La Guerra Civil (1936 - 1939)

La van fer per salvar Espanya d'una inminent dictadura comunista (no era cert).

Alcalà Zamora va encarregar la formació de govern a Manuel Azaña on aplicà inmediatament el programa del Front Popular que es basava en: la continuació de la reforma agrària, la intensificació de la política educativa, l'amnistia dels presos polítics i el restabliment de la Generalitat de Catalunya amb l'impuls de l'aprovació de l'estatut d'autonomia basc.

El 7 d'abril de 1936 Zamora fou destituit i el va substitutir el 10 de maig Azaña. A la presidència quedà Santiago Casares Quiroga.

- En la violència al camp (vagues i ocupacions de terres, especialment a Extremadura i Andalusia, i els conflictes laborals)

- Els atacs a edificis eclesiàstics i la crema de convents

- Els atemptats polítics protagonitzats pels grups situats als extrems de l'arc ideològic (monàrquics o falangistes i comunistes o sindicalistes)

El atemptat contra Calvo Sotelo, diputat i dirigent monàrquic. Va ser perpetrat per membres de la Guàrdia d'Assalt i va produir un gran impacte emocional entre la dreta política (especialment entre els militars que preparaven la insurreció contra la República).

Constatà en un augment de les activitats violentes de la FE i la JONS. Va comportar la persecució dels partits.
La FE propugnava sense embuts una alternativa autoritària al règim parlamentari (ideologia feixista).

S'observava, en els mesos anteriors a la guerra, una radicalització, especialment al PSOE i la CNT

(el PSOE es va dividir entre els més radicals - Largo Caballero - i la branca moderada dels socialdemòcrates - Indalecio Prieto -).

(La CNT va posar en marxa un programa d'acció radical: supressió del culte religiós, confisació de tots els béns i l'organització col·lectiva del proletariat a través de comunes lliures).

La radicalització va dur a la fusió de diversos partits petits d'esquerres amb l'esperança de trobar un partit únic que aglutinés i organitzés el proletariat (POUM + BOC = Esquerra comunista)

La diferència amb altres crisis d'altres països fou que, a Espanya, hi havia la actituts i la voluntad de l'exèrcit, que estava dividit des del començament de la república, Les associacions clandestines Unión Militar Española (UME) i Unión Militar Republicana Antifascista (UMRA) van ser un reflex d'aquesta divisió.

Una fou quan es va conèixer la victòria del Front Popular on, el general Franco, cap a l'Estat Major, va proposar la declaració de l'estat de guerra. No es va produir per les negatives del ministre de Guerra, Nicolás Molero i del director de la Guàrdia Civil, Sebastián Pozas.

Va ser el general Emilio Mola Vidal, que va obtenir la confiança del bàndol antirepublicà.

Es va avançar degut a l'impacte emocional que deixà l'assassinat de José Calvo Sotelo, únic líder polític destacat entre els militars conxorxats.

Es va iniciar a Melilla, el 17 de juliol de 1936. Franco va volar al Marroc posant-se al front de l'exèrcit. El cap de Melilla, fidel a la República, fou afusellat igual que el cap de Burgos, Domènec Batet (aquest últim a mà de Mola).

Des del principi es va voler imposar una nova legalitat mitjançant la violència.

Finalment, el 18 es va alçar a Sevilla Queipo de Llano i aquella nit, Mola i altres militars declararen l'estat de guerra.

Els rebels triomfaren a l'Espanya rural (Castella, Aragó, Galícia, Navarra, Àlaba, Canàries, Marroc, part d'Andalusia occidental...).

La resta del país es mantingué fidel a la República.

Aquesta es va localitzar bàsicament a Barcelona, on els militars es van alçar el dia 19 de juliol de 1936. Però, militants de la CNT-FAI ja estaven enterats de l'aixecament del 17 i els insurrectes foren aturats per organitzacions obreres, la Guàrdia d'Assalt i, més tard, la Guàrdia Civil.

Manuel Goded va haver d'assumir la derrota. La seva al·locució per ràdio desanimà els insurrectes d'altres llocs que es van anar rendint també (totes les seves armes quedaren en mans d'anarquistes).

- Durant el dia 20 es van creamr gairebé totes les esglèsies i convents de Barcelona
- Es van crear comitès locals i provincials per assumir l'administració dels ajuntaments i de les institucions
- En els dies crucials, va haver-hi tres presidents: Quiroga (18), Martínez Barrios (19) i José Giral (20).
- Es van produir abusos de poder i nombrosos assassinats al clergat (CNT)
- Al no haver-hi casi cap base militar a la zona republicana, durant els primers mesos, l'esforç militar caigué en les milicies populars.

Forces republicanes formades per elements civils voluntaris sota assessorament militar i organitzades pels grups polítics esquerrans i els sindicats.

Els generals rebels es van encarregar d'anar subsituint els governants i caps republicans mitjançant una violència extrema. Molts d'ells (juntament amb els simpatitzants del Front Popular) foren afusellats.

Degut a la insurrecció, començava una llarga guerra civil on la població es va veure forçada a situar-se a un o altre bàndol.

El principal problema de la guerra fou la subsistència, sobretot al bàndol republicà, agreujada pels bombardejos a zones civils.

Va ser Madrid. Mola envià columnes des de Pamploa i quan Franco arribà a la Península, es dirigí també. Quan va arribar a Madrid, va arribar a ocupar la ciutat però, l'eficaç defensa de la ciutat el va aturar. No obstant això, l'exèrcit de la República es traslladà a València per motius de seguretat.

- Intent de conquesta de Madrid per part dels insurrectes, aturat pel govern de la República.
- L'exèrcit republicà es trasllada a València.
- Setembre: Mola ocupa Irun i Sant Sebastià, els repulicans de Galicia arriben a Oviedo.
- Les milícies catalanes es dirigeren a Aragó; febles degut a la manca d'organització i preparació.
- Agost-Setembre: L'expedició catalana a Mallorca i Eivissa fracasà

- Gener: Els insurrectes traten de conquistar per 2ª vegada Madrid però no poden
- Gener-Octubre: Franco decideix conquistar Màlaga i altres ciutats andaluses però no aconsegueix liquidar el front nord, es troba amb la resistència obrera i popular (Bilbao i Astúries).
- Desembre: Els republicans envien una ofensiva a Terol èro fou recuperada per franquistes. Els republicans de València es traslladen a Barcelona
- Març: Franco llança una ofensiva al front d'Aragó i ocupa les primeres terres catalanes.
- Abril: els insurrectes conquisten el nord del País Valencià, deixant la zona republicana dividida.
- Juliol: els republicans tracten de conquistar el Ebre (batalla de l'Ebre) però no guanyen. Catalunya queda indefensa. La batalla es va caracteritzar per la violència i l'elevat nº de baixes.

- Desembre: Franco envia una ofensiva final contra Catalunya i la va anar ocupant.
- Febrer: el govern republicà, basc i català passaven la frontera amb milers de persones que fugien.
- Febrer: Manuel Azaña dimiteix com a president de la República. No el substitueix ningú (Segismundo Casado fa un cop d'estat i intenta negociar amb Franco la pau malgrat aquest només accepta la rendició total).
- Març: les tropes franquistes ocupen Madrid.
- Abril: fi de la guerra.