A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.	ACRÒPOLIS
Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.	ACROTERI
Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió... era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.	ÀGORA
En escultura, la figura o ornament que sobresurt del pla que forma el fons. Segons el gruix dels objectes representats se denomina baix relleu, mig relleu o alt relleus	RELLEU
Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.	AMFIPRÒSTIL
Edifici romà dedicat a espectacles públics tal com lluites de gladiadors, de feres... amb un espai central obert (arena), mur de seguretat i grades (càvea).	AMFITEATRE
Construcció o sistema de conducció d'aigües des de les fonts naturals, rius o pantans fins a les ciutats. Segons el desnivell que han de salvar es poden superposar dos o tres fileres d'arcades.	AQÜEDUCTE
Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.	ARC DE MIG PUNT
Monument commemoratiu romà. Amb 1 o 3 arcades. A l'àtic apareix la inscripció commemorativa i al cim l'estàtua o carro triomfal en bronze del personatge a qui es dedica .	ARC DE TRIOMF
Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.	ARQUITRAU
A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvium // Recinte tancat i porticat que precedeix l'entrada d'alguns edificis.	ATRI
Base o pedestar d'un temple format per tres escalons o grades. característic de l'art clàssic	BASAMENT / CREPIDOMA
Part inferior d'una columna sobre la que reposa elfust.	BASE
Edifici civil dedicat a l'administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.A partir de L´Edicte de Milà,el model basílica romana passarà integrament a l´arquitectura cristiana.	BASÍLICA
En escultura, representació de la part superior del cos humà cap, coll i començament del tronc.	BUST
Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.	CÀNON
Element ubicat sobre el fust de la columna que sosté directament l'arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses	CAPITELL
Espai triangular ubicat entre l'extradós d'un arc i l'arrabà que l'enmarca	CARCANYOL
Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o pilar.	CARIÀTIDE
Sala que guarda l'estàtua de la divinitat al temple clàssic	CEL·LA / NAOS
$Procediment per realitzar estàtues de bronze. Un cop modelada la figura en cera, se recobreix de material refractari (guix, fang). Quan s’ha assecat, se realitza un forat en la part superior per vesar la colada de bronze fos -mentre que la cera...$ Procediment per realitzar estàtues de bronze. Un cop modelada la figura en cera, se recobreix de material refractari (guix, fang). Quan s’ha assecat, se realitza un forat en la part superior per vesar la colada de bronze fos -mentre que la cera surt per un orifici inferior. Quan el metall és fred, se fractura el motlle i se desprèn l’estàtua.	CERA PERDUDA
Edifici de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros.	CIRC
Dovella situada en la part central d'un arc.	CLAU D'ARC
Dovela central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida	CLAU DE VOLTA
Columna pròpia de l'ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.	COLUMNA TOSCANA
Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret i en actitud de descans.	CONTRAPOSAT / CONTRAPPOSTO
Estàtua grega d’època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.	CORA
Element arquitectòni que coron un entaulament, que en sobresurt i sol aparèices motllurada	CORNISA
Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna.	CÚPULA
Cadascuna de les peces que formen un arc.	DOVELLA
Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.	ÈNTASI
En l'arquitectura clàssica designa el conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa. En l'arquitectura clàssica	ENTAULAMENT
Espai on es desenvolupa l'acció teatral. Característic de l'época clàssica	ESCENA
Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.	ESTILÒBATA
Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.	ESTOA
Superfície convexa exterior d'un arc o volta.	EXTRADÓS
Part anterior o principal d’un edifici per l’exterior.	FAÇANA /FRONTIS
Alçada d'un arc o volta contada a partir de la clau.	FLETXA (D'ARC)
Plaça principal de les ciutats romanes on se celebrava el mercat, les reunions ciutadanes i on se situaven els edificis més importants del culte i la vida civil. Se correspon a l’àgora grega.	FÒRUM
Coronament triangular d'una façana, un pòrtic, una porta o una finestra	FRONTÓ
Part vertical de la columna entre la base o l'estilòbata i el capitell. Pot ser llis o amb estries	FUST
Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arranca un arc o volta.	IMPOSTA (LÍNIA )
Superfície interna d'un arc o d'una volta.	INTRADÓS
Element arquitectònic situat horitzontalment sobre els brancals d’una porta	LLINDA
Amplada màxima d'una obertura.	LLUM (DE L'ARC)
Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre els tríglifs.	MÈTOPA
Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç, tesselles, peces de marbre...	MOSAIC
Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.	OPISTÒDOM
En arquitectura clàssica estil o disposició dels elements sustentadors i sustentats que componen un edifici, especialment pel que es refereix a la forma, proporcions i ornamentació de la columna i l’entaulament. Els principals ordres arquitectònics són: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.	ORDRE (ARQUITECTÒNIC)
Part del teatre de forma semicircular o circular, on s'hi col·locava l'altar, el cor, els músics...	ORQUESTRA
Espai destinat a exercicis gimnàstics.	PALESTRA
Construcció funerària monumental dedicada a persones il·lustres / Temple destinat al culte de tots els déus.	PANTEÓ
A la casa grecoromana, pati interior voltat de columnes, situat a la part posterior.// Porxo amb columnes que envolta un edifici.	PERISTIL
Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.	PILAR
Pilar adossat al mur.	PILASTRA
Planta longitudinal d’una o tres naus (excepcionalment 5) amb la central més elevada.	PLANTA BASILICAL
Pedestal sobre el que descansen un grup de columnes (p.ex. als claustres)// Basament sobre el que s'edifica un temple.	PODI
Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques o escultòriques.	POLICROMIA
Estructura arquitectònica adossada a un edifici, coberta i limitada per arcades.	PÒRTIC
Sala o pòrtic que precedeix la naos.	PRONAOS
La primera dovella immediata a l’arrencament de l’arc.	SALMER
Escultura de fusta.// Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.	TALLA
Bloc cilíndric que superposat forma el fust d'una columna // Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.	TAMBOR
Edifici destinat a representacions escèniques i musicals d’època clàssica. Consta d'hemicicle o càvea, orquestra, prosceni i escena.	TEATRE
Construcció romana de caire civil destinada als banys.	TERMES
Cadascuna de les petites peces cúbiques de marbre, terra cuita, vidre, etc. que s'utilitzen per formar un mosaic	TESSEL·LA
A les portalades de les esglésies, espai delimitat per la llinda i la primera arquivolta, que sol contenir escenes en relleu / Espai interior d'un frontó.	TIMPÀ
A l'antiga Grècia, temple circular.	TOLOS
En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en que està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.	TRÍGLIF
Element decoratiu en espiral característic del capitell jònic... També, en llenguatge genèric, s’utilitza el terme com a sinònim de tot motiu decoratiu curvilini.	VOLUTA
Espai horizontal situat entre l'arquitrau i la cornisa en l'arquitectura clàssica	FRIS
A les ciutats i campaments romans, carrers que l'atravessen d'est a oest.	DECUMANUS