- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
17 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
Reforma luterana:
|
Va ser la primera reforma, la va iniciar un fraire alemany, Martí Luter.
Va elaborar una doctrina que proposava una religiositat mès individual i, per a facilitar una relació directa entere l'individu i Deu, Luter va traduir la Bíblia a l'Alemany. Territoris: Sacre Imperi, Prussia, Dinamarca |
Reforma Anglicana:
|
Enric VIII va sol·licitar la nul·litat del seu matrimoni amb Caterina, filla dels Reis Catòlics, peró la negativa papal el va aportar a crar la seua propia esglèsia, mitjançant l'acta de supremacia.
Va combinar principis catòlics i luterans. Va ocupar solament Anglaterra. |
Reforma calvinista:
|
Va encapçalar la segona etapa reformista i va ser iniciada pel religios francés Joan Calví a la ciutat suissa de Ginebra a partir de 1541.
Va tenir gran éxit al nord de Flandes i Algunes regions de frança, on els seus seguidors van ser anomenats "hugonots". També va ser popular a Escocia. |
Guerres de Religió al segle XVI:
|
El luteranisme es va estendre pel Sacre Imperi, fet que va motivar la intervenció de l'emperador Carles V.
Es van crear dos grus, la lliga Esmalcalda i altre creat per l'emperador. Com ningús s'imposaba davant de l'altre, es va signar la pau d'Asburg. Al 1572 va ser la matança de sant Bartolomeu. |
Coronació Carles V:
|
Va conseguir la corona del sacre Imperi al 1520 peró el van coronar al 1530 com emperador amb l'herència immensa.
|
Herència paterna i materna de Carles V:
|
Va recibir l'herència immensa: Felip d'Hasburg, Flandes i Borgonya; Ferran el Catòlic, Aragó i Castalla; Maximilia I d'Hasburg, dominis austriatics i titol imperial.
|
Batalla de pavía:
|
En aquesta batalla el monarca francés va ser capturat i obligat a renunciar als sus interessos expansionistes. En la península Itàlica.
|
Dieta de Worms:
|
Va ser celebrada en 1521 l'emperador Carles V va tomar la responsabilitat de defensar l'unitat de l'Esglèsia, lo que va provocar un conflicte amb els protestants del Sacre Imperi aliats de la lliga esmalcalda.
|
Lliga Esmalcalda:
|
Va ser una aliança que van organitzar els protestants. Principalment els luterans dels Sacre Imperi per a lluitar contra els catòlics.
|
Batalla de Mülberg:
|
Va ser una batalla entre les tropes de Carles V defensores del catolicisme i la lliga Esmalcalda que defendia el Luteranisme. En aquesta batalla Carles V va derrotar als luterans.
|
Pau d'Asburg:
|
Va ser una pau firmada en 1555 entre els catòlics i protestants en el que dividia al Sacre Imperi entre el luteranisme i catolicisme. Així es va establir que cada princep de cada esta podia elegir entres estes dos opcions.
|
Saqueig de Roma:
|
Aunque l'Emperador Francesc I va ser derrotat i va tindre que renunciar a les aspiracions aliantse ademés amb França, Anglaterra i les repúbliques de Venecia, Florència i Milà per a enfrontar a Carles V. En aquest context es va produir el saqueig de Roma en 1527.
|
Armada invencible:
|
En 1588 Felip II va envair Anglaterra amb la denominada Armada Invencible que va ser derrotada per l'Anglesa.
|
Fallida:
|
Es quan una empresa o banc quebra i no pot pagar les seues deudes.
|
Els terços:
|
Van ser una unitat militar d'infanteria del exercit Espanyol. Van ser pioneres en l'us de les piques amés que van ser unitats molt importants en l'exercit Espanyol i en cada una de les batalles en les que van estar.
|
Revolta dels Alpujarres:
|
Va ser una revolta morisca perque creien que cospiraven amb berbers i otomans.
|
Batalla de Lepanto:
|
Va ser una batalla entre la lliga Santa per les monarquies hispàniques i l'Imperia Otomà en aquesta batalla la lliga Santa va guanyar i va frenar l'expansionisme otomà.
|