- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
81 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
Altres generalitzats
|
Concepte de George R. Mead que identifica la interacció de l’individu amb altres individus que comporta el seu aprenentatge de valors i normes generals del grup de referència durant la socialització.
|
Altres significatius
|
Concepte de George H. Mead per a referir-se a les persones amb les quals l'infant estableix una relació més propera i afectivament sòlida (pares, avis, germans...) i que hi exerceixen una influència fonamental en el procés de socialització.
|
Anàlisi de xarxes
|
Anàlisi de les relacions socials que s'estableixen entre els individus per a comprendre els processos, les estructures i els comportaments socials.
|
Burocràcia
|
Organització social estructurada racionalment que conté pautes clares de comportament i una jerarquia de posicions, i tot per a aconseguir amb més eficàcia els objectius de l'organització.
|
Classe
|
Grup social que comparteix semblances en relació amb els recursos econòmics, els materials o la propietat de la riquesa que té; prestigi social i ordenacions legals i tradicionals.
|
Control social
|
En un sentit ampli, "tota activitat o estratègia tendent a regular les interaccions humanes per a reduir o evitar el conflicte". En un sentit estricte, allò que fa possible la reproducció d'una societat, seguint els lineaments, els models, els valors i les relacions materials i simbòliques dominants d'aquesta societat. En una societat desigual, és, per tant, el control social de la desigualtat.
|
Cultura
|
Sistema de símbols que ens proporciona la informació necessària per a sobreviure en la societat a què pertanyem. És un concepte molt utilitzat en sociologia.
|
Democràcia
|
Sistema polític que, en la seva forma moderna, la sobirania o poder polític pertany a tota la població sense discriminació per raó de classe social, sexe o ètnia.
|
Desenvolupament sostenible
|
Estalvi de recursos i ús de recursos renovables per a fomentar la protecció de les espècies animals i la biodiversitat i per a mantenir nets l'aire, l'aigua i la terra.
|
Desigualtat
|
Distribució desigual de recursos, poder, propietat i honors dins d'un grup, una col·lectivitat o una societat.
|
Desplaçat, -ada
|
Persona víctima d'una situació de perill o coacció –com gana, inundacions, guerres, conflictes civils, persecucions, degradació mediambiental i fracassos de determinats projectes de desenvolupament– però que no té els requisits per a ser considerada tècnicament refugiada o per a sol·licitar asil en un altre país.
|
Dimensions metodològiques
|
Característiques que defineixen l'orientació metodològica d'una recerca sociològica.
|
Emigració
|
Acte d'emigrar, és a dir, de deixar el país natal per a residir temporalment o permanentment en un altre.
|
Enquesta
|
Tècnica d'obtenció d'informació mitjançant la interrogació (oral o escrita) a les persones que formen la població d'estudi. Es diferencien quatre tipus d'enquesta segons la manera d'administrar el qüestionari: enquesta cara a cara, telefònica, en grup i autoadministrada.
|
Entrevista
|
Tècnica d'obtenció d'informació mitjançant la interrogació oral que busca conèixer els valors, les pràctiques, els motius dels actes o les experiències de vida des de la perspectiva de les persones objecte d'estudi.
|
Escola de Frankfurt
|
Escola creada el 1923 per un grup de filòsofs i científics socials alemanys que van emprendre una fecunda via de pensament i teoria crítica de la societat que té les arrels en una revisió i crítica del marxisme. Representa una mirada lliure però qüestionadora dels conceptes imperants, com el d'autoritat, burocràcia, disciplina laboral, mercat capitalista o repressió sexual.
|
Esperança de vida
|
Mitjana d'anys que s'espera que viurà una persona des del moment del naixement.
|
Esperança de vida lliure d'incapacitat
|
Nombre mitjà d'anys lliures d'incapacitat que queden per viure a una persona d'una edat determinada fins a la mort.
|
Estat de benestar
|
Sistema sociopolític que neix a Europa a partir de la Segona Guerra Mundial i que té l'objectiu de garantir uns serveis socials universalitzats, principalment en matèries com sanitat i educació, i establir mecanismes de prevenció davant les incerteses laborals i davant la vida.
|
Estat nació
|
Forma política territorial que s'implanta durant els segles XVII i XVIII i es caracteritza pel fet de tenir un territori clarament delimitat amb una població fixa sobre la qual exerceix el poder un govern, és a dir, la seva sobirania.
|
Estigma
|
Construcció social d'un atribut o una característica d'una persona o un grup que el diferencia dels altres i el segrega i condueix a situacions d'exclusió o marginalitat social. L'estigma es pot basar en característiques físiques (deformitats o malalties), en trets associats a la personalitat (persones drogoaddictes, preses, homosexuals, delinqüents) o en el fet de pertànyer a un determinat col·lectiu ètnic, religiós o cultural.
|
Estratificació per raó d'edat
|
Sistema pel qual una societat reparteix la riquesa, el poder i els privilegis entre persones de diferents grups d'edat.
|
Estratificació social
|
Sistema pel qual una societat classifica diferents grups de persones d'una manera jeràrquica.
|
Estructura social
|
Si bé es tracta d'un concepte poliforme sobre el qual no hi ha (malgrat l'ús estès que té en les ciències socials) un consens científic sobre el seu significat i abast, es pot entendre com les formes que adopten les relacions que s'estableixen entre els individus d'una comunitat determinada, fins i tot sense tenir contacte directe entre ells.
|
Exclusió social
|
Procés de pèrdua o falta de mecanismes diversos (econòmics, laborals, relacionals, sanitaris, formatius...) que permetin viure una ciutadania social plena en què la persona se sent útil, reconeguda, i en què té relacions de redistribució i reciprocitat.
|
Exiliat, -ada
|
Individu que, per motius polítics o ideològics, és forçat a distanciar-se de la seva pàtria o lloc d'origen, al qual se sent molt vinculat.
|
Feminisme
|
Es tracta, d'una banda, d'un conjunt de propostes teòriques i de praxis socials, amb una gran diversitat d'enfocaments i perspectives, i amb diferents implicacions polítiques, jurídiques o socials, i, de l'altra, d'un dels moviments socials de lluita, resistència i reivindicació més rellevants del segle XX i XXI, amb diferents entitats, grups i tendències, entre els quals destaquen el feminisme liberal, el feminisme socialista i el feminisme radical.
|
Fordisme
|
Sistema d'organització de la producció començat per Henry Ford. Va comportar la introducció de la cadena de muntatge a la producció. A més, va relacionar la producció amb el consum, i es creava així un mercat de masses per a una producció en massa.
|
Funció latent
|
Funció implícita, no compresa o volguda per les organitzacions socials i els participants del sistema.
|
Funció manifesta
|
Funció explícita, reconeguda, compresa, visible i volguda per les organitzacions socials i els participants del sistema.
|
Gènere
|
Atributs culturals que s'incorporen a la diferència biològica entre homes i dones. Les expectatives construïdes entorn de la idea de la feminitat i la masculinitat.
|
Globalització
|
Desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques que s'estenen a escala mundial. Increment de la interdependència entre les diferents àrees del món.
|
Grup de discussió
|
Tècnica d'obtenció d'informació de caràcter interrogatiu a un grup reduït d'individus que posseeixen unes certes característiques homogènies, desconeguts entre si, i reunits per a aquesta finalitat, amb l'objectiu de visibilitzar les seves actituds, opinions i comportaments sobre el tema de què es tracta sota la influència i condicionaments del grup.
|
Grup ètnic
|
Grup que comparteix pràctiques culturals i que es veu a si mateix culturalment diferent d'altres grups culturals i que, a més, és percebut igual.
|
Immigració
|
Acte d'entrar a residir temporalment o permanentment en un país diferent del d'origen.
|
Immigrant
|
Individu que entra en un país i projecta residir-hi durant més d'un any, després de residir fora del país durant més d'un any.
|
Individualització
|
Procés pel qual l'individu es converteix en la unitat bàsica de reproducció social.
|
Institució total
|
Institucions en què els aspectes de la vida es desenvolupen al mateix lloc i sota la mateixa autoritat i les activitats són integrades en un únic pla racional concebut per a assolir els objectius de les institucions i són imposades des de dalt per un sistema de normes formals que són aplicades pel personal específic en cadascuna d'aquestes institucions.
|
Interaccionisme
|
Corrent teòric que considera l'acció individual i els éssers humans agents i no actors passius de "posicions estructurals", i prioritza l'estudi de la racionalitat i de les interaccions en la vida quotidiana.
|
Mètode biogràfic
|
Tècnica d'obtenció d'informació mitjançant la qual es pretén reconstruir els processos socials, el conjunt de normes socials a partir de la narració de les trajectòries de vida dels actors socials. S'hi distingeixen, principalment, les històries de vida, les biografies i les autobiografies.
|
Mètode científic
|
Manera de dur a terme una recerca social seguint una sèrie d'etapes predeterminades i sustentades en la base teòrica existent i en l'observació empírica de la realitat social analitzada.
|
Mètode comparatiu
|
Anàlisi dels processos, les estructures i els comportaments socials en les dimensions temporal i espacial.
|
Mètode històric
|
Anàlisi dels processos, les estructures i els comportaments socials a partir de les trajectòries històriques, tant passades com projectades cap al futur.
|
Metodologia
|
Conjunt de procediments que permeten captar la realitat social, conèixer-la o aproximar-nos-hi. En termes globals, s'usen dues formes d'apropar-se a aquesta realitat: la metodologia qualitativa (comprensió dels fenòmens socials a partir de la interpretació donada pels actors socials) i la metodologia quantitativa (explicació dels fenòmens socials a partir de mesurar-los).
|
Migració
|
Procés de desplaçament de la població amb un canvi de residència o un emplaçament nou.
|
Minoria ètnica
|
Grup que està desfavorit en relació amb la majoria de la població i que desenvolupa un cert sentit de solidaritat de grup i de pertinència comuna.
|
Morbiditat
|
Presència d'una malaltia determinada en la població, mesurada com la proporció de persones que pateixen d'aquesta malaltia en una àrea geogràfica determinada durant un temps concret en relació amb la població total d'aquest espai.
|
Moviment social
|
Agent col·lectiu que busca provocar, impedir o anul·lar un canvi social o fonamental amb uns valors determinats i treballant amb una certa continuïtat, un alt nivell d'integració simbòlica i un baix nivell d'especificació de rols, i valent-se de formes d'acció i organització variables.
|
Observació participant
|
Tècnica d'obtenció d'informació mitjançant l'observació i la participació (en diferents nivells) de l'investigador en el medi social dels grups humans que són objecte d'estudi.
|
Organització
|
Grans grups d'individus gestionats per a arribar als seus objectius de la manera més eficient possible.
|
Pobresa
|
Situació de falta o insuficiència de recursos que no permet accedir a uns determinats béns i serveis necessaris que garanteixen la supervivència humana o que respon a uns estàndards de vida d'una societat determinada.
|
Polítiques d'integració
|
Polítiques que defineixen els drets que es reconeixen als immigrants i totes les actuacions destinades a facilitar-ne la integració.
|
Polítiques migratòries
|
Polítiques que defineixen els criteris d'admissió en el territori nacional i l'accés al mercat de treball.
|
Procés de criminalització
|
Procés dialèctic entre l'ordre social i les persones, en el qual el sistema de control social punitiu formal desenvolupa un cicle d'institucionalització compulsiva, integrat per l'aprehensió, la selecció, la retolació, la deportació i el confinament dels subjectes objectes de criminalització. Per a això, sobredetermina, juntament amb el sistema de control social informal, el desenvolupament de diferents classes de construcció de la subjectivitat de les persones, necessàries perquè algú es posicioni en la societat –i actuï en aquest sentit– com un criminal.
|
Qüestionari
|
Conjunt estructurat de preguntes, majoritàriament tancades, sobre els fenòmens socials que s'investiguin.
|
Racisme
|
Creença que unes característiques físiques i biològiques o una cultura són superiors, cosa que serveix de justificació per a diferenciar i jerarquitzar un grup social respecte a un altre.
|
Refugiat, -ada
|
Persona que és fora del seu país d'origen com a conseqüència de les guerres o persecucions per raons de "raça", religió, naixement o pertinença a un determinat grup social o polític, i que per un temor fonamentat no pot tornar.
|
Salut
|
Estat no solament d'absència de malaltia sinó de complet benestar físic, mental i social.
|
Seguretat humana
|
Desplegament de la possibilitat concreta d'assolir el màxim marge de llibertat aquí, ara i per a tothom. És tirar endavant de manera conscient i voluntària els espais de diàleg i dissensió a partir del respecte a les dissensions, i des d'aquestes dissensions afavorir la participació, en un procés dinàmic que redueixi i alhora alliberi tant com sigui possible les persones dels imperis de la necessitat i de la por. Es tracta d'una idea de seguretat que no s'ha de restringir a determinats delictes, sinó a un concepte vertaderament abraçador que ha d'incloure no solament la seguretat de no ser víctima de delicte sinó també la d'observar la vigència de l'estat de dret i un estàndard mínim de benestar en matèria d'educació, habitatge, etc. Aquest concepte no és un altre que el concepte recent de desenvolupament humà sostenible.
|
Sistema
|
Els funcionalistes consideren la societat un sistema, és a dir, un objecte complex compost d'elements interdependents, la funció principal dels quals és integrar els individus. La interrelació dels elements i el funcionament d'aquests elements, però, es dóna mitjançant uns processos determinats i uns principis o una lògica de funcionament. Un sistema pot evolucionar però sense deixar d'exercir les funcions que té; de la mateixa manera, els elements o subsistemes es poden transformar sempre que perpetuïn les funcions que els són pròpies.
|
Socialització
|
Procés llarg i complex pel qual un infant aprèn i aprehèn els coneixements i les eines necessaris per a ser membre de la societat.
|
Societat de risc
|
Concepte encunyat pel sociòleg Ulrich Beck. Fa referència a la necessitat d'enfrontar-nos a riscos creats pels homes mateixos i que són difícilment calculables.
|
Sociologia
|
Ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat. L'objecte d'estudi d'aquesta ciència són els éssers humans i les seves relacions socials. Del llatí soci-, radical de societas 'societat', i del grec - λσγος 'tractat'.
|
Tècniques de recerca social
|
Eines utilitzades per a obtenir informació sobre la realitat social. Les tècniques principals són l'observació participant, l'entrevista i el grup de discussió i els mètodes biogràfics de caràcter qualitatiu, i l'enquesta de caràcter quantitatiu.
|
Treball
|
Tota activitat, física o intel·lectual, dirigida a produir béns i serveis que responguin a les necessitats de supervivència de la societat. Inclou el treball remunerat, o ocupació, el treball voluntari i el treball domèstic.
|
Xenofòbia
|
Ideologia que implica una discriminació als estrangers i que sorgeix de la por que s'hi té quan són percebuts com una amenaça, és a dir, com una invasió de la cultura i dels recursos d'un país o una regió, sense necessitat de pressuposar l'existència d'una jerarquia de diferents races o cultures.
|
Beruf
|
Paraula alemanya introduïda pel reformador protestant Martí Luter per a significar l'activitat dels individus en relació amb la seva personalitat i la seva professió. En aquest sentit el Beruf seria la vocació. Els protestants lligaren aquest concepte al de predestinació i entenien que els individus estaven predestinats segons la seva vocació: el triomf vocacional a la terra era garantia d'un bon lloc al cel, després de la mort. (Max Weber va utilitzar aquest concepte en els seus estudis sobre la relació protestantisme-capitalisme).
|
Empirisme
|
Corrent filosòfic que es basa en la tesi que totes les idees tenen el seu fonament en l'experiència o en la pràctica i que rebutja la creença en les idees innates o apriorístiques.
|
Estat de dret
|
Concepte que defineix la legitimitat de l'Estat en la voluntat dels ciutadans mitjançant el sufragi universal lliure i obert. Així, l'Estat de dret va lligat al model polític democràtic. L'Estat de dret suposa, a més, la igualtat dels ciutadans davant la llei, i també una forma d'Estat que contempla de divisió de poders: el moderador, el legislador, l'executiu i el jurídic.
|
Etologia
|
Ciència que s'ocupa de l'estudi comparat del comportament animal i que inclou també els humans. De fet, l'etologia es relaciona, per una banda, amb l'ecologia, és a dir, la relació dels organismes i el medi ambient, i per una altra amb la fisiologia, que estudia els mecanismes animals que reaccionen amb els estímuls externs per constituir formes de comportament.
|
Idealisme
|
Corrent filosòfic que es fonamenta en la tesi que l'ésser no té cap altra identitat que la que nosaltres li atorguem quan pensem en ell, ja que no hi ha realitat fora del pensament. (El mètode deductiu va lligat a l'idealisme).
|
Materialisme
|
Corrent filosòfic que situa la matèria com a punt d'arrencada del tot, és a dir, del món. La tesi materialista està relacionada amb el fet del moviment i amb el mètode inductiu, però pot conciliar-hi i integrar-hi el deductivisme.
|
Mil·lenarisme
|
Forma primitiva o mítica de la ideologia definida per: a) la creença en forces sobrenaturals que mouen les accions humanes; b) la delegació de la iniciativa individual i col·lectiva a un escollit o messies, i c) l'espera d'un canvi imminent indicat per senyals extrahumans.
|
oligarquia
|
Grup social que té valors propis, objectius específics (normalment de caire economicopolític) i que utilitza els mitjans socials per al seu propi profit contra de la resta de la societat.
|
Progrés
|
Concepte que identifica processos de millora respecte del passat, o bé de tipus tècnic o bé relacionats amb beneficis socials que afectin la major part d'un col·lectiu.
|
Racionalisme
|
Corrent filosòfic que situa la raó com a punt de partida per a l'anàlisi en totes les seves possibilitats, prescindint d'altres apriorismes.
|
Teocràcia
|
Tipus de poder fonamentat en un origen providencial o diví, per exemple les monarquies absolutes.
|
Teologia
|
Disciplina sorgida de l'àmbit intel·lectual del cristianisme que reconeix Déu com a causa de tot i hi busca les arrels del món, entès com el conjunt d'efectes d'aquella causa original.
|
Rol
|
Forma que té l'individu d'ubicar-se i identificar-se en realitats socials.
Vincle entre l'entramat institucional i els individus. Guió social que els individus han de seguir per moure's dins les institucions. Comportament que s'espera d'un individu que ocupa una determinda posició social. |
Legitimitat
|
Creença compartida per la majoria d'individus que en un ordre de coses és válid i correcte. Sense ella, coacció i força han d'estar presents freqüentment.
|
Valors
|
Nocions sobre què és correcte i què incorrecte. Són judicis morals sobre les accions. Tenen força normativa quan estan legitimitzats.
|