1.1. Definició: Psicologia del desenvolupament	Canvis de comportament, provocats per l'entorn i determinats per una societat o cultura. Procés de canvis que abasta tota la vida. CANVIS AL LLARG DE TOTA LA VIDA.	CANVIS AL LLARG DE TOTA LA VIDA.
2 tipus de desenvolupament	1. Quantitatiu --> suma 2. Qualitatiu --> millora	suma/millora
Som èssers biopsicosocials	Biofísic: el físic afecta a la maduració Cognitiu: pensament Socioafectiu: sentir i expressar emocions	físic/pensament/emocions
2 processos que causen el desenvolupament	1. Maduració biològica: aspectes biològics, gens, herència (no tenim atenció fins als 6 anys-còrtex frontal) 2. Aprenentatge: sentiments, pensament, comportament, interaccions en l'ambient.	maduració biològica/aprenentatge
Característiques del desenvolupament	-Continu i acumulatiu: gradual -Multidisciplinari: pediatria, societat -Plasticitat: caract. biològica que permet aprendre i adaptar-se ràpid al nen. -Caràcter normatiu: canvis pròpis dels humans. Tots som iguals vinguem d'on vinguem. -Vinculació amb l'edat. -Multicontextual i multicultural: en funció de l'ambient on et trobis -Multidireccional: No lineal. El nen pot tenir pèrdues i anar enrere quant al desenvol. -Procès holístic: des de molts punts de vista.	8 caract.
1.2. Evolució històrica de la Psicologia del Desenvolupament Antecedents històrics	Cap al reconeixement de la Infància com una etapa diferent a la de l’adultesa. Edat Antiga: als infants se’ls matava com a ofrenes, se’ls esclavitzava, se’ls entrenava per a lluitar. Als dèbils i/o malformats, se’ls abandonava a les coves o se’ls deixava tirats. Després de Crist: les families fan amb l’infant el que volen; el utilitzen com esclaus per les persones adultes. Edat Mitjana: s’adonen de les dificultats dels nens, però els tracten com adults petits. XVII i XVIII: l’esglèsia diu que els infants són innocents i desvalguts. A partir de segle XIX fins ara: se li dóna importància a l’infant, i ho podem veure en les vacances escolars sobretot.	Ed. Antiga Després de Crist Ed. Mitjana XVII - XVIII A partir del XIX
Inici de l’interés pel desenvolupament	XVII-XVIII → apareixen filòsofs que es qüestionen preguntes sobre els nens. Hobbes: anglès i empirista. “nens → èssers egoistes”. Vists com un pecat. Rousseau: “puresa innata” → nens bons per naturalesa. Locke: anglès i empirista. → tot coneixement deriva de l’experiència. Darwin Hall: 1 dels pares de la psicologia del desenvolupament. Freud: neuròleg → 1 dels pares de la psicologia del desenvolupament.	Hobbes Rousseau Locke Darwin Hall Freud
1.3. Dualitats/Polèmiques	continuïtat i discontinuïtat actius i passius herència i ambient normativitat i ideologia	4
1.4. Perspectives en l’estudi de la Psicologia del Desenvolupament. 1.4.1. Models mecanicistes: El Conductisme i la Teoria de l’aprenentatge social	1.Conductisme: Watson: pare del Conductisme → “doneu-me un nen sa i faré d’ell el que volgueu” es pot millorar. és eficient a curt termini. procés continu-gradual-poc a poc. considera l’individu un èsser passiu. Hall: per adquirir un hàbit, s’ha de repetir durant més de 21 dies. Pavlov: condicionament clàssic. Posa l’èmfasi en l’associació. Skinner: no cal només l’associació, cal a més, un reforç positiu o negatiu; depenent de si ha de tornar a existir o no la conducta. Idees bàsiques del conductisme: condicionament, associació, més o menys refoçament. 2.Teoria de l’aprenentatge social: No necessitem experimentar per aprendre, ho podem fer mitjançant l’observació. Albert Bandura: la violència s’aprén per la observació, com d’altres aspectes.	Conductisme: Watson, Hall, Pavlov, Skinner Teoria de l'aprenentatge social: Bandura
1.4.2. Models organicistes →Freud, Erickson, Piaget	Es centren en els processos interns. Tenim una necessitat evolutiva. Per tant, el desenvolupament és discontinu Sigmund Freud: la ment es divideix entre: conscient i inconscient (teoria del Iceberg) Per ell tots els problemes venen per un problema de no haver satisfet els desitjos sexuals. Creu que la primera infància marca tota la vida, i que qualsevol problema aquí, marcarà la resta de la vida. Personalitat: Ello-Id → principi de plaer (instint) Jo → principi de realitat Super jo → “mediador” Aquest últim no apareix fins que controlem els esfinters. “El Malestar en la cultura”
1. Teoria del desenvolupament psicosexual-Freud	Fase oral: (de 0 a 1,5 a) Fase anal: (de 1,5 a 3 a) apareix el super jo si el renyo perque s’ha fet pipí, estic reprimint els seus instints Fase fàlica: (de 3 a 6 a) Complexe d’Edip i Electra → idealitzem la figura del progenitor diferent d’ells i arriba un moment que te por de la castració i comensen a imitar el que far el progenitor igual.	Fases + complexes
2.Teoria psicosocial-Erik Ericksson	Hem de cobrir necessitats. Les crisis evolutives són al llarg de tota la vida. Etapes 0-6. Etapes: 1.Confiança vs. desconfiança: de 0 a 1,5 anys la desconfiança ve de l’entorn i la capacitat que te de fer-lo sentir segur. 2.Autonomia vs. vergonya: si a la 1a etapa he tingut confiança, seré autonoma si no tinc vergonya. 3.Iniciativa vs. culpa	3 etapes
3.Teoria cognitiva-Piaget	La I és algo biològic (que heretem) i és una forma d’adaptar-se a la vida. Busquem l’equilibri del que passa fora i dins d’un mateix. Coneixement → fruit ...
Teoria del Cicle Vital-Piaget:	-Allò que passa a la infància no te perque afectar -S’ha de considerar el context sociocultural per entendre el desenvolupament
1.5.L’aproximació biològica de Piaget	individu → adaptar-se a un medi en constant canvi. descriu el desenvolupament en dos termes: Funcions i Esquemes.	Funcions + Esquemes
a. Funcions	Principi d’organització: els coneixements nous s’adapten a les estructures cognitives que ja tenim. Principi d’adaptació: l’individu tendeix a relacionar-se amb l’entorn d’una forma en què preservi la seva supervivència. Buscar per estar en equilibri amb el medi.	ppi organització ppi adaptació
2 subprocessos de Funcions	Assimilació: en nova estructura o coneixement entra i s’incorpora a la base. Acomodació: es produeix un conflicte cognitiu (desequilibri) perque un nou coneixement es vol incorporar i no pot perque no hi existeix la base. Exemple: Un nadó veu un objecte (1r esquema) i l’agafa (2n esquema), se’l posa a la boca (3r → assimilació de succió). El objecte és a terra, però al tenir 5 mesos, el nadó no pot caminar per agafar-lo → conflicte cognitiu → plora i dóna pas a l’acomodació. Equilibri → quan s’ha assimilat el coneixement. Desequilibri → hi ha un conflicte per la falta d’una base.	assimilació acomodació equilibri + desequilibri
Esquema i estadis	Esquema o estructura cognoscitiva: És un patró organitzat de pensament o acció que construeix un nen per donar sentit a algun aspecte de la seva experiència. Formes generals que l’individu empra per relacionar-se amb el món, marquen qualitativament diferents moments del desenvolupament. Disposicions globals i flexibles sotmeses a l’adaptació a nou objectes i els denomina estadis. Estadis: Estructures seqüencials que defineixen qualitativament la forma general de relació de l’individu al món en un moment determinat. → Piaget només entén d’una relació entre subjecte (jo) i objecte.
1.6.L’enfocament sociogenètic de Vygostki	introdueix la interacció entre persones i per això: no necessites tenir coneixements previs per poder avançar. podem avançar sense tenir les bases adquirides. no creu en els estadis (diferent a Piaget). creu que tenim coses hereditàries però, el pensament, llenguatge, atenció (FUNCIONS PSICOLÒGIQUES SUPERIORS) → són processos de caràcter social, desenvolupats amb altres persones.
Procés d’internalització (Vygotski)	Tot el que te a veure amb el nen, primer passa fora (social-interacció-interpsicològic) i després per dins d’un mateix (individual-intrapsicològic) → Exemple: Quan un nen es diu a sí mateix “no serveixo per les mates” (intrapsicològic) → abans algú m’ha fer creure que no serveixo ja que suspenia (social-interpsicològic). → Tot abans passa pel plànol social (inter) i després per l’individual (intra).
La zona de desenvolupament pròxim	Distància entre el que puc fer sol (ZONA DESENVOLUPAMENT REAL) i el que puc fer amb l’ajut d’algú més capaç (ZONA DESENVOLUPAMENT POTENCIAL). → Aprenc en aquest procés de distància (entre la zona desen. real i la potencial) nens amb diferents rendiments acadèmics → nens que ja tenen un nivell, ajuden als que no.
1.7 L’aproximació ecològica de Bronfenbrenner	És important l’individu i el context (com Vygotski), però a més, afegeix que l’individu també influencia al context i viceversa. Es produeix una BIDIRECCIONALITAT. Microsistema Contextos inmediats en els que el nen actua directament. Està implicat. 1r context inmediat → els pares. Mesosistema Relació entre microsistemes. Exemple: pares-llar d’infants Exosistema Feina dels pares → contextos/sistemes exteriors al nen el nen no participa directament → però si influencia al nen (treball per a que pugui menjar). Macrosistema tot junt → context cultural.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Tema 1: La Psicologia Del Desenvolupament Com A Disciplina Científica. Teories I Models.

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

22 Cartas en este set