• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/34

Click para voltear

34 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
Logos
Terme grec que significa “raó” i “paraula”. S’utilitza per distingir les explicacions basades
en el mite d’aquelles altres que són racionals.
Transcendent
Que es troba més enllà d’aquest món, en una altra realitat diferent de la que veiem i
percebem ordinàriament.
Immanent
Que es troba en aquest món, dins la realitat ordinària.
Mite
Narració llegendària protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que va
transcórrer en un temps primitiu i que ofereix una explicació trascendent sobre la
realitat.
Prejudici
Creença que mantenim sense haver-la qüestionat prèviament, és a dir, sense haver-la
sotmés a un judici racional.
Dogma
Veritat que s’accepta sense discussió ni anàlisi racional
Ciència empírica
Ciència que es basa en l’experiència i que elabora els seus sabers mitjançant
l’experimentació. La majoria de les ciències empíriques aspiren a aconseguir la
plasmació de les regularitats de la natura per mitjà de les matemàtiques.
Religió
Conjunt de pràctiques, creences i sabers relacionats amb allò sagrat.
Positivisme
Teoria segons la qual l’únic coneixement vàlid és el científic. Per al positivisme, la
filosofia és un saber buit i inútil, del qual fóra millor prescindir.
Fe
Creença basada en la revelació, la tradició o el sentiment que no es basa en arguments
racionals
Pressupòsits
Idees que acceptem i que són la base sobre la qual es fonamenten els nostres
pensaments, les nostres paraules i les nostres accions.
Lògica
Part de la filosofia que estudia com organitzar els raonaments perquè estiguen
construïts de manera adequada.
Metafísica
Branca de la filosofia que estudia la realitat.
Ètica
Branca de la filosofia que reflexiona sobre la moral.
Política
Ciència i art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'una societat
en els seus assumptes col·lectius.
Estètica
Part de la filosofia que estudia l’art i la bellesa.
Epistemologia
Branca de la filosofia que estudia el coneixement.
Ontologia
Branca de la filosofia que estudia la realitat.
Part de la metafísica que analitza els éssers que existeixen.
Raó
Fonament, sentit, justificació últims i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la
realitat total. Facultat de discórrer, de pensar.
Natura
Conjunt de la realitat existent, entés com a unitat i com a dotat de lleis pròpies.
Antropologia filosòfica
Estudi filosòfic sobre l’ésser humà.
Monisme
Corrent de pensament que prové de la metafísica segons el qual la verdadera realitat és
única.
Pluralisme
Corrent de pensament que prové de la metafísica segons el qual existeixen diverses
realitats últimes.
Materialisme
Corrent de pensament segons el qual la realitat està formada en darrer terme per la
matèria.
Idealisme
Teoria que defensa el caràcter immaterial de la realitat verdadera, que es considera
construïda per idees o esperit.
Dualisme
Teoria metafísica que defensa l’existència de dues realitats diferents, una formada per
aparençes i altra autènticament real
Ésser en acte
Segons Aristòtil un ésser en acte es el que ha assolit completament la plenitud de tot allò que pot arribar a ser.
Ésser en potència:
Segons Aristòtil l'esser en potència es tot allò que encara no ha esdevingut tot el que pot arribar
a ser. L’ésser en potència pot, sempre i quan es donen les condicions adequades,
transformar-se en alguna cosa diferent.
Esdevenir
Canvi, transformació, modificació permanent de tot allò que existeix.
Ens
Un ésser que existeix
Substància
En la filosofia d’Aristòtil, la substància és allò que existeix per si mateix. La substància
actua com a substrat que suporta o conté els accidents.
Essència
És el conjunt de característiques fonamentals que fan que un ens siga tot allò que és i no
una cosa diferent.
Accidents
Per a Aristòtil, els accident són atributs de la substància. Els accidents no poden existir
per si mateixos, sinó que sempre existeixen com una propietat o una modificació de la
substància.
Universal
Vàlid de manera general, per a tothom, a tot arreu i en tot moment.