- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
13 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
|
La renovació de la càrrega
|
La renovació de la càrrega es el proces en el qual s’evacuen els gasos cremats durant la fase d’escapament i s’introdueixen els gasos de frescos en la fase d’admissió, ja sigui mescla d’aire i combustible en motors de cicle Otto o aire en motors Diesel.
|
|
El rendiment volumètric
|
El rendiment volumètric representa l’eficiència d’emplenat dels cilindres i es defineix com la relació existent entre la massa de mescla o aire fresc que entra al motor per cicle i la qe emplenaria la cilindrada en les condicions de pressió i temperatura de referencia, expresat en %
|
|
Factors mes influents en el rendiment volumètric
|
Règim de gir: a baixes rev. poca velocitat del flux i a altes el flux es ràpid pero hi han perdues per fricció.
Grau d'admissió: estrangulació sobre el corrent entrant del flux mitjançant la papallona de gassos. Forma i secció del pas de les vàlvules: Les valvules ofereixen una restricció a la circulació de gassos degut a la diferencia existent entre la secció del pistó i la secció de pas de la vàlvula Col.lector d'admissió: Una bona geometria= millor rendiment volumetric per millora d'energia cinetica del flux i dels efectes pulsatoris. Diagrama de distribució: Els avanços i retards en l’obertura i tancament de les vàlvules es un factor clau per obtenir un bon rendiment volumètric a uns intervals de rpm |
|
Renovació de la carrega en motors 2T
|
La renovació de la càrrega ve donada per l’escombrat que fan els gasos frescos sobre els gasos cremats. Aquest procés es controlat pel propi pistó a l’anar obrint i tancant les diferents llumeneres.
L' escapament es realitza rapid degut a les diferencies de pressió, a mesura que descendeix la pressió produeix una contrapressió al realitzar l'admissió. El procés d’escombrat té un altre inconvenient afegit i és que les dos lumbreres están enfrontades el que suposa que part de l’admissió s’escapa per l’escapament en un interval de temps. |
|
Requisits per millorar renovació de la càrrega en motors 2T
|
Disposar de un sistema de bombeig: en aquest cas ho fa el propi pistó.
Aconseguir la major turbulència dins del cilindre. Transversal: colocar les lumbreres de adm. i esc. diametralment oposades per escombrar la totalitat del cilindre Aconseguir la major turbulència dins del cilindre. Per Llaç: lumbreres d’admissió de forma oposada per forçar la trajectòria dels gasos a la part alta del cilindre abans de tancar la d’escapament Aconseguir la major turulència dins del cilindre. Equicorrent o uniflux: vàlvula d’escapament sincronitzada. És la solució més adoptada per a motor Diesel degut a la forma de la turbulència. Vàlvules rotatives en l’admissió o en l’escapament: Permeten controlar el moment exacte de l'obertura i tancament de l’admissió pero es una solucio per a un regim de gir molt reduit Admissió per làmines: caixa de lamines que permet l’entrada de gassos d’admissió al càrter però no la seva sortida, millor a rpm baixes i mitjes. |
|
Col.lectors d’admissió variables.
|
Baixes voltes: si el col.lector està destinat per crear la reverberació a baixes voltes, a altes rpm l’ona expansiva arribarà massa tard perquè haurà la vàlvula tancada
Altes voltes: si el col.lector està destinat per crear la reverberació a altes voltes, a baixes rpm l’ona expansiva arribarà massa tard perquè haurà la vàlvula tancada Els tubs de reverberació llargs i estrets afavoreixen el funcionament a baixes i mitges voltes ELs tubs de reverberació curts i amples la resposta del motor millora a altes voltes Si s'aconsegueix modificar la geometría del col.lector podrà ser òptim tan a baixes i mitges voltes com també a règims alts. |
|
Sist. distribució variable VTEC (Honda)
|
l’arbre de lleves conte 3 lleves per cilindre, 2 per a baixes voltes i una altra per a altes voltes. Les lleves de baixes rpm fan contacte amb els balancins primaris, mentre que la d’alta ho fa amb el balanci secundari, els balancins primaris empenyen a les vàlvules.
A baixes rpm les lleves de baixes i voltes provoquen un petit desfasament entre elles per afavorir les turbulències i conseqüentment l’emplenat dels cilindres A altes rpm una electrovàlvula envía pressió als pistons hidràulics desplaçables bloquejant els 3 balancins per a que es moguin solidàriament accionats per la lleva central, la de altes rpm efectuant que s’obrin les vàlvules amb l’alçat A mostrat a la figura |
|
Sist. distribució variable Valvetronic (BMW)
|
Permet una regulació continua de l’alçat de les vàlvules que normalment es combinat amb el variador d’aletes per aconseguir una regulació en la fase.
L’arbre de lleves empeny el braç i el basculant, obrint la vàlvula d’admissió amb un alçat determinat. El servomotor actúa sobre el semicircle dentat de manera que varía l’alçada de la vàlvula. Amb aquest sistema es prescindeix de papallona de gasos, doncs és pot variar l’obertura de la vàlvula d’admissió gradualment. |
|
Sist. distribució variable ValveLift (Audi)
|
Modifica l’alçat i fase en admissió aconseguint dos modes de funcionament, per mitjà de dos lleves conmutables amb dos perfils diferents.
|
|
Sist. distribució variable MultiAir (Magneti Marelli/ Fiat)
|
Aquest sistema control totalment l’obertura i tancament de les vàlvules d’admissió en alçat, en fase i les vegades que obra i tanca la vàlvula per cicle.
Només existeix l’arbre de lleves d'escapament que conté una 3era lleva que mou un basculant, aquest actúa sobre una bomba d’oli que genera pressió a l’entrada de a electrovàlvula. Sí la ECU dona corrent a la EV, aquesta tanca el retorn d’oli i aquest passa pel conductes cap al fre hidràulic. El fre és l’encarregat de moure la vàlvula d’admissió, controlar l’acoplament de la vàlvula en el seu seient i absorbir el joc mitjançant un taquet hidràulic. Un acumulador d’oli manté una reserva per al cicle següent. |
|
Sist. distribució variable amb variador cel.lular d’aletes VVT (variable valve timing)
|
Permet variar la fase d’admissió o bé d’admissió i escapament, i el seu funcionament pot ser variat depenent el motor.
Funcionament es a base a partir de dos variadors cel.lulars d’aletes situats sobre el arbre d’admissió i escapament, estan connectats al circuit de lubricació i governats per dos electrovàlvules, aquestes són comandades a través de la ECU segons informació de rpm, càrrega i temps. |
|
Elements de un col.lector admissió
|
Exemple col.lector admissió variable del grup VAG per a motors VR. Elements:
Papallona de gasos: encarregada de controlar la càrrega del motor Tub col.lectiu pral.: Comunica la papallona de gasos amb cada un dels tubs de reverberació Tubs de reverberació: Longitud óptima per al número de cilindres Tub col.lectiu de potència: Igual que el tub pral. però pel cas d’entrega de potència Comandament del cilindre distribuidor rotatiu: encarregat de fer girar el cilindre distribuidor de flux que conmuta els dos tubs col.lectius Element inferior del col.lector d’admissió: Comunica el col.lector amb els conductes d’admissió de la culata. |
|
Sobrealimentació
|
Compressors mecànics: Són moguts per cadena, corretja o engranatges, són del tipus volumètric, és a dir mantenen la relació de compressor en relació amb el règim de gir del motor. Poden ser del tipus de lòbuls o Roots, Lysholm, G, de paletes o Comprex
Turbocompressors: Dos turbines connectades axialment, una moguda pels gasos d’escapament i l’altra es la que prova la compressió en l’admissió, aest sistema no resta energía mecànica, sinó que utilitza l’energia dels gassos d’escapamet, poden ser turbocompressors sense regulació amb la vàlvula wastegate de geometría variable. |
