- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
12 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
|
LA INSTITUCIÓ ESCOLAR
Marc de l'anàlisi |
- Burocratització de les societats contemporànies
- Creixent organització de la vida social - Escola=una institució important - Conjunt de relacions socials: alumnes, professorat, altres agents educatius i no educatius. |
|
És un canvi molt lent que va passant poc a poc pels diferents moments.
|
Societat preindustrial: era una societat que vivia sobretot al camp i vivien d’això, família extensa i producció manual. Tot canvia lentament. Societat agrícola-ramadera amb natalitat molt alta i poca esperança de vida i molt analfabetisme
Industrial: la societat surt del camp i se’n va a les ciutats on hi ha indústria. Es millora en esperança de vida i es redueix tant la natalitat con l’analfabetisme i els universitaris augmenten. Apareix amb gran força la industria i els serveis Industrial avançada: societat actual on l’educació és molt important. En aquesta època anem perdent indústria i es pot considerar una societat moderna i desenvolupada. Els canvis són molts i molt ràpids. Societat poc industrialitzada i amb poc analfabetisme. Gran esperança de vida i accés a la universitat i baixa encara més la natalitat. Augmenten els serveis. |
|
1.Desigualtat social i cultural
|
1. DESIGUALTATS D’ACCÉS AL SISTEMA EDUCATIU.
2. DESIGUALTATS DINS EL SISTEMA EDUCATIU. |
|
2.Concepte currículum
|
Estructura organitzada de coneixements.
Pla d’instrucció = planificació aprenentatge Pràctica i solució de problemes |
|
3.Reproducció cultural
|
P. Bourdieu i J.C. Passeron
La transmissió cultural la dominen els professors envers els alummes. Creant així un Habitus (ethos: normalitat/hàbits) que és allò que se't queda dins (exemples i no conceptes). A més, l'Habitus depén de la teva classe social: alta, mitja i baixa. Ens distingim dels demés, per l'ethos i habitus. La classe alta intenta passar els valors culturals a les noves generacions. "El meu nen cada cap de setmana va al lloc X". Distinció social: no portaré al meu fill a natació que és molt vist, així que farà submarinisme que queda més guay. Els nivells culturals pujen perque tots volem el millor. Tot i que els pares reprodueixen reproducció cultural als seus fills. I això deriva a una reproducció social. Quan tothom es pot dedicar a algo (recollir fruita), es paga poc. |
|
4.Teoria del currículum (B. Bernstein)
|
...
|
|
5.Educació i els mercats de treball
|
La incorporació en el mercat de treball dependrà de: l’estructura i el funcionament d’aquest. En una conjuntura econòmica (ara de crisi).
A més cal tenir en compte: nivell formatiu, demanda existent de l’activitat per la que s’està preparat, reciclatge... |
|
Segmentació del mercat del treball: dualitat del mercat del treball.
|
→ Observable en veu en: condicions laborals desiguals (estabilitat, salaris, condicions laborals, transparència per l’accés a les ocupacions, legislació).
→ Discriminació per sexe, per edat, etnoestratificació del mercat del treball i classe social (criteris de segmentació). |
|
Teoria: segmentació del mercat.
|
Dos parts:
Mercat de treball primari: el que ens agrada. Amb contracte, assegurança per si et fas mal, horari estable, qualitat, estabilitat, durada en el temps, salari digne. Secundari: el que no ens agrada però al que entrem amb la crisi. Amb salari baix, poca qualitat, a vegades sense contracte, salari no just (treballes 6h i et pagen 3h). Dins d'aquest: Secundari marginal. Amb: immigrants irregulars, més hores de les que toca, prostitució on exploten, cobren misèria. |
|
6.Escola i família
|
CANVIS EN L’ESTRUCTURA FAMILIAR.
CANVIS EN ELS ROLS FAMILIARS. RELACIÓ ENTRE DOS INSTITUCIONS AMB DESIGUAL PODER. QÜESTIÓ POC VALORADA FINS RECENTMENT (també en la formació dels docents). DIFERENTS FORMES FAMILIARS D’ENTENDRE LA RELACIÓ. |
|
7.La ampliació de les famílies en l'Ampa
|
INSCRIPCIÓ: 57,5%
ASSISTÈNCIA ACTIVITATS: 32% ASSISTÈNCIA REUNIONS: 18,3% PARTICIPACIÓ ORGANITZACIÓ: “Uns pocs estiren del carro” |
|
8.Barreres comunicació família-escola
|
Les barreres socioeconòmiques: no disponibilitat d’alguns pares per les condicions de vida, horaris de treball...; nivell d’escolarització insuficient; poc interès o motivació per participar, etc.
Les barreres culturals: diferència entre valors familiars i els de l’escola, rols en el si de la família, etc. Projecte migratori, construcció a partir de l’experiència de la relació “correcta” amb l’escola i els docents. Les barreres institucionals (actituds docents i equip directiu, organització, espai/temps, agents no educatius, etc.). Les barreres lingüístiques: comunicació impossible o limitada. |
