Que es la electricitat?	l'electricitat es una forma d'energia que es manifesta pel moviment dels electrons de les capes externes dels àtoms de la superfície d'un material conductor mitjançant forces d'atracció i repulsió.
Corrent continu	el corrent continu, la circulació d'electrons sempre té el mateix sentit: de negatiu a positiu. Siglas "DC"
Corrent altern	la circulació d'electrons canvia de sentit cíclicament a una freqüència determinada, que normalment es de 50 vegades per segon (50 Hz). Siglas AC
Transformar un corrent en un altre	• Es pot transformar EL CORRENT ALTERN EN CONTINU utilitzant transformadors que incorporen elements que rectifiquen, filtren i estabilitzan ek corrent per adaptar-lo a les necessitats de l'aparell. ELEMENTS: TRANSFORMADOR, RECTIFICACIÓ, FILTRATGE, ESTABILITZACIÓ.
Conversió corrent continu en altern	Calen aparells electrònics com els INVERSOS o els ONDULADORS. són capaços de transformar una tensió de 12,24, o 48 VOLTS de corrent continu a una tensió de 230 VOLTS de corrent altern. EXEMPLE= Per convertir la tensió continua dels panells fotovoltaics
La llei d'Ohm	La llei Fonamental que governa els circuits elèctrics es la llei d'Ohm. Estableix que la diferència de tensió entre dos punts d'un circuit es directament proporcional al corrent que circula pel conductor i la resistència que ofereix • FÓRMULA V= I•R •On V es la diferència de potència o voltatge expressada en VOLTS • I es la intensitat del corrent expressada en AMPERES • R la resistència expressada en OHMS
resistència	anomenem resistència a una magnitud elèctrica i també els dispositius ( és a dir les peces o parts d'un circuit elèctric) que s'utilitza per regular-la. pueden definir la resistencia eléctrica com la dificultad que oposa un material a ser atravesar per un corrent Electric. aquesta magnitud es mesura en ohms, y la lletra que designa és la R 1k= 10^3 = 1k kiloohom 1M= 10^6 = 10^3k = 1M megaohm
l'aparell que serveix per mesurar la resistència en un circuit es denomina	•es denomina mulimetre o tester • la intensitat és el cabal de corrent elèctric, és a dir, la quantitat d'electricitat Què passa per un material conductor en un moment donat • l'amperímetre és l'aparell que me surten t'ha citat del corrent elèctric. la unitat de mesura de l'amperímetre es l'AMPERE (A) per tal de mesurar el corrent cal instalar-lo en sèrie amb el circuit, és a dir, com si fos una resistència més però molt petita ( de 0,01 a 0,1 ohms) el selector de Roda se situa a la posició de DCA
Voltímetre	• definim la tensió com la diferència de potència entre dos punts d'un circuit elèctric. • el voltímetre és l'aparell que mesura el voltatge, del qual la unitat de mesura és el volt ( V). per tal de mesurar la tensió, calculo Cal aparell en paralel sobre els punts sobre els quals volem fer la lectura. calca el voltímetre a diferència de l'amperímetre tingui una resistència interna molt elevada per interferir En la mesura. el selector de la roda és DCV
magnetisme i electromagnetisme	NOCIONS BÀSIQUES el descobriment del magnetisme a remuntar la època dels filòsofs grecs a una ciutat anomenada antigament Magnesia( Grècia). hi abundava un mineral negre capaç d'atreure objectes metalics i de transmetre'ls aquesta propietat. • aquest mineral actualment es coneix com magnetita (Fe3O4). • pero tan bella altas instancias como el Ferro, al Cobalt o al níquel que puedan adquirir a que está propiedad artificialmente y és diuen imants artificials. • un imant consta de dos pols, el nord i el sud, On es troba la màxima força d'atracció. els pols magnetics no corresponen amb els geogràfics això es diu declinació magnètica.
L'electromagnetisme	l'electromagnetisme és la part física que estudia els camps electromagnètics que exerceixen força sobre les partícules amb càrrega elèctrica i els efectes que aquestes partícules en moviment produeixen sobre els primers. • Cal tenir en compte que un camp magnètic pot actuar sobre una càrrega elèctrica, i que una carrega elèctrica en moviment És capaç de crear també un camp Magnetic. com que el corrent elèctric és un conjunt de càrregues elèctriques en moviment, el corrent elèctric també és capaç de crear camps magnètics i de veure's afectat per altres camps magnètics. • el electromagnetismo estudia la força amb què es produeixen aquestes interaccións entre Camps magnetics. • aquestes forces s'anomenen forces electromagnètiques i, juntament amb la força de la gravetat són les responsables de gairebé tots els fenòmens físics que es donen a la vida diària.
la introducció electromagnètica, l'electroimant i el relé	• la introducció electromagnètica és el procés mitjançant el qual els camps magnètics variables són capaços de crear Camps elèctrics i, per tant, corrents elèctrics. • quan diem que un camp magnètic és capaç de crear un corrent elèctric en un conductor significa que apareix una força electromotriu (FEM induïda) que manté una diferència de potencial, de manera que les càrregues del conductor es mouen generant un corrent elèctric. • un imant És capaç de treure o repelir electrons general una força electromotriu, es a dir, un corrent Electric. De la mateixa manera un corrent elèctric pot generar un camp magnètic. • aquest fenomen va ser descobert per Michael Faraday a l'any 1831 mitjançant un experiment que consistia a moure constantment un imant a l'interior d'un espiral de material conductor i observar què pel conductor circulava un corrent elèctric. • l'iman portador del camp magnètic l'anomenem inductor i el corrent elèctric produït l'anomenem induït.
electroimant i el relé	Un electroimant és un tipus demanat difícil constituït per un nucli de material ferromagnètic ( ferro o acer) sobre el qual s'enrotlla fil conductor. si fem passar un correu electrònic per aquest conductor, generem un camp magnètic i el nucli queda magnetizat. quan s'atura el corrent desapareix el camp magnètic. • els electronimants s'utilitzen àmpliament en el ámbito industrial ( exempla en grúas de transporte i reciclatge de Ferralla) • el relé va ser inventat per Joseph Henry a l'any 1835. aquest dispositiu funciona com un interruptor controlat per un circuit elèctric. en un relé trobem un electroimant que genera un camp magnètic, atrau i Acciona uns contactes que té Associats. quan s'atura el corrent elèctric desapareix el camp magnètic i els contactes tornen a la posició original gràcies a l'acció d'una molla
El motor elèctric: tipus, funcionament i parts fonamentals	• un motor elèctric és l'aparell que converteix l'energia elèctrica energia mecanica mitjançant l'acció de camps magnètics generats a les seves bobines. els motors elèctrics transformen l'energia elèctrica energia de rotació en uneix que serà l'encarregat de transmetre El moviment. • els motors elèctrics tenen multitud d'aplicacions. tres ejemplos ventilados bomba, mitjans de transport elèctric com el ferrocarril i fins i tot a l'unitat de disc d'ordinadors i altres dispositius electrònics. • alguns motors elèctrics són reversibles, pon actúa com a generadors de corrent ( en aquests casos, l'energia mecànica és converteix en elèctrica) i com a motors. ELS MOTORS ELÈCTRICS DE TRACCIÓ UTILITZATS EN VEHICLES FERROVIARIS SOVINT FAN LES DUES FUNCIONS els motors elèctrics poden ser accionats per corrent continu o corrent altern. en trobem de petits ( com els que s'utilitzen en rellotges) i de grans ( com està impulsen trens o s'utilitzen en compressors de gran potència) tant motors elèctrics de corrent contínua com els de corrent altern funcionen per inducció electromagnètica. un camp magnètic indueix ( produeix) una força rotatòria sobra un conductor que transporta un corrent elèctric. • les parts fonamentals d'un motor elèctric: - Estator: part fixe - Rotor: es la part mòbil del motor i gira dins de lestrator - Entreferro: l'espai d'aire que separa el rotor de l'estator i que permet que hi pugui haver moviment. Aquest espai ha de ser el mínim posible. - carcassa: part que protegeix el motor
transformadors: principis i parts bàsiques	•Un transformador es una màquina elèctrica estàtica (sense parts en moviment) d'inducció electromagnètica. Serveix per convertir una tensió o intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern en un corrent altern amb valors de tensió i intensitat diferents però de la mateixa freqüència. Es a dir, els transformadors són uns aparells que converteixen energia elèctrica d'unes característiques en energia elèctrica amb unes altres característiques, i són una de les màquines elèctriques més eficients que existeixen. • Un transformador augmenta o disminueix la tensió (V) en un circuit de corrent altern sense variar la potència (W) • Un transformador consta generalment de 3 parts: - Un nucli de material ferromagnètic, que forma un circuit magnètic tancat. - Un solenoide o debanament primari al qual s'aplica un corrent elèctric. - Un solenoide o debanament secundari que proporcionarà un corrent elèctric de sortida. En alguns casos poden haver més d'un.
Recopilació de idees
Conceptes i tipus de líneas (alta tensión)	• Les LÍNEAS DE TRANSPORT tenen la funció de transportar i distribuir la potencia eléctrica generada a les centrals elèctriques fins a les subestacions de tracció ferroviària. aquestes línies transporten grans tensions de corrent altern ( en forma trifasica) i s'utilitzan transformadors per reduir la intensitat del corrent per evitar l'efecte Joule i la pèrdua de potència. aquest transformadors Eleven molt l'atenció i disminueix la intensitat del corrent. • Les línies de transport elèctric es classifiquen en grups: - 1r categoria: tensió superior a 66 kV -2n categoria: tensió entre 30 i 66 kV -3r categoria: tensió entre 1 i 30 kV ( torres alta tensió= línies de transport)
l'efecte Joule	l'efecte Joule és el fenomen que es dóna quan un corrent elèctric circula per un conductor i produeix calor. Això és degut a la interacció dels electrons transportats pel corrent elèctric amb els àtoms del material que constitueixen al conductor. s'utilitza per exemple en calefactors elèctrics, el soldador, els assecadors • la llei Joule estableix que la quantitat d'energia calorífica produïda per un corrent elèctric És directament proporcional al QUADRAT de la intensitat del corrent i a la resistència que oposa que es conductor el pas del corrent. Q= I^2•R•t •On " Q" es la quantitat de calor expressada en joules, I es la intensitat del corrent en amperes, R es la resistència en ohms i t es el temps en segons. • moltes vegades per evitar que els circuits elèctrics s'escalfin excessivament a causa de l'efecte Joule se instalan asistencia disipadoras de calor que absorbeixen l'accés de corrent i el transformen en calor que se cedeix a l'ambient
la potència elèctrica	la potència i energia són conceptes o magnituds íntimament relacionades • podem definir la potència elèctrica com la capacitat que té un receptor elèctric de transformar l'energia elèctrica ara un altre tipus d'energia, com calor (calefactor), llum ( bombetes) o energia mecànica ( motors elèctrics), en un temps determinat. una altra manera de veure-ho és pensar en la potència com el ritme de transferència de l'energia elèctrica en un circuit. 1 kW= 1000 W per exemple una bombeta de 60W generarà més que una de 40W, i un motor de 10 kW genera més tracció mecànica que un de 5 kW. • quan parlem de corrent continu la potència s'expressa com el producte de la tensió per la intensitat del corrent. P= I•V on I es la intensitat del corrent en amperes, V es la diferència de potència en volts i P es la potència en Watts. parlar de potència elèctrica implica parlar d'energia elèctrica, ja que aquesta última és la responsable de generar el corrent elèctric gràcies a la presència d'un generador que proporciona una diferència de potencial. • podem dir que l'energia és la quantitat de potència que es consumeix en un temps determinat. E= kW/h
Subestacions	Una SUBESTACION DE TRACCIÓ transforma I adaptar la tensió proporcionada per la línia trifàsica de transport a les condicions de funcionament dels elements del circuit energètic del ferrocarril. • hi ha dos tipus de subestacions: -Les subestacions de tracció de corrent altern ( redueixen la tensió d'entrada a la d'alimentació dels trens) - Les subestacions de tracció en corrent continu ( transformen un corrent altern en un corrent continu) • la principal diferència entre les dues es que les subestacions de tracció en corrent continu necessiten uns elements rectificadors per tal de poder transformar el corrent altern trifàsic en corrent continu. CAS D'ÚS: en el cas de FGC les subestacions de tracció donen corrent continu i transformen una tensió de 66 kV AC a 1,5 KV DC
L'alimentació: el feeder	(El conjunt d'elements formats per subestació de tracció i de catenària i el feeder, la unitat de tracció del propi tren i les vies confirmen un circuit elèctric) • El feeder ("alimentador ") és un cable elèctric que acompanya la via i Alimenta Els trams de catenaria. aquests trams estan allà els uns dels altres, de manera que, en cas d'actuacions de manteniment, sigui possible aïllar una zona de la via sense afectar la via sencera. • tipus de feeder: - feeder positiu: és el conductor principal que subministra la potència elèctrica al tren. està situat a la part inferior de la catenària i fa contacte amb el pantògraf del tren. -feeder d'acompanyament: és un conductor secundari instalat paralelament al feeder positiu, a la part Superior de l'estructura que suporta la catenària. esta connectat al fedeer positiu cada certa distància i té com a funció principal alimentar el conductor principal i compensar els pics de demanda elèctrica, de manera que es garanteix un subministrament constant.
l'alimentació: catenària	anomenem catenària a l'estructura (línea aerea i suport) qué serveix per alimentar elèctricament les unitats detracció del ferrocarril. la tensió d'alimentació varia entre el 600 V i els 3kV en corrent continu i entre els 15 i els 25 kV en corrent altern. • el Pol positiu de la instalació és la mateixa catenària i el Pol negatiu o de retorn són els carrils sobre els quals circula el tren. • Hi ha dos tipus de catenàries: - catenària flexible, transporta l'electricitat a través d'un cable - catenària rígida, que transporta l'electricitat a través d'un carril rígid. CAS D'ÚS: En el cas de FGC la catenària proporciona una tensió de 1500V en corrent continu.
parts d'una catenària rígida
pantògraf i seccionador	• Pantògraf: Per tal que sempre hi hagi bon contacte amb la catenària hi exerceix una pressió d'entre 50 i 120 newtons de força. -El pantògraf que més s'utilitza es el braç articulat amb ròtula. - Els fregadors dels pantògraf ( punt de contacte amb la catenària) són el grafit, l'alumini i el coure. • Seleccionador de linea: som mecanismes per a l'apertura i el tancament de circuits o instalacions elèctriques. serveix per tallar trams de la instalacio perque no passi la corrent. no protegeix de pujades de tensio
circuit de retorn o negatiu	circuit per on el corrent elèctric tornarà a les subestacions de tracció després d'haver alimentat els motors del tren. • aquest circuit de retorn es realitza a través d'una de les vies i en alguns casos a través d'un feeder negatiu.
El tren i tipus	• Per tren entenem un conjunt de vehicles que es desplacen units per la via ferrea o estan a disposició de fer-ho. • Els trens que no surtin d'una estació o es dirigeixin a apartadors pròxims (fàbriques, mines, tallers, etc) sense arribar a la estació següent es denominan MANIOBRES. • Tipus de tren: - elèctrics - dièsel - vapor
Material convencional y automotors	• Material convencional: trens formats per una locomotora que remolca cotxes, vagons, furgons o una barreja ja que tots són compatibles. són la típica imatge d'un tren. •Automotors: són els vehicles ferroviaris destinats majoritàriament al transport de viatgers ( tot i que també n'hi ha que són furgons, usats per a dur correu o paqueteria) que tenen tracció pròpia, això es, no necessiten ser remolcats perquè tenen tot l'equipament necessari per a funcionar de manera autònoma: motors, producció d'aire comprimit per a frens i equips auxiliars i cabines de conducció. alhora poden arrossegar trens tot i que amb menys prestacions que una locomotora. ( pesen menys I tenen menys potencia)
Unitat de tren (UT)	• Unitat de tren, siglas (UT) : s'entén un conjunt de vehicles que circulen indefectiblement units. En el cas més evident el trobem en ferrocarrils o Rodalies, tot i que aquesta formació també es fa servir sovint per a circulacions de mitja i llarga distància. -Aquestes composicions són una unitat indeformable ( els cotxes motors i els remolcs que la componen només es poden separar als tallers). Els equips de tracció, producció d'aire comprimit i auxiliars solen estar repartits entre els diferents cotxes per a aprofitar l'espai que hi ha sota el bastidor. per exemple, al cotxe motor hi ha els equips de tracció i al remolc els de producció d'aire comprimit i el convertidor estàtic que dóna baixa tensió per a enllumenat i control. -Les UT, enteses com a conjunt indeformable, es poden acoblar entre si per a tenir més capacitat en determinades circulacions. A la imatge dues UT sèrie 213 que circulen acoblades i conduïdes per un únic maquinista ja que les ordres dels comandaments de la cabina ocupada passen d'una UT a l'altre.
Caixa	La caixa es el cos del vehicle, es l'estructura dins la qual s'acomoden els viatges, es dipositen les mercaderies per al viatge o, en el cas de les locomotores, hi ha la sala de màquines
Bastidor	El bastidor es l'estructura sobre la que reposa la caixa. A la fotografia veiem un vagó portacontenidors que no es altre cosa que un bastidor preparat per circular sense caixa ( només té els ancoratges per els contenidors, de color groc)
Bogi	Denominem bogi a una mena de bastidor la funció del qual es formar un conjunt de dos o tres eixos amb els òrgans corresponent de suspensió, fre i, donat el cas, també hi poden haver motors elèctrics de tracció. aquesta estructura es situa sota el cotxe, vagó o locomotora - un a cada extrem- i en ser articulat respecte al bastidor permet una fàcil inscripció a les corbes.
Moviment de llaç	Les rodes dels trens tenen forma de tronc de con. Les rodes no van mil•limetricament encaixades als carrils sinó que tenen un cert joc. El conjunt rodes-eix, doncs, va oscil•lant de costat a costat. Dit això: si l'eix està cap al costat esquerre el punt de contacte entre la roda de l'esquerra i el carril tindrà un diàmetre superior que el del punt de contacte de la roda dreta. així l'eix es mourà cap a la dreta. Ara passa que, mesurat des del punt de contacte roda-carril, la roda dreta té més diàmetre que l'esquerra de manera que les rodes i l'eix deriven cap a l'esquerra. Aquest fenomen que manté els trens sobre la via es el que es denomina MOVIMENT DE LLAÇ • Cada roda suporta una massa de 7,10 o 15tm (en via estreta són normals valors de 15tm per eix, en via normal és habitual trobar càrregues de 20tm per eix o més) Donat que en soportar aquestes masses les superfícies d'acer de les rodes i els carrils es deformen lleugerament, la superfície de contacte entre la roda i el carril té una mida no superior a una moneda d'un euro. Aquestes magnituds condicionen l'adherència entre aquests dos elements.
recopilatori d'idees
conceptes bàsics	• Denominem "tren" a un conjunt de vehicles que es desplacen Units entre si. Un tren es susceptible de ser dividit de forma voluntària o accidental. • Les rodes y els carrils metalics són superfícies llises, amb poca potència pot moure grans masses. Per contra, conseqüència d'aquesta poca adherència es una distància de frenada llarga, es a dir, que es necessita bastant temps i espai per poder aturar un tren amb seguretat. • la distancia de frenada depèn de diversos factors tal com la velocitat, la masa total del tren i el perfil de via, pot superar un kilómetro de distancia.
Nocions de senyalització	per la gran distància de frenada què necessita un tren, les ordres dels senyals s'han de donar amb prou antelació per poder ser executades correctament. Per aquesta raó existeixen senyals d'anunci i senyals executius. • SENYALS D'ANUNCI: com el seu nom indica, adverteixen a La Maquinista de la presència d'altres senyals. són imprescindibles quan Cal ordenar condicions més restrictives de les que circula un tren, això es, una reducció de velocitat o una parada per causa del blocatge; les parades prescrites a les estacions estan indicades als llibres d'itineraris i s'han de complir encara que senyals permetin el pas. • contràriament, si es passa d'unes condicions restrictives a unes altres que no ho són tant, no calen els senyals d'anunci, per exemple: un tren que circula per una limitación a 50 km/h no trobar a cap senyal d'anunci Sí la limitacio següent és de 70 km/h. Els senyals de parada ( vermell) també s'anuncien a distància per un senyal d'anunci de parada (groc) • Per altra part, s'anomenen SENYALS EXECUTIUS aquells que marquen el punt a partir del qual cal complir les ordres rebudes, es a dir, que indiquen el moment d'executar l'ordre anunciada amb anterioritat. al esquema anterior, el senyal alfanumèric romboidal i el senyal lluminós vermell serien els senyals executius. • independentment del sistema de blocatge, la seqüència de senyals qué es presenta el maquinista sempre ha de ser coherent amb aquests principis.
Nocions d'enclavaments i blocatges	• per tal d'evitar errors humans i com a eina per a controlar els moviments a les estacions hi ha els enclavaments. Els enclavaments són dispositius de control que coordinen l'accionament de tots els aparells de la via i senyals de la pròpia Estació de manera que impedeixen l'autorització de moviments incompatibles (entrada a l'estació, sortides o maniobres), això es, els que tenen risc de col•lició entre dos trens o de descarrilament. • originalment, els enclavaments eren purament mecànics: una xarxa de palanques i cables situats dins d'una cabina a cada estació. avui s'utilitzen més els sistemes elèctrics ( sistemes de relés) i electrònics
Definició i funcions del blocatge	les tres funcions essencials del blocatge pel control de la circulación ferroviaria Són: - assegurar la integritat dels trens - establir el sentit de circulació - mantenir els trens a distància entre si • Per tal d'assegurar aquestes tres funcions la vía es divideix en seccions, CANTONS DE BLOCATGE. Només pot ser ocupat per un tren. • EL BLOCATGE ASSEGURA LA INTEGRITAT DELS TRENS en la circulació. un tren es el conjunt de vehicles que circulen units i que es susceptible de ser dividit de manera voluntària o accidental. per això abans de considerar lliure un cantó de blocatge és inexcusable de comprovar que el tren n'ha sortit sencer. així s'evita què part d'un tren ocupi accidentalment un cantó de blocatge. •EL BLOCATGE ESTABLEIX EL SENTIT DE LA CIRCULACIÓ per una via entre dos punts on els trens es puguin apartar de la via general i donat el cas creuar amb altres (estacions o apartadors). d'aquesta manera s'evita que dos trens circulin per la mateixa Via en sentits contraris. ELS TRENS TENEN PROHIBIT RETROCEDIR. • EL BLOCATGE MANTÉ ELS TRENS A PROU DISTÀNCIA ELS UNS DELS ALTRES perquè no pugui atrapar el que li va al davant. la longitud d'un cantó de blocatge mai no ha de ser inferior a la distància de frenada per tal qué un tren es pugui aturar abans d'entrar a un cantó ocupat.
Blocatge manual local (BML)	• El BLOCATGE MANUAL LOCAL (BML) també conegut Com blocatge telefonic, es un delito sistemes més antics què hi ha. es la base sobre la qual s'han desenvolupat els principis de tots els blocatges que han aparegut posteriorment. Actualment es fa servir com a blocatge de socors per avaria del blocatge automàtic (BA) o en línies en què no s'ha ha arribat a instalar el BA. • En BML EL CONTROL DE LA CIRCULACIÓ ES ESTRICTAMENT VISUAL, no hi ha cap aparell que detecti la ubicació dels trens; les estacions s'han de posar d'acord per enviars-se els trens, Això és per ocupar i alliberar els cantons entre elles; són els agents de circulació els que han d'observar els trens per tal de comprovar que surten sencers dels cantons de blocatge per assegurar-se del seu alliberament, todas las comunicaciones queden enregistrades per escrit. •En relació a les funcions de blocatge: - LA INTEGRITAT del tren s'assegura per observació directe dels senyals de cua pels caps de circulació de les estacions. - el fet que dues estacions quedin d'acord el què una envia un tren i l'altre el rep estableix EL SENTIT DE LA CIRCULACIÓ.
Blocatge automàtic (BA): circuit de via, esquema i aplicacions	Al sistema de blocatge automàtic la presència del tren es detecta sense la necessitat d'un control visual humà: en aquest sentit, la invenció del "circuit de via" va revolucionar la regulació del trànsit. Els eixos dels trens actuen sobre aquest circuit elèctric i activa el seu funcionament, tal i com s'explica a continuació. • La via es divideix en circuits elèctrics gràcies a juntes aïllants, això es, a interrompre la continuïtat elèctrica que tenen els carrils (foto)
Blocatge automàtic (BA) líneas de via doble	En un principi el BA es va instalar en LÍNEAS DE VIA DOBLE perquè, tal Com podem deduir pel que hem vist fins ara, la seqüència senyals només funciona en un sentit, un per cada Via. posteriorment es va desenvolupar el sistema de manera que sobre una mateixa Via s'hi instalen SENYALS PER ALS DOS SENTITS DE LA MARXA amb una particularitat òbvia: quan s'estableix el blocatge En un sentit no els pot invertir fins que Tot el trajecte entre dues estacions està completament lliure de trens. A més, un cop establert el blocatge En un sentit, el senyor els contraris indiquen parada Encara que els cantons estiguin lliures. aquesta operació es fa des dels enclavaments de dues estacions colaterals. aquesta manera de funcionar la trobem en líneas BA en via única. • el principi de funcionament del BA envía única se aplica a línies de Via doble o múltipla. En aquest cas parlem de BA BANALITZAT. posem per exemple una via doble banalitzada: és la que permet circular instintivament per una via o altre sense tenir en compte el sentit de la marxa. • pel que fa a complir les funcions del blocatge, en l'ús del BA - LA INTEGRITAT dels trens s'assegura perquè en cas de fraccionament Accidental el circuit de via queda ocupat. en conseqüència els senyals no permeten l'accés d'un altre tren al cantó. - no es pot invertir el SENTIT del blocatge fins que tots els cantons del trajecte entre dues estacions estiguin lliures de trens. - els cantons de blocat se estan DELIMITATS PER SENYALS (no pas per estacions com en BML). perquè l'anunci del senyal de parada sigui segur cal que la longitud dels cantons sigui igual o superior a la distància de frenat.
El control de trànsit centralitzat	Tant en BML com en BA el blocatge es governa desde les estacions. això obliga a tenir personal de circulació a cadascuna d'elles a càrrec dels seus enclavaments. En líneas de BA AMB ENCLAVAMENTS ELÈCTRICS és possible operar tots els enclavaments des d'un únic lloc. • EL CONTROL DE TRÀNSIT CENTRALITZAT (CTC) permet concertar la circulació amb més eficiència perquè el centre de comandament té la informació en temps real mentre que sense ctc el centre de comandament ha de demanar a les estacions la situació dels trens en circulació, cosa que alenteix la presa de decisions en cas de incidencia. Amb el CTC la gestió de circulació es molt més àgil.
Sistemes de protecció automàtics: FAP, ATP i ATO	els enclavaments i el blocatge automàtic protegeixen davant de possibles errors humans del personal de circulació ( els blocatges manuals segueixen depenent del Saber Fer dels caps de circulació). El personal de conducció, però, continua dependent de l'observació dels senyals. per evitar la possibilitat dels errors humans que es poden cometre es van desenvolupar diversos SISTEMES DE PROTECCIÓ. • A FGC els sistemes ATP (automàtic train protection) i el FAP (fre automàtic puntual). el que fan aquests equips és comprovar que el maquinista a percebut correctament els senyals i compleix les seves ordres. aquests sistemes han arribat a avançar prou per arribar a poder prescindir de senyals, primer, i a la conducció automàtica així tenim ATO (Automatic train ordering) = Cas d'ús: a FGC tenim l'ATP a la línea Barcelona -Vallès i el FAP a Llobregat-Anoia. ATO està implantat a part de la línia Barcelona-valles i va associat al ATP. • EL SISTEMA FAP està en funcionament en la línia llobregat-anoia. repeteix la indicació dels senyals a la cabina del Maquinista. també actua sobre el tren: en cas d'ultrapassar un senyal de parada ( vermell) sense autorització, el sistema dispara al Fre urgència, igual que si a una distància determinada abans del senyal va a una velocitat excessiva: en cas d'indicacions restrictives (groc) el maquinista les ha de reconèixer pitjant un botón, si no ho fa actual el fre d'urgència: si el senyal indica via lliure el sistema dóna un avís acústic sense que el maquinista hagi de fer res més. • SISTEMA ATP està instalat a la línia Barcelona Vallès. llegeix contínuament els Codis de velocitat que s'emeten mitjançant els carrils, aquests codis permeten circular 90, 60,45, 30, 20 i 0 km/h. si en un moment determinat El maquinista excedeix la velocitat que permet el codi el tren es frena d'urgencia. igualment, si per qualsevol causa el tren perd la lectura dels codis el tren s'atura automàticament. en necessitar certa distància per a poder complir condicions restrictives, els codis ATP no només indiquen la velocitat permesa sino també la máxima pel circuit de via següent ( Això és la velocitat objectiu) . d'aquesta manera si es vol aturar un tren que circuli a 90 km/h se li presentaran codis de velocitat cada cop més Baixos fins arribar a zero. • Atès que el ATP es un sistema de supervisió continua, es pot prescindir dels senyals Inatalats; les indicacions en cabina tenen el mateix valor i donen prou informació al maquinista per conduir el tren amb totes les garanties de seguretat. • El darrer pas ha estat fer que el tren obeeixi els codis d'ATP tot sol. així t'ha arribat a la conducció automàtica amb el sistema ato. amb ATO s'aconsegueix què la marxa pels trens sigui homogènia i amb el màxim aprofitament de les distàncies d'acceleració i frenada ja que no es depèn del factor humà.
Recopilatori d'idees principals