seu coneixement, a la seva comprensió i a la seva representació.

Control del: cap 3-4 mesos. És capaç de girar el cap d’un costat a l’altre, d’aixecar-
lo quan està tombat, i de sustentar-lo com a prolongació del tronc.
Coordinació oculo-manual: 3-4 mesos. La fixació i guiat visual de l mà cap a un objecte d’interès.
Capacitat d’asseure’s: 4-5 mesos. S’asseu amb ajuda. Entre els 6 i 7 mesos sense ajuda.
Marxa: Moviments i desplaçaments que són l’antecedent a caminar (reptar, gatejar, posar-se de peu i avançar alternativament amb ajuda) cap al 8 mes. Entre el 9e i 14è mes camina.

3 primers mesos: activitat motriu de caràcter impulsiu i reflex. Moviments oculars, gestos espontanis, variacions del to muscular, respiratòries i reflexes.
A partir dels 3 mesos: conducta més voluntària, resposta d’origen sensoriomotor.

→ Reflex:
Vinculats amb la supervivència i està arrelat en els seus orígens i processos filogenètics.

Moviment de resposta que apareix automàtic perquè quasi sempre es produeix com a resposta a un estímul en particular. Resposta involuntària a un estímul.

Els nadons tenen molts reflexes, alguns dels quals desapareixen amb la maduració.

Reflexes que asseguren el subministrament d’oxigen: Reflex de la respiració, el singlot i els esternuts. També és un acte reflex quan mouen els seus braços i cames per alliberar-se d’alguna cosa que els cobreix la cara.
Reflexes que mantenen la temperatura corporal constant: quan tenen fred, ploren, tremolen, i apropen les seves cames a la resta del cos per mantenir la temperatura. Quan tenen calor, s’alliberen de les mantes que els cobreixen i es queden quiets.
Reflexes que controlen l’alimentació:
Reflex de succió: quan un objecte entra en contacte amb els llavis de l’infant
Reflex de cerca o hociqueo: a l’estimular amb un objecte la galta, tendeix a girar el cap, portant la boca cap a la font d’estimulació.
Reflex de deglució: contribueix a l’alimentació.
Reflex de plorar: quan l’estomac està buit, i escopir quan s’ha ingerit massa aliment.

Reflex de Moro o reflex de l’abraçada: el nadó obre i tanca els braços com a resposta a un moviment brusc del cap originat per l’excitació interna dels músculs de les articulacions del coll. Reacció a un ensurt. Marxa cap al 6è mes.
Reflex d’agafar: exerceix una pressió en la palma de la mà del nadó, i es tanca amb força. Desapareix cap al 7è mes, amb l’aparició de l’afluixament voluntari dels objectes.
Reflex de redreçament i marxa automàtica: moviments automàtics alterns de flexió i extensió dels membres inferiors. S’activa al recolzar els peus sobre un cos sòlid i produeix la propulsió del cos cap endavant. Desapareix cap al 2n i 3r mes.
Reflex de Magnus o tònic del coll: la rotació lateral del cap, estant el nen estès sobre l’espatlla, produeix la extensió del braç i la flexió o extensió de la cama del costat al que està girada i la flexió dels membres de l’altre costat.
Reflex de natació: quan se sosté al nadó horitzontalment sobre l’estómac i estiren els braços i les cames.

Reflex de Babinski o cutani-plantar: l’excitació de la superfície plantar del peu provoca l’extensió i la separació dels dits. Desapareix conforme s’apropa a l’edat de la marxa. Quan s’acaricien els peus d’un nadó, els dits s’obren com un ventall cap amunt.

Dues grans àrees de desenvolupament psicomotor:
Organització de l’eix corporal, que permetrà al nen aconseguir l’autonomia en el moviment. Motricitat grossa.
Organització pràxica, que permet convertir les seves mans en instruments de precisió. Motricitat fina.

→ Motricitat grossa:
Habilitats físiques que impliquen moviments amplis del cos, tals com caminar i saltar. Sorgeixen directament dels reflexos.

Per exemple: gatejar.
Els nadons tenen el reflex de natació es col·loquen sobre l’estómac mouen els braços i les cames com si estiguessin nadant. A mesura que van adquirint força muscular, comencen a desplaçar-se, i intenten avançar emputxant amb els braços, i el tronc contra la superfície. Als 8-10m la majoria gategen, coordinant moviments de les mans i genolls de forma suau i equilibrada. Als 12 mesos aprenen a apujar-se als sofàs, o cadires, sense anticipar encara el perill. Per caminar necessita: força muscular, maduració del cervell en el còrtex motor i pràctica.

→ Motricitat fina:
Habilitats físiques que impliquen moviments lleugers del cos especialment de les mans i els dits, tals com dibuixar i aixecar una moneda.

Els moviments de la llengua, mandíbula, llavis i dits són exemples de motricitat fina.
Per exemple: Als 4 anys pot copiar lletres.

Prensió cubital: habilitat manipulativa primerenca en la que un nadó forma objectes pressionant els dits contra la palma. En substitució del reflex de prensió palmar.
A l’any desenvolupament de la prensió de pinça: el dit gros s’empra en oposició als dits, el que li atorga als nadons major destresa per aixecar i acariciar objectes.

2 mesos- mouen els braços amb excitació cap a un objecte que està a prop seu.
3 mesos- són capaços de tocar-lo però no poden sostenir-lo.
4 mesos- poden recollir i sostenir alguna cosa, però sense sincronització. Se’ls porten a la boca.
6 mesos- amb una mirada concentrada i intencional, poden agafar i sostenir qualsevol objecte. De forma compulsiva. Es passen d’una mà a l’altra l’objecte.
11-12 mesos- capaços de coordinar ambdues mans per poder tancar un objecte massa gran com perquè pugui ser sostingut per una sola mà.
1-2 anys- moviment de pinça. Dos anys no és tan compulsiu sinó més selectiu.

Els diferents components de la psicomotricitat infantil tenen un paper rellevant en la integració i control de l’esquema corporal.
→ Independència motriu:
Capacitat de controlar separadament cada segment motor del cos, serveix per eliminar alteracions o moviments involuntaris d’altres òrgans que no es volen moure.

El nen pot executar conductes motores com sostenir el llapis amb els dits.

Capaç de realitzar jocs que comporten moviments complexes diferents amb cada mà.

Permet encadenar i associar patrons motors en principi independents per formar moviments composats.

La coordinació permet que es puguin encadenar un seguit de conductes automatitzades davant un determinat estímul.

Al poder automatitzar disminueix el temps de reacció i d’execució, l’atenció s’allibera i pot concentrar-se en aspectes menys mecànics i més rellevants de l’acció.

To muscular o grau de contracció dels diferents segments musculars.

A través de l’experiència amb els objectes i en situacions d’interacció psicomotora, el nen aprendrà a ajustar i controlar el to muscular.

Aconsegueix dominar la postura, i pot mantenir la seva atenció en la seva relació amb el món emocional.

2 dificultats: hipertonia (excés de tensió muscular) o hipotonia ( excés de relaxació).

A partir del 12è mes comença a controlar-se el to.

Funció corporal relacionada amb els processos d’atenció i domini de la pulsió nerviosa.
Està automatitzada pel sistema nerviós.
Existeix un aprenentatge, com es respira, com es controla el ritme i la profunditat respiratòria.

Capacitat per mantenir una posició sense moure’s (equilibri estàtic) o per assegurar el manteniment de diverses posicions durant el desplaçament del cos (equilibri dinàmic).

Eix fonamental de la nostra autonomia funcional i independència motora i, a l’igual que els elements anteriors, segueix un procés evolutiu.

Habilitat motriu complexa.

El control de l’equilibri estàtic s’inicia al primer any, pot estar de peu sol.

Autocontrol estàtic a partir dels 5 anys.
L’equilibri dinàmic farà major evolució a partir dels 5 anys.

Pressa de consciència de les coordenades en les que el nostre cos es mou i per les quals transcorre la nostra acció.

Coordenades espacials (a dalt- a baix, davant- darrere) fins les més complexes (dreta- esquerra).

Va organitzant la seva acció en funció dels paràmetres del tipus prop-lluny, dins-fora o gran-petit.

L’espai es domina abans des de l’acció que des de la representació.

Coneixement, representació i organització del context físic del nen.
És molt complexa i emergeix a partir de les percepcions en relació amb el propi cos i els objectes i la seva progressiva interiorització.

Percepcions exteroceptives: distància en un mateix i els objectes.
Percepcions propioceptives: orientacions sensoriomotrius dirigides cap al lloc que ocupen els objectes.

Es desenvolupa en relació a l’espacial i implica l’adquisició de la noció de temps, ja que a partir de les senyals espacials i de la seva permanència o absència, el nen podrà anar adquirint nocions de base com la durada o el ritme.

Noció de temps.

Per això són importants les rutines (escolars o familiars), ja que permeten al nen situar progressivament les seves accions en unes coordenades espaciotemporals de creixent complexitat i permetran donar-los-hi sentit.

Més difícil de dominar que l’espai. Per saber què vol dir avui necessita també establir relació amb el que vol dir demà o ahir.

→ Esquema corporal:
Construcció progressiva en la que diferents elements i factors (perceptius, sensorials, motors, representacions cognitives i praxis verbals) interactuen gràcies a la maduració i als aprenentatges que es realitzen. S’arriba a través d’un procés d’assaig- error, d’ajustaments progressius de l’acció motora als estímuls interns i externs, i als propòsits de la conducta motriu a cada situació.

Intuïció global o coneixement immediat del nostre cos, ja sigui en repòs o en moviment en funció de la interacció de les seves parts i de la relació amb l’espai i objectes que ens envolten. Adaptació automàtica de les parts esquelètiques i a la tensió i relaxació dels músculs necessaris per mantenir una posició, per moure’s sense caure i per moure altres objectes amb eficàcia.

Representació que és té del propi cos, dels diferents segments corporals, de les seves possibilitats de moviment i acció, així com de les seves diverses limitacions.

Per la construcció de l’esquema corporal es necessita:
Maduració física neurològica i sensorial
Pràctica personal relacionada amb aquesta maduració
Experiència social

Vinculat al desenvolupament del llenguatge, ja que la paraula es un instrument per poder controlar el pensament sobre la conducta motriu.

(1) L’exploració del propi cos i el dels altres: Mira les seves mans, els seus peus, i aviat se’ls emportarà voluntàriament a la boca. Conductes exploratòries, a través de les que recull informació sobre el color, la forma, i el gust de determinades parts del cos. “Sento como moc aquesta mà que veig que moc”. 2-6 anys
(2) La pressa de consciència del que es posseeix i els propòsits d’acció. 6-18 mesos. Recull informació sobre la postura que adopta alguna part del seu cos o sobre els moviments que realitza. “Sé que aquesta mà que sento és meua, sé que forma part del meu cos i començo a saber que puc fer amb ella”. No s’estabilitza fins els 5 anys.
(3) L’organització, estructuració i integració de tots els elements i factors. El desenvolupament del llenguatge és l’element clau que permetrà al nen la integració o interiorització de tots els elements i factors que constitueixen l’esquema corporal.

A partir dels 2 anys, pot integrar elements dispersos en una percepció de la globalitat corporal. Antesala al conjunt de representacions simbòliques que configuren l’esquema corporal. Fins als 5 anys no es construeix l’esquema corporal. El moviment es reflexiona, percepció global del cos, lateralització marcada, i el món s’organitza respecte a la posició del cos (a dalt, a baix, dreta i esquerra).

Als 2 anys serà capaç d’assenyalar diverses parts del seu cos quan se li demana.
3 anys coneixerà entre 20-30 parts diferents del cos, per lo que augmenta la qualitat i discriminació perceptiva respecte al propi cos.
4 anys, desenvolupament de noves habilitats motrius.
6 anys reconeix entre 50 i 60 parts del cos, diferència dreta- esquerra, adquireix independència motriu, percep el cos com una unitat i posseeix l’equilibri estàtic.

Conèixer la imatge del propi cos
Saber que aquest cos forma part de la identitat d’un mateix
Percep cada part però sense perdre la concepció d’unitat
Coneix les diferents posicions que el cos pot adoptar
Anticipa totes les noves posicions que es poden adoptar així com les conseqüències que aquestes posicions i seqüències de moviment poden tenir sobre el cos i l’entorn

Desenvolupament de la prensió:
Superar el reflex d’agafar innat i dominar els músculs oculo-motors, coordinació oculo-manual o percepció de la mà com a instrument que es pot emprar.

Naixement- 2-3m Localització visual dels objectes. Provoca l’interès per atrapar-los o agafar-los.

2 a 6m Coordinació oculo-manual, possibilitarà el gest voluntari.

4-8 m Mobilització inicial màxima d’articulacions i musculatura, redueix l’esforç.

6-12 m Prensió s’afina, es torna més específica i fina, i es concentra en les mans i els dits.

A partir 9m Utilització de la pinça digital. Moviments més fins per agafar els objectes.

A partir 9 m Preferència lateral d’una mà, i es deixen d’emprar les dues.

La marxa:
Li proporcionarà autonomia en els seus desplaçaments i li obrirà oportunitats d’experimentació i descobriment.

Necessita el control de l’equilibri en posició vertical, control del to muscular o adquisició de força suficient per mantenir-se el pes.

4-5 m El nen eleva el pit, s’asseu amb ajuda i agita les cames. (control de la part superior del tronc).

6-8 m S’asseu sol, roda sobre els costats, es posa de peu amb ajuda i fa intents de reptació i/o quadrúpeda. Control del tronc i de les cames.

9-10 m fiançament de l’anterior.

Final del primer any intents per caminar amb ajuda o sense ella.

13-16 m aconsegueix mantenir-se de peu sense ajuda i camina sol. Augment de la velocitat de la marxa-

2 a 170 passes per minut. Comencen a córrer.

3a automatització del caminar i balanceig alternatiu de braços i cames

4a marxa com la d’un adult, pas rítmic i balancejat.

Carrera: Necessita l’adquisició de la marxa, tensió muscular, velocitat, maduració i força. Als dos anys té dificultats per parar de cop o girar. A partir dels 4 anys partida, canvis de direcció, acceleració i parada.

Pujar i baixar escales: Primer comença per una cama i després alterna. A partir dels 28-30 m capaços de pujar les escales com un adult. El descens és cap als 4 anys.

Salts: de seguida és capaç de saltar caient en els dos peus. 3 anys salta amb peus junts.

Llançaments: 2-3 anys gest tosco, 3 anys millora la tècnica i fa el lleuger moviment de rotació del tronc cap al costat de la mà que executa el llançament. 5-6 anys es fa el pas amb el peu de la mà que es llança.

Moviment d’atrapar: a finals de l’any capaç d’atrapar un objecte parat. 3 anys aconsegueix atrapar una pilota llançada a l’aire. 4 anys si se li tira a ell comença a fer el gest de flexió. 5-6 millora l’habilitat.

Natació: aptitud innata.