Menciona i descriu les causes remotes que portaren a Espanya a la Guerra Civil (Primera: la manera com es va instaurar la revolució liberal).	- La manera com es va fer la revolució liberal a Espanya: oposició de dos blocs (típics de les revolucions liberals del s. XIX) portà a les guerres carlines, per exemple. Elsorigens de la radicalitzaciósocial i política i les intervencions de l'exèrcit també vingueren pel gran nombre de pronunciaments, la revolució liberal estroncada per la Restauració, (caciquisme) i moviments emergents marginats o perseguits.
Menciona i descriu les causes remotes que portaren a Espanya a la Guerra Civil (Segona: l'actitutd de l'exèrcit)	- L'actitud i la mentalitat de l'exèrcit: des de 1898, aquest sector evolucionà cap a posicions conservadores , fins i tot, reaccionaries (--> contra els nacionalismes basc i català; les manifestacions catalanes constitueren una de les principals causes de l'aixecament de 1936)
Menciona i descriu les causes remotes que portaren a Espanya a la Guerra Civil (Tercera: el retard de la modernització).	- El retard en la modernització ideològica i econòmica del país: la Revolució Industrial es produí tard i nomès afectà a Catalunya i el País Basc. La burgesia constituia un sector feble. Malgrat el predomini de la indústria agrària, hi havia un injust repartiment de terres. La tensió al camp i la radicalització foren causes de la Guerra Civil.
Menciona i descriu les causes remotes que portaren a Espanya a la Guerra Civil (Quarta: Les conseqüències)	- Les conseqüències d'aquests fets: el retard de la modernització es notava en l'analfabetisme, la feblesa de l'Estat, la manca d'infrestructures educatives i el predomini ideològic de la Esglèsia en l'ensenyament (deguda a l'alineament d'aquesta amb el bloc agrari dominant i la insensibilitat davant les injustícies socials)
Menciona i descriu les causes remotes que portaren a Espanya a la Guerra Civil (Cinquena: la mentalitat i les ideologies internacionals dominants)	- La mentalitat i les ideolofies internacionals dominants; La Revolució Soviètica aportà esperança entre les classes obrera i camperola per una revolució possible. Això explica la radicalitat del moviment obrer i la seva negativa a participar en governs democràtics.
Menciona i descriu les tres alternatives polítiques possibles durant la dècada de 1930:	- El reformisme demcràtic: sufragi universal, partits de masses, millora de les relacions laborals, escola pública... (França i Regne Unit) - La reacció feixista: nacionalisme agressiu, capitalisme a ultrança, negació de la llibertat, culte al cabdill i al partit únic (Alemanya i Itàlia). - La revolució comunista (URSS)
Menciona i descriu les causes pròximes que portaren a Espanya a la Guerra Civil:	La República va prendre el camí del reformisme però no va ser capaç de resoldre els conflictes com la reforma agrària, l'educació, la laïcitat, millora de les condicions de la classe obrera... Es parla d'un equilibri d'incapacitats. Tard o d'hora, aquest equilibri porta a una resolució violenta. Per això, cal un motiu internacional (voluntat per iniciar-la). Aquest fou la voluntat dels generals i els militars que la van propiciar (Mola i Franco).
Quins fenòmens van passar de manera simultània el 20 de juliol de 1936 a la zona republicana?	- Aparició d'un nou poder - La creació de les milícies populars - La col·lectivització de l'economia
Explica l'aparició d'un nou poder a la zona republicana i la creació de milícies populars el 20 de juliol de 1936	Lluis Companys va proposar a la CNT que formés un nou organisme de poder: el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Les primeres desfetes militars dels republicans, l'expansió dels comitès i la dificultad de coordinar-los van portar a crear el govern d'unitat amb Josep Tarradellas com a conseller primer. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va autodissoldre a l'octubre.
Explica la col·lectivització de l'economia del 20 de juliol de 1936.	Després de la lluita contra els insurrectes, molts caps de feina fugiren i foren els propis treballadors el que varen haver d'encarregar-se de les empreses. Aquest moviment va ser impulsat per la CNT entre d'altres. A diferència de la nacionalització, la col·lectivització es caracteritzava per l'autogestió dels treballadors. Es va crear el Consell d'Economia de Catalunya (van escriure el Decret de col·lectivitzacions i control obrer d'indústries i comerços --> establia la normativa col·lectivitzadora del futur).
Quines conseqüències van portar les transformacions econòmiques com ara la col·lectivització de l'economia?	Van anar acompanyades d'altres mesures revolucionàries, com ara la municipalització de lloguers, la renovació de l'ensenyament (CENU), la legislació de majoria d'edat als 18 anys i la legislació d'avortament.
Que va ser la municipalització de lloguer?	Confiscació de la propietat de les finques de lloguer a càrrec del municipi.
Com van ser les primers mesos de guerra en la zona insurrecta?	Davant la mort de Sanjurjo en un accident d'aviació, els revoltats es quedaren sense un cap visible. A mesura que el cop d'estat s'anava convertint en guerra, es va necesitar encara més un comandant: Francisco Franco cap de l'Estat i generalíssim dels exèrcits, Va crear la Junta Tècnica de l'Estat (tornar les terres als propietaris, depurar els funcionaris republicans, fer marxa enrere les reformes educatives...)
Com va ser la repressió de la rereguardia en la zona republicana? I en la insurrecta?	En la zona republicana: - Es caracteritzà un profund anticlericalisme - Tothom que fo sospitós de donar duport a la revolta militar va patir una persecució - Des del punt de vista polític, la repressió era injustificable. Aquesta tenia els seus orígens en odis atàvics acumulats. - Tots els grups antifeixistes van prendre part en la repressió (la pràctica religiosa va ser prohibida) En la zona insurrecta: - Clima de terror: afusellament sense judici, la repressió sagnant a Màlaga, el "passejos" de camperols andalusos...
Com va esdevenir la política a la rereguarda republicana?	Es va intentar formar un govern central d'unitat amb Largo Caballero com a president (després de la dimissió de Giral). En aquest govern es van anar recuperant els poders de l'Estat: es van reprendre les reunions de les Corts, van desaparèixer les juntes i comitès, les atribucions governatives passaren al govern central. La guerra va provocar molts enfrontaments al govern. La crisi política es va precipitar amb els Fets de Maig de 1937, on Azaña va fer renunciar a Largo Caballero que va ser substituit per Negrín (va rebre el suport del POSE, el PCE, els comunistes i l'exèrcit). El seu govern es va centrar en enfortir l'Estat i potenciar l'exèrcit popular. La seva política es plasmà en el programa 13 punts, on intentà un armistici amb Franco.
Com va ser la rereguarda a la zona insurrecta?	Ningú discutia la primacia militar de Franco però al terreny polític hi havia discrepàncies (FE - JONS). Després de certs enfrontaments Franco creà un partit únic: la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) Quedaven establerts els suports ideològics del franquisme: el pensament falangista, el carlisme i el conservadorisme monàrquic. El bàndol també va rebre el suport incondicional de la jerarquia eclesiàstica.
Què foren els Fets de Maig de 1937?	Va ser un enfrontament armat a la ciutat entre les forces anarcosindicalistes i el POUM vs. les forces d'ordre públic de la Generalitat, el PSUC, la UGT... Va culminar amb l'assassinat de Cortada (PSUC). El 2 de maig el conseller de Seguretat INterior, Aiguader, va ordenar l'ocupació de l'edifici de Telefònica (CNT) per limitar el poder dels anarquistes però, aquests es van resistir. Aquests fets van suposar la supressió de les competències sobre seguretat de la Generalitat en favor de la República.
Quins altres règims dictatorials es donaren a la vegada de la Guerra Civil?	Durant aquests anys, també va haver-hi el feixisme italià i el nazisme alemany. Per una altra banda, l règim comunista soviètic.
Què va ser el comitè de no-intervenció?	Durant la Guerra Civil, ambdos bàndols demanaren ajuda als països europeus: La República solicità ajuda a França i els insurrectes a Alemanya i Itàlia. Però, amb l'amenaça que les intervencions trenquessin l'equilibri entre democràcies i dictadures internacionals, Franco va demanar un acord europeu que impedís qualsevol tipus d'ajut: el Comitè Europeu de No-Intervenció (Agost, 1936). Aquest acord va perjudicar la República ja que Alemanya i França van incomplir el tractat.
Què va suposar l'ajuda d'Alemanya i Itàlia a favor dels insurrectes?	L'ajuda començà al juliol de 1936. Sense aquest ajut, no s'haurien pogut passar les tropes del Marroc a l'estret de Gibraltar. Alemanya envià la Legió Còndor, un grup d'avions de combat que donaren supremacia aèria. La intervenció massiva dels dos països començà amb el reconeixement diplomàtic del govern de Franco. Ara els insurrectes disposaven de domini aeri, material de guerra abundant i modern i es va motivar la inhibició britànica i francesa.
Què va suposar l'ajuda soviètica a la República?	L'ajuda va arribar relativament tard (octubre 1936). Va donar certa hegemonia aèria a la República (avions Mosca i el Xato). L'ajut va ser a canvi de l'or del Banc d'Espanya a Moscou i nombrosos assessors soviètics a la zona republicana.
Què foren les Brigades Internacionals?	La guerra d'Espanya va portar un gran ressò emocional, per tant, van ser nombroses les persones d'arreu del món que es van oferir voluntàries per lluitar al costat dels republicans: les Brigades Internacionals. La seva importància militar va ser molt secundària però va representar la solidaritat dels pobles del món després de que nombrosos governs abandonessin a la República a la seva sort.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Tarjetas de Aprendizaje relacionadas

La Guerra Civil (Rereguàrdies I Conseqüències)

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

22 Cartas en este set