• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/18

Click para voltear

Rango de Cartas a estudiar

a través

18 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
Fonts de la disciplina
Crisi ideològica i social per la caiguda de l’antic règim.
Edat mitjana.
Difícil d’ascendre de classe social.
“status adscri” → neixes condemnat a pertanyer a l’estatus d’on ve la teva familia (posició subjectiva).
Status → reconeixement social.
Socialment estan etiquetats en un status.
Posició social.
1. Teoria de la ciència
Antic règim → Nou règim
Diferència entre status i posició social
Status → subjectiu → et reconeixen pel que tens

Posició social → objectiu
Exemple: monjos amb status però sense posició social.
Avui dia
-status no adscrit, sinó que adquirit.
-T’ho has de guanyar, has de lluitar.
-Hi ha mobilitat ascendent.
-Societat porosa → pots canviar de posició.
En 500-600 anys, la societat ha canviat: Evolució del desenvolupament
societat estructurada - no estructurada
societat tancada - oberta
status adscrit - status adquirit
estabilitat en una posició social - mobilitat/flexibilitat/societat porosa

→ La societat va avançant a poc a poc en el temps. S’avança en el coneixement de la ciència. Es va pas per pas. Investiguem per anar avançant.
2. Teoria de la societat
Anem coneixent i descobrint el que passa a la societat. Que està passant? Teoria del que ocòrre en la societat. Fem teories del funcionament de la societat.
El context social fa que la gent es vegi condicionada.
3. Teoria de l’educació i la socialització
Socialització:

-Com aprenem a moure’ns / a ser àbils / a comportar-se en el nostre context social.
-Per a nosaltres és normal el que ens han vinculat des de petits.
-Lògiques de la socialització → aprendre el que han de fer per aconseguir alguna cosa.
-ESTEM SEMPRE, CONTINUAMENT APRENENT.
-Saber-se comportar en societat i ser reconegut pels demés.
Les primeres passes
1. H. Saint Simon
2. A Comte
3. E. Duckhei
4. Marx
5. Weber
1. H. Saint Simon
l’educació és òrgan control de cohesió de la societat, el tronc comú d’idees, valors.
Perque les societats funcionin bé cal cohesionar-les. Abans la transmissió d’idees i valors es feien a l’esglèsia.
2. A. Comte
educació universal.
Aporta una nova idea i a part de cohesionar, vol que sigui universal (encara que no pels homes). L’espai públic era masculí i l’espai privat (casa) era de la dona. Aquesta última, tenia com a tasca, la reproducció.
3. E. Duckheim
teoria de l’escolarització (necessitats, les funcions que fa), preocupació per la moral (control per evitar els conflictes socials).
És el referent dels sociòlegs, són idees antigues, moralistes i religioses; però es va començar a parlar d’escola.
Té un llibre que es titula “El Suicidio” i arriba a la conclusió que les causes són la moral. Si hi ha molta llibertat i es pot triar, aquest estrés de triar, algunes decisions arriben a un estrés que pot portar a una de les opcions com el suicidi. A les societats més regulades hi ha taxes de suicidi.
La seva idea d’escola és una en la que es transmeti la moral, valors i normes. Una escola molt vinculada a la religió.
4. Marx
educació part del procés de producció; no allibera; és un instrument per perpetuar el poder.
Hi ha gent (capitalistes) que tenen els mitjans de producció o recursos i la resta només te la força de treball. Com a capitalistes volem treure el màxim rendiment (- costos, + beneficis). Plusvàlua → benefici que s’emportarà el capitalista. Aq. se la queda ell.
Per aturar-lo cal una revolució i unir-se en contra del capitalista i que la plusvàlua vagi a parar a la butxaca de l’obrer i en millorar les seves condicions de treball.
Diu que l’escola preparava la gent per ser bons obrers.
5. Weber
educació i i relacions de poder, és un fenòmen de dominació ideològica; procés de burocratització (especialistes, exàmens i títols)
Comença a parlar de la regularització de la societat, és a dir, que la vida dels individus estarà cada vegada més institucionalitzada.
L’escola es convertirà en una peça clau de la societat perque és una peça que ens ajuda a entrar a segons quin mercat de treball.
Principals corrents
1. Funcionalisme
2.Teories igualtat oportunitats
3. Teories reproducció
4. Nova sociologia de l'educació
1. Funcionalisme
anys 50 - T. Parsons.
Escola = socialització = cohesió - slecció
No qüestionem - model educatiu
Funcionalisme econòmic (teoria capítol humà) i tecnològic
Esgotament: fracàs polític, igualtat i desenvolupament.
→ Es diuen funcionalistes perque estudien les funcions de les coses.
→ L’escola ens socialitza i això fa cohesionar la societat i seleccionar perque tots som diferents i amb comportaments diferents.
2. Teories igualtat oportunitats
(apareix un discurs més crític: en moments de crisi)
Anàlisi desigualtat de classe-gènere-ètnia (diversitat cultural)
Anàlisi probabilitat èxit educatiu en funció de l’entorn de naixement
Crisi sistemes educatius dels 60 i 70 (crisi econòmica 73’) → comporta un canvi de plantejaments.
3. Teories reproducció
Font desenvolupament a França (P. Bourdieu)
Escola no és neutra (reprodueix les relacions de producció)
Autors + deterministes: Collins, Boules, Gintis.
Lluita que no canviaràs res → estàs determinat → res a fer
Autors que creuen que hi ha reproducció però hi ha marge d’autonomia: Apple, Giroux.
Hi ha gent que si que se’n surt i té una mobilitat social (tot i que sigui poca gent).
4. Nova sociologia de l'educació
Desenvolupada a Gran Bretanya.
Plantejament: realitat i coneixement → són construccions socials.
El currículum escolar és un constructe (s’ha fabricat/creat. s’ha construit).
Aproximació microsociològica.