Potencial reducció	Facilitat d'una substància a donar electrons.
NAD+ --> NADH Per què el NAD és un bon poder reductor?	Reacció de reducció del NADH Perquè pot rebre electrons de tota la matèria orgànica i transferir-los als components de biosíntesis.
Via ED	Es segueix en cas que no hi hagi algun dels enzims necessàris per fer ruta de EMP. Principalment procariotes gram- (patògens). Obtenció de 2 piruvats, 2 NADPH+ i 1 ATP.
Via WD	Via de les pentoses fosfat. Obtenció de 6 NADPH+ i 3 CO2.
Quin paper té l'hexocinasa?	S'encarrega de convertir la glucosa en glucosa 6-fosfat per tal de que pugui ser incorporada a la cèl·lula.
Quin paper té la fructosa bifosfat aldolasa?	Converteix la fructosa 1-6-P per dues molècules de G3P.
Procursor d'aa i procursor de bn.	Eritrosa-P i Pentosa-P.
Fermentació àcido-mixta	4 molècules àcides : 1 neutre 1H2 : 1 CO2 Principalment microorganismes patògens. Glucosa (glúcolisis) --> piruvat ---> acetat (predomina). Per cada àcid fòrmic s'allibera un CO2.
Butandiòlica	1 àcida : 6 neutre 5 CO2 : 1 H2 Majoria d'enterobacteriacies. S'allibera molt de CO2 (un per cada formació de butandiol). Es parteix de 2 piruvats i s'alliberen 2 CO2. Acetoin (procursor directe del butandiol). Aquest accepta electrons procedents del NADH reduït i es converteix en butendiol.
Proves IMVIC	-Roig-metil. Detecta àcid-mixte. -Vorges-Proskauer. Detecta butendiòlica.
Fermentació butírica	Majoria de Clostridis i complex multienzimàtic piruvat-ferredoxinoxidoreductosa (converteix el piruvat en acettil-CoA). Obtenció de: -3 ATP -2 H2 -2 CO2 -1 butirat.
Fermentació butenol-acetona	Majoria de clostidris i complex multienzimàtic. -2 ATP. -2.5 CO2. -2 H2. -1 Butanol (4C). -1 Acetona (3C). Partirem de dues molècules de glucosa (12C).
2 Clostridiums que fan fermentació butríca i butenol-acetona.	Clostridium butyricum i Clostridium acetobutylicum.
Fermentació propiònica	Produeix formatge amb gustos àcids. No pateix del resultat de l'oxidació de la glucosa, sinó que parteix de lactat. Parteix de 3 lactats. S'obtenen 0.77-2 ATP/mol glucosa. 5 ATP/3 lactats. Comprén dues vies: -Via acrilat. Clostridium propionicum i megasphaera. -Via succinat/propionat. Propionibacterium i Velionella.
Cicle del glioxilat	Permet la cèl·lula crèixer en fonts de C simples (ex: acetat) i obtenir els intermediaris necessaris per Krebs. Es diferencia de Krebs: -5 pasos (Krebs en té 8). -Elimina les etapes on s'allibera CO2. -Es parteix de 2 molècules de Acetil-CoA per a produïr molècules de 4C (ex: oxalecetat) per a la biosíntesis. -Enzims claus: malat sintasa i isocitrat liasa.
Fixació de CO2 en heteròtrofs	-Permet obtenir intermediaris metabòlits de Krebbs a partir de CO2. -Carboxilases. -Es parteix de PEP o PIRUVAT.
Degredació d'aminoàcids.	S'obtenen els 7 intermediaris bàsics: succinil-CoA, acetil-CoA, acetoacetat, fumerat, oxalecetat, piruvat i a-cetoglutarat. Dos etapes: -Desaminació oxidativa. S'obté poder reductor en forma de NADH. Es converteix l'aa en un cetoàcid (imporant per cervell). -Desaminació simple. S'elimina el grup amino. No s'obté poder reductor i només es realitza en alguns aa.
Fermentació d'aa.	Causants de la putrefacció. Clostridis proteolítics (Fermentadors obligats, estrictes). Reacció de Stickland (un aa és oxidat i s'obté ATP i l'altre és utilitzat com a acceptor d'electrons. -Es generarà: dos àcids carboxílics, amoníac gas, energia, i diòxid de carboni.
Degredació d'àcids grassos (beta-oxidació).	-S'obté 1 FADH, 1 NADH en cada volta. -En cada via cíclica s'alliberen 2C. EN el cas d'ag parells s'obtindrà Acetil Co-A i en el cas dels imparells en l'última volta del cicle s'obtindrà Propionil Co-A que serà convertit a succinil-CoA. -Dues fases: activació ag (es consumeixen dos ATP) i la d'oxidació cíclica de l'ag.
Quins complexos intervenen en la respiració aeròbia.	5. Complex I, III i IV es produeix la conservació de l'energia.
Enzims claus respiració aerobia.	Flavoproteïnes, Proteïna Fe-S, Quinones i Citocroms.
Prova de l'oxidasa.	Redueix el CItocrom C (per tant el reactiu s'oxida). Quan el reactiu s'oxida canvia de color violeta. Això ens permet distingir entre dos grans grups: Ox-. Anaerobis facultatius. Flagelació perítrica. Grup d'enterobacteriacies. Ox+. Aerobis estrictes. Presència de Citocrom C.Flagelació polar.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Tarjetas de Aprendizaje relacionadas

Microbiologia

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

22 Cartas en este set