- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
75 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.
|
ACRÒPOLIS
|
Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.
|
ACROTERI
|
Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió... era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.
|
ÀGORA
|
En escultura, la figura o ornament que sobresurt del pla que forma el fons. Segons el gruix dels objectes representats se denomina baix relleu, mig relleu o alt relleus
|
RELLEU
|
Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.
|
AMFIPRÒSTIL
|
Edifici romà dedicat a espectacles públics tal com lluites de
gladiadors, de feres... amb un espai central obert (arena), mur de seguretat i grades (càvea). |
AMFITEATRE
|
Construcció o sistema de conducció d'aigües des de les fonts naturals, rius o pantans fins a les ciutats. Segons el desnivell que han de salvar es poden superposar dos o tres fileres d'arcades.
|
AQÜEDUCTE
|
Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.
|
ARC DE MIG PUNT
|
Monument commemoratiu romà. Amb 1 o 3 arcades. A l'àtic apareix la inscripció commemorativa i al cim l'estàtua o carro triomfal en bronze del personatge a qui es dedica .
|
ARC DE TRIOMF
|
Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.
|
ARQUITRAU
|
A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvium // Recinte tancat i porticat que precedeix l'entrada d'alguns edificis.
|
ATRI
|
Base o pedestar d'un temple format per tres escalons o grades. característic de l'art clàssic
|
BASAMENT / CREPIDOMA
|
Part inferior d'una columna sobre la que reposa elfust.
|
BASE
|
Edifici civil dedicat a l'administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.A partir de L´Edicte de Milà,el model basílica romana passarà integrament a l´arquitectura cristiana.
|
BASÍLICA
|
En escultura, representació de la part superior del cos humà cap, coll i començament del tronc.
|
BUST
|
Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.
|
CÀNON
|
Element ubicat sobre el fust de la columna que sosté directament l'arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses
|
CAPITELL
|
Espai triangular ubicat entre l'extradós d'un arc i l'arrabà que l'enmarca
|
CARCANYOL
|
Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o pilar.
|
CARIÀTIDE
|
Sala que guarda l'estàtua de la divinitat al temple clàssic
|
CEL·LA / NAOS
|
Procediment per realitzar estàtues de bronze. Un cop modelada la figura en cera, se recobreix de material refractari (guix, fang). Quan s’ha assecat, se realitza un forat en la part superior per vesar la colada de bronze fos -mentre que la cera surt per un orifici inferior. Quan el metall és fred, se fractura el motlle i se desprèn l’estàtua.
|
CERA PERDUDA
|
Edifici de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros.
|
CIRC
|
Dovella situada en la part central d'un arc.
|
CLAU D'ARC
|
Dovela central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida
|
CLAU DE VOLTA
|
Columna pròpia de l'ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.
|
COLUMNA TOSCANA
|
Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret i en actitud de descans.
|
CONTRAPOSAT / CONTRAPPOSTO
|
Part de l’església tradicionalment reservada al clergat on es realitzen el cants. D’estar enmig de la nau de l’església varen ser desplaçats be al presbiteri bé al peus o a un lateral de la nau.
|
COR
|
Estàtua grega d’època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.
|
CORA
|
Element arquitectòni que coron un entaulament, que en sobresurt i sol aparèices motllurada
|
CORNISA
|
Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna.
|
CÚPULA
|
Cadascuna de les peces que formen un arc.
|
DOVELLA
|
Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.
|
ÈNTASI
|
En l'arquitectura clàssica designa el conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa. En l'arquitectura clàssica
|
ENTAULAMENT
|
Espai on es desenvolupa l'acció teatral. Característic de l'época clàssica
|
ESCENA
|
Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.
|
ESTILÒBATA
|
Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.
|
ESTOA
|
Superfície convexa exterior d'un arc o volta.
|
EXTRADÓS
|
Part anterior o principal d’un edifici per l’exterior.
|
FAÇANA /FRONTIS
|
Alçada d'un arc o volta contada a partir de la clau.
|
FLETXA (D'ARC)
|
Plaça principal de les ciutats romanes on se celebrava el mercat, les reunions ciutadanes i on se situaven els edificis més importants del culte i la vida civil. Se correspon a l’àgora grega.
|
FÒRUM
|
Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s'aplica sobre l'enlluit, de sorra i calç, mentre encara és humit, emprant colors trempats
amb aigua. |
FRESC
|
Espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa a l'arquitectura clàssica
|
FRIS
|
Coronament triangular d'una façana, un pòrtic, una porta o una finestra
|
FRONTÓ
|
Part vertical de la columna entre la base o l'estilòbata i el capitell. Pot ser llis o amb estries
|
FUST
|
Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arranca un arc o volta.
|
IMPOSTA (LÍNIA )
|
Superfície interna d'un arc o d'una volta.
|
INTRADÓS
|
Element arquitectònic situat horitzontalment sobre els brancals d’una porta
|
LLINDA
|
Amplada màxima d'una obertura.
|
LLUM (DE L'ARC)
|
Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre els tríglifs.
|
MÈTOPA
|
Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç, tesselles, peces de marbre...
|
MOSAIC
|
Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.
|
OPISTÒDOM
|
En arquitectura clàssica estil o disposició dels elements sustentadors i sustentats que componen un edifici, especialment pel que es refereix a la forma, proporcions i ornamentació de la columna i l’entaulament. Els principals ordres arquitectònics són: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.
|
ORDRE (ARQUITECTÒNIC)
|
Part del teatre de forma semicircular o circular, on s'hi col·locava l'altar, el cor, els músics...
|
ORQUESTRA
|
Espai destinat a exercicis gimnàstics.
|
PALESTRA
|
Construcció funerària monumental dedicada a persones il·lustres / Temple destinat al culte de tots els déus.
|
PANTEÓ
|
A la casa grecoromana, pati interior voltat de columnes, situat a la part posterior.// Porxo amb columnes que envolta un edifici.
|
PERISTIL
|
Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.
|
PILAR
|
Pilar adossat al mur.
|
PILASTRA
|
Planta longitudinal d’una o tres naus (excepcionalment 5) amb la central més elevada.
|
PLANTA BASILICAL
|
Pedestal sobre el que descansen un grup de columnes (p.ex. als claustres)// Basament sobre el que s'edifica un temple.
|
PODI
|
Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques o escultòriques.
|
POLICROMIA
|
Retaule que consta de més de tres taules. De vegades són articulats i es poden plegar sobre el plafó central.
|
POLÍPTIC
|
Estructura arquitectònica adossada a un edifici, coberta i limitada per arcades.
|
PÒRTIC
|
Espai que envolta a l'altar, generalment elevat respecte a les naus, ocupant l'absís de la capçalera. En aquest espai hi trobem l'altar, la càtedra, els ambons, i a vegades el cor.
|
PRESBITERI
|
Sala o pòrtic que precedeix la naos.
|
PRONAOS
|
La primera dovella immediata a l’arrencament de l’arc.
|
SALMER
|
Escultura de fusta.// Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.
|
TALLA
|
Bloc cilíndric que superposat forma el fust d'una columna // Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.
|
TAMBOR
|
Edifici destinat a representacions escèniques i musicals d’època clàssica. Consta d'hemicicle o càvea, orquestra, prosceni i escena.
|
TEATRE
|
Construcció romana de caire civil destinada als banys.
|
TERMES
|
Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc. que s'utilitzen per formar un mosaic
|
TESSEL·LA
|
A les portalades de les esglésies, espai delimitat per la llinda i la primera arquivolta, que sol contenir escenes en relleu / Espai interior d'un frontó.
|
TIMPÀ
|
A l'antiga Grècia, temple circular.
|
TOLOS
|
En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en que està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.
|
TRÍGLIF
|
Element decoratiu en espiral característic del capitell jònic... També, en llenguatge genèric, s’utilitza el terme com a sinònim de tot motiu
decoratiu curvilini. |
VOLUTA
|