Petit absis. Sol tenir planta semicircular o poligonal, cobert amb volta. Sovint disposat en sentit radial a l’absís de la capçalera de l'església.	ABSIDIOLA
Part de l’església situada a la capçalera, que sobresurt de la façana posterior i sol tenir planta semicircular o poligonal.	ABSIS
A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.	ACRÒPOLIS
Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.	ACROTERI
Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió... era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.	ÀGORA
Tècnica pictòrica semblant a l'aquarella, dissol el color en aigua on s'hi afegeix un aglutinant (p.e. goma aràbiga).	AIGUADA / GUAIX
A la mesquita, mur orientat cap a La Meca.	ALQUIBLE / QUIBLA
Oval o marc en forma d'ametlla que envolta la figura de Crist o de la Verge en Majestat.	AMETLLA MÍSTICA / MÀNDORLA
Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.	AMFIPRÒSTIL
Edifici romà dedicat a espectacles públics tal com lluites de gladiadors, de feres... amb un espai central obert (arena), mur de seguretat i grades (càvea).	AMFITEATRE
Tècnica pictòrica que dissol els colors en aigua i els aplica sobrepaper. Els colors són transparents. Molt útil per captar l'atmosfera del paisatge. Utilitza com a blanc el del paper	AQUAREL·LA
Construcció o sistema de conducció d'aigües des de les fonts naturals, rius o pantans fins a les ciutats. Segons el desnivell que han de salvar es poden superposar dos o tres fileres d'arcades.	AQÜEDUCTE
El que consta de dos segments d'arc que es tallen formant un angle agut. Característic del gòtic.	ARC APUNTAT O OGIVAL
Format per lòbuls. Característic de l'estil musulmà.	ARC LOBULAT
Arc d'una circumferència superior a 180º amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada	ARC DE FERRADURA
Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.	ARC DE MIG PUNT
Monument commemoratiu romà. Amb una o tres arcades. A l'àtic apareix la inscripció commemorativa i al cim l'estàtua o carro triomfal en bronze del personatge a qui es dedica .	ARC DE TRIOMF
Arc que reforça i segmenta en trams la volta d'una nau. La seva disposició és perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.	ARC FAIXÓ O PERPANY
Arc on la línea d’arrencada esta per sobre l’imposta.	ARC PERALTAT
Arc característic de l'arquitectura gòtica que descarrega el pes de les voltes en els contraforts.	ARCBOTANT O BOTERELL
Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.	ARQUITRAU
Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marcat atrompetament,se situen per sobre de l'obertura d'una porta, o finestra al romànic i al gòtic. Solen aparèixer decorades amb motius vegetals, geomètrics, historiats...	ARQUIVOLTA
Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i finestres en construccions islàmiques	ARRABÀ
A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvium // Recinte tancat i porticat que precedeix l'entrada d'alguns edificis.	ATRI
Paraula que deriva de les teles procedents de Bagdad, es tracta d'un dosser o tendal sostingut per quatre columnes que es col·loca sobre l'altar, llit o qualsevol altre element per a accentuar la seva importància.	BALDAQUÍ
Edifici exempt circular o poligonal on s'administrava el baptisme per immersió.	BAPTISTERI
Part inferior d'una construcció que li serveix de base (p. ex. al temple grec està format per tres graons)	BASAMENT / CREPIDOMA
Part inferior integrant de la columna sobre la qual s'alça el fust.	BASE
Edifici civil dedicat a l'administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.A partir de L'Edicte de Milà,el model basílica romana passarà integrament a l'arquitectura cristiana.	BASÍLICA
Pintura d'estudi que representa essers inanimats (animals morts, vegetals, objectes...)	BODEGÓ / NATURA MORTA
En escultura, representació de la part superior del cos humà cap, coll i començament del tronc.	BUST
Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.	CÀNON
Part superior d'una columna, un pilar...amb diversos tipus de decoració segons l'època, estil...	CAPITELL
Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o pilar.	CARIÀTIDE
Església principal d'una diòcesi seu del bisbe i del capítol catedralici.	CATEDRAL
Al temple clàssic, sala que guarda l'estàtua de la divinitat.	CEL·LA / NAOS
Procediment tècnic per a obtenir estàtues de bronze no massisses. Es construeix una ànima interior de material refractari,al damunt es modela la figura en cera, es torna a recobrir de material refractari i es du al forn. A partir d'una sèrie d'orificis s'hi aboca el metall fos que ocupa el lloc de la cera que es fon.	CERA PERDUDA
Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca sobre el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula. Pot ésser torre a l'exterior i cúpula a l'interior.	CIMBORI
Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros.	CIRC
Dovella situada en la part central d'un arc.	CLAU D'ARC
Dovela central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida	CLAU DE VOLTA
Pati quadrangular descobert, voltat de galeries porticades, al qual conflueixen les diferents dependències d'un monestir o catedral. Apareix a l'art romànic i perdura en estils posteriors	CLAUSTRE
Tècnica de composició plàstica d'invenció cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, filferro, etc.) en un suport pictòric	COLLAGE
Columna amb el fust en sentit helicoïdal. Característica de l'art Barroc.	COLUMNA SALOMÒNICA
Columna pròpia de l'ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.	COLUMNA TOSCANA
Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret i en actitud de descans.	CONTRAPOSAT / CONTRAPOSTO
Part de l’església tradicionalment reservada al clergat on es realitzen el cants. D’estar enmig de la nau de l’església varen ser desplaçats be al presbiteri bé al peus o a un lateral de la nau.	COR
Estàtua grega d’època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.	CORA
Part superior d'un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer motllurat.	CORNISA
Base o pedestal d'un temple amb 3 esglaons o grades.	CREPIDOMA / CREPIS
Espai quadrat, sovint cobert per una cúpula on s'entrecreuen la nau central i la transversal.	CREUER
Monument megalític. Agrupació de menhirs en forma circular.	CROMLEC
Espai comprès entre dos murs de càrrega	CRUGIA
Volta generada per la rotació d'un arc. Pot descansar damunt un tambor i coronar amb una llanterna.	CÚPULA
A les catedrals i esglésies de peregrinació passadís darrere el presbiteri que dona accés a les capelles radials.	DEAMBULATORI /GIROLA
A les ciutats i campaments romans, carrers que l'atravessen d'est a oest.	DECUMANUS
Conjunt de dues taules (usualment de fusta) unides i decorades amb relleus o pintures.	DÍPTIC
Cadascuna de les peces que formen un arc.	DOVELLA
Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.	ÈNTASI
En l'arquitectura clàssica designa el conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.	ENTAULAMENT
Al teatre clàssic, espai on es desenrotllava l'acció teatral.	ESCENA
Perspectiva concreta de les figures que surten del pla del fons per tal de crear línies o plans contrastats. S'utilitza per donar la impressió de profunditat	ESCORÇ
Tècnica utilitzada per Leonardo que consisteix en difuminar els contorns de les figures amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes atmosfèrics.	ESFUMAT
Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.	ESTILÒBATA
Pilastra en forma de piràmide truncada i invertida de vegades antropomorfa.	ESTÍPIT
Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.	ESTOA
Superfície convexa exterior d'un arc o volta.	EXTRADÓS
Cadascun dels murs exteriors d'un edifici. Essencialment la part exterior on hi ha la porta principal que li dona accés.	FAÇANA /FRONTIS
Finestra arquejada que consta de dos o tres arcs iguals i un o dos mainells o columnes de descàrrega.	FINESTRA CORONELLA
Alçada d'un arc o volta contada a partir de la clau.	FLETXA (D'ARC)
En l'urbanisme romà, plaça principal on freqüentment; s'entrecreuaven el cardo i el decumanus. S'hi trobaven els edificis civils i religiosos més importants.	FÒRUM
Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s'aplica sobre l'enlluit, de sorra i calç, mentre encara és humit, emprant colors trempats amb aigua.	FRESC
Als ordres clàssics, espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa pot aparèixer llis, decorat, ...	FRIS
Coronament triangular d'una façana, pòrtic... l'espai interior s'anomena timpà.	FRONTÓ
Part vertical de la columnata entre la base o l’estilòbat i el capitell. Pot ser llis, amb estries...	FUST
Element decoratiu en forma d'angle que corona l'arc apuntat d'un portal o finestral en el gòtic.	GABLET
Figura de pedra que sovint adopta formes humanes o d'animals fantàstics. Serveix per desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades. Característic de l'art gòtic.	GÀRGOLA
A les catedrals i esglésies de peregrinació passadís darrere el presbiteri que dona accés a les capelles radials.	GIROLA o DEAMBULATORI
Tipus d'ornamentació bigarrada i estilitzada formada per éssers fantàstics, humans, vegetals i animals completament entrellaçats. Característic del Renaixement espanyol.	GROTESC
Sala de la mesquita destinada a la oració. Generalment formada per naus perpendiculars a l'alquible.	HÀRAM
Taula pintada característica de l'art bizantí. Solen reproduir imatges de Crist, la Mare de Déu o els sants.	ICONA
Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arranca un arc o volta.	IMPOSTA (LÍNIA )
Superfície interna d'un arc o d'una volta.	INTRADÓS
Element arquitectònic de planta circular o poligonal, amb obertures laterals que corona una cúpula o una torre i permet il·luminar l'espai interior.	LLANTERNA
Tela de lli , cànem, cotó... sobre la que es pinta. // Fragment o porció de murada.	LLENÇ
Element arquitectònic situat horitzontalment sobre els brancals d’una porta	LLINDA
Galeria oberta formada per arcades sostingudes per pilars o columnes.// Edifici públic destinat a transaccions mercantils.	LLOTJA
Amplada màxima d'una obertura.	LLUM (DE L'ARC)
Porció de paret compresa entre l'arc d'intersecció de la paret amb la volta i el pla d’imposta de la mateixa paret.	LLUNETA
Petita columna o element vertical que divideix en dos l’espai que determina un portal o un finestral.	MAINELL /TRENCALLUMS
Petit recinte d’una mesquita, proper al mihrab, destinat a les autoritats.	MAQSURA
Sepultura individual de grans dimensions de planta quadrada, rectangular o circular en els que a més de la cambra mortuòria (inhumació) hi ha altres dependències. Tomba monumental del període roma. Sol ser tomba i temple alhora	MAUSOLEU /PANTEÓ
En el món musulmà, edifici destinat a l'oració comunitària.	MESQUITA
Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre els tríglifs.	MÈTOPA
Nínxol còncau emmarcat per columnes, situat generalment a la part central de la'alquible. La seva funció es orientar els precs dels fidels cap a La Meca.	MIHRAB
Torre d'una mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració.	MINARET
Púlpit o trona, coronat amb dosser, prop del mihrab d'una mesquita des d'on predica l'imam o es llegeix l'Alcorà.	MÍNBAR
Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç, tesselles, peces de marbre...	MOSAIC
Façana no sustentant recoberta de vidre de dalt a baix utilitzada per primera vegada a partir de la construccions dels primers gratacels (Mies van der Rohe)	MUR CORTINA
Espai interior d'una església, en senti longitudinal, determinant pels murs o per files de columnes o pilars	NAU
Part porticada de l'atri que precedeix a la basílica paleocristiana, reservat als catecúmens. Part de l'atri immediatament anterior a l'entrada en la basílica paleocristiana reservada als catecúmens.	NÀRTEX
Espai interior d'una església , en sentit longitudinal, determinat pels murs o per files de columnes o pilars.	NAU
Motllura que sobresurt de l'intradós d'una volta amb la finalitat de reforçar-la o de decorar-la.	NERVADURA /NERVI
Arc format per dos segments d'arc d'igual radi que s'entrecreuen en angle agut.//Arc que dóna lloc a la volta de creueria.	OGIVA
Procediment pictòric que dissol els pigments en olis (llinosa, nou...) i s'apliquen sobre fusta o tela preparats. Van Eyck va perfeccionar la tècnica.	OLI (PINTURA )
Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.	OPISTÒDOM
Combinació proporcionada entre els elements sustentants i els sustentats. Qualcun dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, proporcions i l’ornamentació de columnes i entaulaments.	ORDRE (ARQUITECTÒNIC)
Part del teatre de forma semicircular o circular, on s'hi col·locava l'altar, el cor, els músics...	ORQUESTRA
Espai destinat a exercicis gimnàstics.	PALESTRA
Temple destinat al culte de tots els déus.// Construcció funerària.	PANTEÓ
Tècnica pictòrica que utilitza pigments secs mesclats amb goma aràbiga o resina en forma de varetes (els anomenats “pastels”). El color s’estén amb la ajuda d’un difuminador o amb els dits.	PASTEL
A la casa grecoromana, pati interior voltat de columnes, situat a la part posterior.// Porxo amb columnes que envolta un edifici.	PERISTIL
Tipus de perspectiva que intenta representar l'atmosfera que envolta els objectes difuminant els contorns i fent que els colors perdin intensitat a mesura que s'allunyen	PERSPECTIVA AÈRIA
Mètode geomètric que permet representar l'espai tridimensional sobre l'espai bidimensional. Per a la seva formació té en compte les línies que convergeixen en un punt de fuga.	PERSPECTIVA LINEAL
Element arquitectònic de forma triangular curvilínia que té la funció de servir de suport a una cúpula tot passant d'una planta quadrada a una de circular.	PETXINA
Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.	PILAR
Pilar format per nombroses motllures adossades que normalment comparteixen base i capitell. Característic del gòtic.	PILAR FASCICULAT
Pilar adossat al mur.	PILASTRA
Suports verticals i de formigó armat que aïlla la planta baixa del cos de l'edifici que sustenta, creant un espai cobert,lliure i sense parets (exempt).	PILOTIS
Ebn l'arquitectura gòtica, torreta apiramidada i punxeguda que serveix de contrapès a l'empenta de l'arcbotant i accentua la verticalitat de l'edifici.	PINACLE
Planta longitudinal d’una o tres naus (excepcionalment de cinc) amb la central més elevada.	PLANTA BASILICAL
Es tracta generalment d'una planta basilical amb voltes de creueria i amb les naus laterals de la mateixa altura que la central.	PLANTA DE SALÓ
Conjunt de carreus (pedres) que omplen l'espai entre els arcs i els nervis d'una volta de creueria.	PLEMENTERIA
Pedestal sobre el que descansen un grup de columnes (p.ex. als claustres)// Basament sobre el que s'edifica un temple.	PODI
Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques o escultòriques.	POLICROMIA
Retaule que consta de més de tres taules. De vegades són articulats i es poden plegar sobre el plafó central.	POLÍPTIC
Estructura arquitectònica adossada a un edifici, coberta i limitada per arcades.	PÒRTIC
Espai que rodeja a l'altar, generalment elevat respecte a les naus, ocupant l'absís de la capçalera. En aquest espai hi trobem l'altar, la càtedra, els ambons, i a vegades el cor.	PRESBITERI
Sala o pòrtic que precedeix la naos.	PRONAOS
Objectes elaborats en sèrie, descontextualitzats per convertir-los en obra d'art.(Marcel Duchamp)	READY MADE
Quan les figures gairebé no sobresurten del pla mural	BAIX RELLEU
Quan les figures sobresurten la meitat del seu volum.	MIG RELLEU
Quan les figures són tallades gairebé exemptes però adherides al pla mural (més de la meitat del seu volum natural)	ALT RELLEU
Obra d'escultura, pintura o mixta que cobreix el mur situat darrera un altar. Pot ser de fusta, pedra o metall. Deriva del frontal romànic. Les seves parts principals són predella o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers verticals, guardapols,...	RETAULE
Obertura o finestra circular de grans dimensions amb traceria, calat i vidrat, característic del gòtic. Es troba generalment a les façanes de les esglésies.	ROSASSA / ROSETÓ
Dovella inferior d'un arc sobre la imposta a partir de la qual s'alça l'arc.	SALMER
Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i decoració en el qual es colloca el cos del difunt.	SARCÒFAG
Escultura de fusta.// Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.	TALLA
Bloc cilíndric que superposat forma el fust d'una columna // Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.	TAMBOR
Edifici destinat a representacions escèniques i musicals. Consta d'hemicicle o càvea, orquestra, prosceni i escena.	TEATRE
Construcció romana de caire civil destinada als banys.	TERMES
Cadascun dels petits parallelepípedes de pedra, marbre... que s'utilitzen per a formar un mosaic.	TESSEL·LA
Símbols dels quatre evangelistes Mateu (home o àngel), Marc (lleó), Lluc (bou), Joan (àliga).	TETRAMORF
Espai interior d'un frontó. // A les portalades, espai delimitat per la llinda i la primera arquivolta.	TIMPÀ
A l'antiga Grècia, temple circular.	TOLOS
Obra artística pintada o esculpida de forma rodona, semblant a un medalló.	TONDO
Decoració arquitectònica feta sobre pedra calada. Especialment la que decora les ogives dels finestrals gòtics, triforis ,rosasses...	TRACERIA
Nau transversal o perpendicular d’una església que configura arquitectònicament la planta de creu llatina	TRANSSEPTE
Procediment pictòric en que els colors es dilueixen amb aigua que conté aglutinants goma,ou,...s'aplica sobre taula o mur i es pot retocar en eixut.	TREMP
A l’església cristiana, galeria construïda sobre les naus laterals.	TRIBUNA
Filera de finestres que s'obren a la nau central des d'un passadís situat sobre les naus laterals.	TRIFORI
En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en que està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.	TRÍGLIF
Obra que consta de tres cossos en la qual els dos laterals es tanquen sobre el central; pot ser d’ivori, de fusta...	TRÍPTIC
Petita volta semicònica o volada que serveix per passar d'una planta quadrada a una octogonal sobre la qual és possible aixecar una cúpula.	TROMPA
Recurs pictòric que pretén crear la illusió òptica que és real una cosa que només està pintada.	TROMPE-L'OEIL
Tema,característic del barroc, que recorda la fugacitat de la vida i la buidor de les coses d'aquest món davant de la inevitabilitat de la mort	VANITAS
Conjunt de gran cromatisme format per petits fragments de vidre acolorits units amb fines tires de plom i sostingut per una estructura metàl·lica.	VITRALL
Volta generada pel creuament perpendicular de dues voltes de canó.	VOLTA D'ARESTA
Volta generada pel desplaçament d´un arc de mig punt al llarg d´un eix longitudinal. Element arquitectònic de coberta de forma corba resultat de la projecció d'un arc de mig punt	VOLTA DE CANÓ
Volta característica del gòtic que té un doble avantatge: ser lleugera i flexible. Formada per arcs apuntats , consta d'esquelet (nervis que es creuen en diagonal, arcs formers, faixons i plementeria).	VOLTA DE CREUERIA/VOLTA OGIVAL
Volta decorada amb uns elements decoratius de guix o fusta formats per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment com estalactites que adorna la part interior de la cúpula, l'arc i les voltes. També s'utilitzà als capitells	VOLTA DE MOCÀRABS
Volta dividida en seccions que per la forma recorden els grells d'una taronja.	VOLTA /CÚPULA GALLONADA
Element decoratiu en espiral característic del capitell jònic... També, en llenguatge genèric, s’utilitza el terme com a sinònim de tot motiu decoratiu curvilini.	VOLUTA
Espai comprès entre l'extradós d'un arc o una volta i els dels arcs o voltes continguts o les prolongacions dels murs sobre els quals recolzen	CARCANYOL

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Tarjetas de Aprendizaje relacionadas

Vocabulari 2018

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

164 Cartas en este set