- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
34 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
Logos
|
Terme grec que significa “raó” i “paraula”. S’utilitza per distingir les explicacions basades
en el mite d’aquelles altres que són racionals. |
Transcendent
|
Que es troba més enllà d’aquest món, en una altra realitat diferent de la que veiem i
percebem ordinàriament. |
Immanent
|
Que es troba en aquest món, dins la realitat ordinària.
|
Mite
|
Narració llegendària protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que va
transcórrer en un temps primitiu i que ofereix una explicació trascendent sobre la realitat. |
Prejudici
|
Creença que mantenim sense haver-la qüestionat prèviament, és a dir, sense haver-la
sotmés a un judici racional. |
Dogma
|
Veritat que s’accepta sense discussió ni anàlisi racional
|
Ciència empírica
|
Ciència que es basa en l’experiència i que elabora els seus sabers mitjançant
l’experimentació. La majoria de les ciències empíriques aspiren a aconseguir la plasmació de les regularitats de la natura per mitjà de les matemàtiques. |
Religió
|
Conjunt de pràctiques, creences i sabers relacionats amb allò sagrat.
|
Positivisme
|
Teoria segons la qual l’únic coneixement vàlid és el científic. Per al positivisme, la
filosofia és un saber buit i inútil, del qual fóra millor prescindir. |
Fe
|
Creença basada en la revelació, la tradició o el sentiment que no es basa en arguments
racionals |
Pressupòsits
|
Idees que acceptem i que són la base sobre la qual es fonamenten els nostres
pensaments, les nostres paraules i les nostres accions. |
Lògica
|
Part de la filosofia que estudia com organitzar els raonaments perquè estiguen
construïts de manera adequada. |
Metafísica
|
Branca de la filosofia que estudia la realitat.
|
Ètica
|
Branca de la filosofia que reflexiona sobre la moral.
|
Política
|
Ciència i art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'una societat
en els seus assumptes col·lectius. |
Estètica
|
Part de la filosofia que estudia l’art i la bellesa.
|
Epistemologia
|
Branca de la filosofia que estudia el coneixement.
|
Ontologia
|
Branca de la filosofia que estudia la realitat.
Part de la metafísica que analitza els éssers que existeixen. |
Raó
|
Fonament, sentit, justificació últims i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la
realitat total. Facultat de discórrer, de pensar. |
Natura
|
Conjunt de la realitat existent, entés com a unitat i com a dotat de lleis pròpies.
|
Antropologia filosòfica
|
Estudi filosòfic sobre l’ésser humà.
|
Monisme
|
Corrent de pensament que prové de la metafísica segons el qual la verdadera realitat és
única. |
Pluralisme
|
Corrent de pensament que prové de la metafísica segons el qual existeixen diverses
realitats últimes. |
Materialisme
|
Corrent de pensament segons el qual la realitat està formada en darrer terme per la
matèria. |
Idealisme
|
Teoria que defensa el caràcter immaterial de la realitat verdadera, que es considera
construïda per idees o esperit. |
Dualisme
|
Teoria metafísica que defensa l’existència de dues realitats diferents, una formada per
aparençes i altra autènticament real |
Ésser en acte
|
Segons Aristòtil un ésser en acte es el que ha assolit completament la plenitud de tot allò que pot arribar a ser.
|
Ésser en potència:
|
Segons Aristòtil l'esser en potència es tot allò que encara no ha esdevingut tot el que pot arribar
a ser. L’ésser en potència pot, sempre i quan es donen les condicions adequades, transformar-se en alguna cosa diferent. |
Esdevenir
|
Canvi, transformació, modificació permanent de tot allò que existeix.
|
Ens
|
Un ésser que existeix
|
Substància
|
En la filosofia d’Aristòtil, la substància és allò que existeix per si mateix. La substància
actua com a substrat que suporta o conté els accidents. |
Essència
|
És el conjunt de característiques fonamentals que fan que un ens siga tot allò que és i no
una cosa diferent. |
Accidents
|
Per a Aristòtil, els accident són atributs de la substància. Els accidents no poden existir
per si mateixos, sinó que sempre existeixen com una propietat o una modificació de la substància. |
Universal
|
Vàlid de manera general, per a tothom, a tot arreu i en tot moment.
|