Botànica

FUNCIÓ: divisió cel·lular, creixement.

PRIMARI: provenen de l'embrió de la llavor, paret amb pectina. Hi ha l'apical i el romanent.
-Apical: formació noves cèl·lules sota d'elles, creix en longitud.
-Romanent: teixit en adult, xilema (transport aigua i susbst. minelars) i floema (sabia) que creen un feix i va cap al càmbium intracel·lular, creix en amplada.

SECUNDARI: creixement en amplada. Càmbium intrafascicular (espai entre feixos, parènquemia) i el fel·logen (parenquemia a interior i súber a exterior).

FUNCIÓ: són cèl·lules vives que encara es poden dividir, donen turgència a la cèl·lula.

PARÈNQUEMIA CLOROFÍL·LICA: riques en cloroplast, fan la fotosíntesi. Fulles anvers rep llum (parenq. pallisada) i reves no (parenq. lacunar). Reves s'encarreguen de l'intercanvi de gasos.

PARÈNQUEMIA DE RESERVA: plast sense pigments, sàcul de midó. Emmagatzema productes de síntesi. En arrels, tiges no verdes i órgans de reserva.

EXTERNS:
-Súber: escorça , cèl·lules mortes que protegeixen de la dessecació gràcies a aagg i polisacàrids de fenols. En plantes de més de 2 anys. Paret secundaria de suberina.
- Pèls: tectors, aïllen la planta de factors ambientals/glandulars.
- Epidermis: paret de cel·lulosa i pectina. Interior tenen cadenes de cel·lulosa i ceres.
- Hipoderma: cèl·lules vives juntes sense espai intermembranós. No sempre.
- Estomes: s'obren o es tanquen, per turgència, per a l'intercanvi de gasos i vapor H2O. En zones verdes. Sota l'estoma hi ha cambra subestòmica limitada per parènquemia lacunar.

INTERNS:
- Endoderma: cèl·lules vives sense espais intercel·lulars. Existeix quan existeix el rizoderma. Té bandes de Caspary.

FUNCIÓ: condueix la saba i materials obtinguts.

FLOEMA: distribueix aigua i saba. Són cèl·lules cibroses.
- Tub cibròs: cèl·lules vives amb paret de cel·lulosa amb septes, es troba en plasmodermes entre tubs per contrarrestar la diferents pressions per la saba.
- Dipòsit de cal·losa: restes de polisacàrids que fan que el floema deixi de funcionar.

XILEMA: conductor d'aigua i sals minerals. Té paret de lignina que regula l'entrada/sortida per un porus. Disposició pot ser:
- Radial
- Concentrica: no creix. secundari. perixilemàtix o perifloemàtic.
- Col·lateral: obert amb càmbium o tancat.

FUNCIÓ: dona rigidesa i flexibilitat.

COL·LÈNQUEMIA: clorofíl·lic, cèl·lules vives sense espais amb plasts. Dona elasticitat a tiges i peciols.

ESCLERÈNQUIMIA: cèl·lules mortes paret de lignina.
- Cèl·lules pètries o esclereides: donen rigidesa per resistir a pressió. Pètries rodones i escleireides estrellades. Llavors, fruits i fulles
- Fibres d'esclerènquemia: rigidesa, flexibilitat i elasticitat contra forces externes. En arrel i tija.

CÈL·LULES SECRETORES O IDIOBLAST: gran dipòsit de residus del metabolisme secundari.

PÈLS GLANDULARS: fan que sigui possible la secreció.

CAVITATS SECRETORES:
- Cavitat esquizogènia: cèl·lules es separen.
- Cavitat lisigena: destruint cèl·lules i queden restes de cel·lulosa.

TUBS LACTÍFERS: no articulat o articulat.

CANALS SECRETORS: separació fins formació d'un tub.

ESTRUCTURA: procariotes sense nucli ni cromosomes ni orgànuls complexos. Tenen la paret cel·lular de mureïna i polisacàrids. Poden surar, aereosoma. Heterocists per fixar nitrogen. Productes de síntesi: cianoficina, volutina i glucogen. Pigments: clorofila a, caretenoides i ficobilines. Plasts tilacoides aïllats, sense membrana i tenen ficobilisomes.

MORFOLOGIA: unicel·lulars coccoides i poden estar agrupats en colònies. Poden ser pluricel·lulars senxills amb filaments (beina + tricoma).

MULTIPLICACIÓ: bipartició o fragmentació. Trencament per qualsevol punt o per hormogoni. També pot fer-s'hi per necridi.

REPRODUCCIÓ: asexual per espores (accinet). Sexual desconeguda.

HÀBITAT: aquàtic, plancton sura i bentós fixat. Terrestre, epílitic o endolític. Formant un líquen, simbiosi.

CIANÒFITS
reconstituent i aportació de vitamines. Remineralització. Dietes i control de pes.

CIANÒFITS
aigua dolça, fan mala olor. Produeixen mort a animals per deficiencia hepàtica.

CIANÒFITS
Heterocist. Anatoxina bloquejant neuromuscular.

ESTRUCTURA: eucariotes. Nucli aïllat amb orgànuls complexos. Paret amb polímers de galactosa amb àgars i carreguenines, algunes amb carbonat càlcic. Creixement lent. Productes de síntesi: glucogen colesterol i gligogen. Pigments: clorofil·la a- a i b carotens i xantofil·les, i ficobilines.

MORFOLOGIA: unicel·lulars coccoides. Prulicel·lulars filamentos (sifonal o trical), parènquemia o pseudoparenquèmia.

MULTIPLICACIÓ: bipartició, poc fragmentació.

REPRODUCCIÓ: asexual: aplanoesferes (sense flagel). Sexual: oogàmia, trigenètic (haplodiploide isomórfic) o digenétic.

HÀBITAT: substrats bentosos. Medi marí, ficoeritrina es destruida per la llum.

USOS:
- Adob
- Alimentació
- Extracció ficol·loides: agars (E406) carreguenines (E407)

RODÒFITS
aliment, alga del sushi. Poc evolucionada (cicle digenètic), reforça gust glutamat.

RODÒFITS
ÀGAR

RODÒFIT
ÀGAR

RODÒFIT
CARREGUENINES

RODÒFIT
CARREGUENINES

ESTRUCTURA: cèl·lules mesocàries. No tots tenen paret, els que la tenen és de cel·lulosa (teca). Productes de sintesi: midó. Pigments: clorofil·la a i c, bcarotens i xantofiles. Pasts: tilacoides en grups de 3 i el plast té 4 capes (reticle endoplasmàtic + doble memb).

MORFOLOGIA: unicel·lular monadal (té flagel). Horitzontal: cíngol, per donal voltes i empenyer cap a davant. Vertical: sulcus, per propulsar la cèl·lula.

MULTIPLICACIÓ: bipartició

REPRODUCCIÓ:
- Asexual: zoospores
- Sexual: monogenètic

HÀBITAT: aigua planctoniques o simbiosi amb coralls.

DINÒFITS
poden flotar

DINÒFITS

Marees roges, biolumniscència. No tòxica.

No té teca

DINÒFITS

Marees roges, àcid cocadaic enverinament diarreic. Toxina termoestable

No té teca

DINÒFITS

Marees roges, saxitoxina paralitza sistema nerviós. Toxina termoestable.

Té teca

ESTRUCTURA: tenen valves, a la part superior està el rafe, es junten en la pleura. Productes de síntesi: volutina i crisolamina. Pigments: clorofil·la a i c, carotenoides. Plastidi 2 membranes i tilacoides de 3 en 3.

MORFOLOGIA: unicel·lulars coccoides

MULTIPLICACIÓ: bipartició i per valves.

REPRODUCCIÓ: sexual: en pennals gametangiogàmia i en centrals oogàmia. Cicle monogenètic.

HÀBITAT: plantòniques.

USOS: absorció impureses, aguanten temperatures

ESTRUCTURA: alginats. Paret de fucoïdina (protegeix dessecació). Productes de sintesi: laminaria, maitol i fucosterol. Pigments: clorofil·la a i c, carotenoides, plastidi 3 membranes i tilacoides de 3 en 3.

MORFOLOGIA: hapteris disc/ hapteris ramificats i algunes poden surar.

MULTIPLICACIÓ: fragmentació o per propàguls.

REPRODUCCIÓ:
- Asexual: zoospores
- Sexual: gametogàmia (iso/aniso/oogàmia)

HÀBITAT: bentòniques.

USOS:
- Adob
- Alimentació
- Extracció alginats (E401, E400, E405) (genere laminaria i +)
- Talassoteràpia, anticogulant.

BRUNES

hapteris disc

BRUNES

hapteris ramificats

BRUNES

poden surar

extracció de alginats

BRUNES

monogenetic diploide

BRUNES

digenètic haplodiploide isomòrfic

BRUNES

digenètic diplohaploide heteromòrfic.

BRUNES es el WAKAME`

alimentació, no s'extreuen alginats

BRUNES

75% alimentació, 25% extracció alginats

BRUNES

Fucoïdina per talassoterapia i anticoagulant

ESTRUCTURA: eucariotes. Paret de cel·lulosa i pectina. Pigments: clorofil·la a i b, carotenoides. Plast de membrana doble.

MORFOLOGIA: parènquemia i pot ser pluricel·lular sifonal o trical.

MULTIPLICACIÓ: bipartició unicel. i fragmentació pluric.

REPRODUCCIÓ:
- Asexual: zoospores o aplanospores
- Sexual: tot tipus de gàmia.

HÀBITAT: aquatic, terrestre o simbiosi amb fong.

USOS:
- Alimentació
- Extracció de: astaxina, glicerol, clorofil·les i sitoesterol.

CLORÒFIT

parenquemia

CLORÒFIT

alimentació

CLORÒRFIT s'anomena aonori

aliment

marees verdes, no deixan passar O2 ni llum.

ESTRUCTURA: eucariotes sense pigments, no fan la fotosíntesi. Són heteròtrofs. Hifes sifonals (conjunt miceli)

REPRODUCCIÓ:
- Asexual: espores endògenes formades en l'esporangi. Hi ha una part de l'esporangiófor que entra en l'esporangi, la colimel·la.
- Sexual: gametangiogàmia, gametangis es fusionen en el zigosporangi on es farà la meiosi que formen les espores haploides i es convertiran en hifes. MONOGENÈTIC HAPLOIDE.

HÀBITAT: sàprofits, paràsits o en simbiosi amb arbre (micorizoma).

USOS: obtenció àcids, vitamines o fermentació aliments.

ZYGOMICOTA

esporocist globòs.

ZYGOMICOTA

sapròfit

ESTRUCTURA: eucariotes sense pigments, no fan la fotosíntesi. Són heteròtrofs. Hifes tricals, paret de quitina. Uni/pluricel·lular

MULTIPLICACIÓ: gemmació uni i fragmentació pluri

REPRODUCCIÓ:
- Asexual: espores exògenes. Poden perdre la reproducció sexual perquè ja tenen bastant amb aquesta. Tenen conidis, conidis septats=blastoconidis.
- Sexual: bolet anomenat asocarp. Gametangiogàmia. Gàmete femení té trigonia que es posa en contacte amb el masculí, hi ha una fusió de plasmidi, no de nucli. Es formen hifes ascògenes de nuclis dicarión. Zigot diploide--> 4 cel.--> 8 nuclis--> 8 ascòsperes haploides. Hifes de micelis haploide s'anomenen paràfisi. Paràfisi + asc + ascòspores = himeni.
Asocarp pot ser obert, tancat o en forma d'ampolla.

CLASSIFICACIÓ:
- F. unicel·lulars (no miceli, no hifes ascògenes)
- F. pluricel·lulars amb clistoteci (tancat)
- F. pluricel·lulars amb periteci (ampolla)
- F. pluricel·lulars amb epiteci (obert)

ACOMYCOTA, FONG UNICEL·LULAR

Llevat terrestre i aquàtic. Paret amb poca quitina pero moltes proteïnes que li proporcionen elasticitat. Multiplicació per gemmació. Són sapròfits o paràsits.

Fermentació glùcids, cervesa o vi i iogurt.

ACOMYCOTA, FONG UNICEL·LULAR

pseudohifes. Paràsit que produeix candidiasi, interna en mucoses o externa en la epidermis. Medi ric en glucoses i poden alterar barreres immunològiques.

ACOMYCOTA, FONG UNICEL·LULAR

Multiplicació gemmació. pseudohifes. Paràsit ocasiona la tinya versicolor.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB CLISTOTECI

Hifes septades, conidis septats són blastoconidis. Paràsit que ataca a l'epidermis.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB CLISTOTECI

Peu d'atleta, tractat amb la griseofluvina del penicilium.
Té blastoconidis.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB CLISTOTECI

Conidiofor globós. Pit provocar aspergil·losi si menges perquè té aflatoxines cancerígenes. També pot provocar malalties infeccioses a immunodeprimits.

Extracció d'àcids orgànics i fermentacions on es poden aconseguir antibiòtics.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB CLISTOTECI

Conidiófor en forma de pinzell formant conidis situats sobre l'esterigma.

Floridura de color verd, obtenció àcids orgànics i fermentacions de formatges. Obtenció de la penicil·lina.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB PERITECI

Parasita a la familia poaceae provocant l'esclerosi. Quan planta mor cauen al terra i formen les ascospores. També malaltia de foc de Sant Antoni.
Conté alcaloides importants que actuen com hemostàtic, vasodilatador i estimulant neuromuscular.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB APOTECI

Bolet sense peu, es menja cru. Cos fructífer en forma de cassoleta. Himeni color taronja

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB APOTECI

Múrgola. oeu i barret diferenciat. Barret amb alvèols que són els apotecis. Assecar abans de cuinar ja que despren substàncies cancerígenes.

ACOMYTA, F. PLURICEL·LULAR AMB APOTECI

Olor agradable i aromàtica. Apoteci s'ha anat tancat, part gris es l'himeni. Fong hipoteci.

ESTRUCTURA: eucariotes sense pigments, no fan la fotosíntesi. Són heteròtrofs. Hifes tricals.

REPRODUCCIÓ:
- Asexual: per espores exògenes, pels conidis.
- Sexual: somatogàmia. Miceli dicariòtic i es forma zigot i de zigot es produeix meiosi --> 4 nuclis--> 4 basidiòspores.
Himeni format per cristidis basidis i basidiòspores.

HÀBITAT: sapròfit, paràsit o simbiosi amb arbre.

MORFOLOGIA: basidiocarp format per peu, barret i himeni. I pot ser gimnocàrpic (obert), angiocàrpic (tancat) o Hemiangiocàrpic (tancat i al final obert, té un vel parcial).

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Rovelló. Himenofor en làmines amb taques verdes i peu curt, làtex vermell.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Pinellet. Himenofor en làmines amb taques verdes i peu curt, làtex taronja.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Xampinyó. himenòfor en làmines. Sapròfit. Color blanc espores madures marrons. Vel parcial.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Apagallums. Barret comestible, peu no. No té vel universal, té vel parcial ja que té un anell al peu.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Rossinyol. Himenòfor amb plecs, basidiocarp es infundibuliforme, en forma d'embut. Color groc.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

cos fructífer en forma d'embut.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Himenòfor en porus, sembla un tap d'ampolla de vi.

BASIDIOMYCOTA, BOLET TÒXIC

Himenòfor en porus. Barret blanc i peu vermell, tall fa que es torni blau.

BASIDIOMYCOTA, BOLET TÒXIC

Peu blanc amb anell i barret vermell amb escames blanques. Al·lucinogen. No és mortal

BASIDIOMYCOTA, BOLET TÒXIC

volva petita, anell marrónos. Mortal, provoca síndrome panterínica.

BASIDIOMYCOTA, BOLET TÒXIC

Mortal. barret verd.

BASIDIOMYCOTA, BOLET TÒXIC

Mortal. Blanca. Síndrome fal·lodínica. Per a salvar transfusió de sang o de fetge i ronyó.

BASIDIOMYCOTA, BOLET COMESTIBLE

Barret taronja, peu groc.

BASIDIOMYCOTA, BOLET TÒXIC

No té anell, volva ni escames. Ataca als ronyons.

Arbres no resinosos dioics. Fulles flabeolades verdes amb nervació monopòdica i ramificació monopòdica.
Flors unisexuals:
- Masculines s'insereixent sacs pol·línics.
- Femenines s'ingereixen primordis seminals.
No tenen fruit.
Reproducció per espermatozoides, separació entre fecundació i pol·linització.

FAMILIA GINKGOACEAE

Millora circulació sang

Arbres resinosos monoics. Fulles linrals amb ramificació monopòdica.
Flors unisexuals:
- Masculines s'insereixen sacs polínics
- Femenines és la pinya
No tenen fruit.
Fecundació sifonogàmia.
Pol·len anemofílic

FAMILIA PINACEAE

Pinus uncinata
Pinus sylvestre
Pinus halepensis
Pinus pinea
Pinus pinaster

Plantes o arbust, resinosos i dioics amb alguns monoics.
Fulles lineals. No tenen fruit.
Flors unisexuals:
- Masculines sacs polinics
- Femenines pinya.

FAMILIA CUPRESSACEAE

Xiprer: arbre. ornamental, construcció fusta.
Ginebre: arbre. Fructificació blau. Fusta, alimentació, licor ginebra.
Càdec: arbre. Fructicació vermella. = usos
Phoenica: arbust. Fructificació vermell/marró
Thurifera: arbre. Fructificació vermell

Arbres dioics no resinosos. Fulles lineals inserides en els macroblasts.
Flors unisexuals:
- Masculines sacs polinics
- Femenines un sol primordi seminal
No tenen fruit.
Fructificació llavor amb aril.

FAMILIA TAXACEAE

Aril comestible, llavor tòxica. Parts herbàcies tòxiques, pàralisi i mort.

Arbusts o matolls. Plantes dioiques i llenyoses. Fulles petites i no verdes, no fan fotosíntesi.
Flors unisexuals:
- Masculines sacs poliníques
- Femenines primordi seminal.
Llavor carnosa.

Arbust. tiges verdes, fan fotosíntesi.
Llavor carnosa.
vasodilatador i vasoconstrictor. Puja la pressió sanguinia.

- Basals: monocotiledonies i magnòlides
- Més evolucionades eudicotelidònies

Hemafrodita, acíclica, P 7/5-inf, A7/5-INF G7/5-inf
Ovari super.
Fruit en folicle.

Arbres, fulles verdes ovades, flors de diferents colors.

FAMILIA SCHISADREACEAE

Antihepatòxic

Planta llenyosa de fulles alternes coràcies i lanceolades. Flors hemafrodites de color blanc groguenc, Té molts pètals i ovari súper. Fruit en forma d'estrella.

Propietats carminatives, dieurètiques, aromàtiques o antivirals.

Arbres, arbust o lianes.
Arbres dioics de fulles alternes aromàtiques.
Unisexuals, cap hemafrodita. Flor masculina: P(3) A2-inf
Flor femenina: P(3) G1.
Fruit drupa.

FAMILIA MYRISTICACEAE

Té una llavor amb un aril de color vermell, anomenat macís. Oli essencial anomenat miristicina.

Arbres, arbust i plantes llenyoses.
Fulles alternes, sense estípules.
Flors unisexuals o hemafrodites. Actinomorfe. P(4-6)
A2-12 G1 Ovari súper.
Estams s'obren per dues/quatre finestrelles.
Fruits baia, drupa o macís.

FAMILIA LAURACEAE

Llorer: arbre dioic. Estams oberts per 2 finestrelles. Fruit dropa. Propietats antiimflamatòries. Fabricació sabons i condiment alimentàri.

Camforer: arbre monoic. Bisexuals. Estams en 4 finestrelles. Fruit drupa. Desinfectant vies respiratòries.

Canyeller: fruit baia. Oli essencial en la canyella. Propietats antisèptiques.

Alvocater: arbre. Fruit amb un pinyó, drupa. Vitamines proteines i greixos. Sabons i alimentació.

Arbre, arbust i lianes. Fulles oposades verdes.
Hemafrodites o unisexuals. P3-inf A8-inf G1-4 super.

FAMILIA MONIMIACEAE

Arbust dioic, fulles oposades. Oli essencials i alcaloide boldina. Propietats colagogues i dieurètiques, hepaprotector.

Plantes, arbust i lianes.
Fulles simples i ovalades.
Flors unisexuals o hemafrodites. P0 A2-4 G(1-4) super. Actinomorfa. Fruit drupa.

FAMILIA PIPERACEAE

Liliana. Fruit pebre. Tipus de pebre:
- Vermell
- Verd: no madur macerrat, no arrugat
- Negre: no madur, assecat i fermentat arrugat
. Blanc: madur treient endocarpi

Plantes herbàcies o arbust, òrgans subterranis (bulbs) són geofits.
Fulles basalso esparses.
Flors hemafrodita, actinomorfe P(6)/(3+3) A6 G(3)

FAMILIA LILIACEAE

Veladre: planta gran, fulles grans lanceolades alternades. Planta tòxica.

Còlic: no té tija. Fulles basals. Planta tòxica, sobretot el bulb per l'alcaloide colquicina que també té propietats medicinals.

Ceba maritina: flors en raïm. Propietats dierurètiques, eliminació de líquids i cardiotòniques. Tòxica a altes dosis.

Espàrrec: planta herbàcia. Fruit en baia i és tòxic. Brots joves alimentació.

Ceba i all: fieurètiques, antifungiques i antiseptiques. També hipotensores i hipoglucemiques.

Liri: ornamental, per ferides i cremades.

Ruscus planta hepatòxica, rizoma propietat farmacològica.

Plantes herbàcies, geofits amb rizomes o bulbs. Fulles basals o esparses.
Flors hemafrodites actinomorfes P(6) A3 G(3) ínfer. Fruit en càpsula.

FAMILIA IRIDACEAE

Té bulb, fulles basals. Anestèsia odontologia, digestiu i alimentació. Color per la crocina i olor per safranal.

Plantes herbàcies. Fulles basals o esparses formen una beina en el punt d'inserció, la llengueta.
Flor hemafrodita P2 A3 G(2-3) ínfer. Inflorescència tenen glumes i glumel·lules.
Espiguetes agrupades en panícula o espiga.
Fruit cariospi en aqueni.
Digestiu i antidiarreica

FAMILIA POACEAE

Blat: espiga d'espiguetes.
Sègol: espigueta
Ordi: espiga espigueta --> cervesa
Avena: panícula d'espigueta
Arròs: panícula d'espigueta --> no té gluten
Blat de moro: planta dioica. Panotxa

Plantes herbàcies amb fulles alternes o en roseta basal, algunes lianes llenyoses amb fulles oposades.

Flor hemafrodita actinomorfe/zigomorfa K2-3-8 C2-inf Ainf G2-inf súper. També pot tenir tepàls, 2-3-inf.
En comptes de petals son petaloides, i la majoria de pètals son transformats en nectaris.

Entomòfiles. Fruit en fol·licle o aqueni.

Plantes tòxiques.

FAMILIA RANUNCULACEAE

Marxívol: Flor verda. Fruit fol·licle. Hel·leborina=tòxic

Herba tora: Flor blava. Fruit en fol·licle. Acoitina= tòxic (asfixia)

Delphinium: Pediculicida i pplanta tòxica.

Ranunculus: Fruit té un bec o un estil.

Vidalba: Protoanemonina, que irrita molt. Abans s'utilitzava per donar pena al mendigar.

Plantes herbàcies productores de làtex. Fulles alternes i dentades

Flors simetria bilateral/actiniforme K2 C2+2 Ainf G (20-2) súper.
Fruit en càpsula. Algunes poden tenir glamels (pèls)

FAMILIA PAPAVERACEAE

Cascall: pètals blancs, rosats o morats amb una taca negra (ungla). Làtex dona l'opi, que conté morfina (antineuràlgic), codeïna (antitussigen) i papaverina (espasmolític)

Amapola: Vermella, fruit càpsula pero no tenen làtex. Sedants i colorants. Saba, petals i fruit conte l'alcaloide sedant.

Rosella: Groc o taronja. Fruit silícua.

Sub families: Rosoideae/ Maloideae/ Prunoideae/ Spiroideae/ Neurodoideae.

Plantes llenyoses, herbàcies, arbres i abrusts. Són espinoses (espines o agullons).

Flors hemafrodites actinomorfes i receptacle en forma de copa. K(5) C5 Ainf G1/(2-5)/1-5-10/(1-5) súper o ínfer.
Fruit: fol·licles, aquenis, drupa, mora, eteri o poms.

FAMILIA ROSEACEAE

Ginòfor carnós, no carnós o reduit.

SUBFAMILIA ROSOIDEAE

Maduixera: planta herbàcia amb estolons. Ginòfor carnós. Fruit eteri. Vitamina C, propietats astringents.

Frambuesa: arbust amb agullons. Fulles discolores. Fruit mora vermell. Vitamines i antioxidants i astringents.

Rosa: arbust agullons. Fulles peludes. Molts carpels en el gineceu. Flors blanques, grogues i vermelles. Fruit cinrrodon. Astrigents i vitamines.

FAMILIA ROSOIDEAE

Arbres fruiters. G(1-5) infer. Fruit complex, el pom.
Fulles simples serrades ovalades. Flors blanques

SUBFAMILIA MALOIDEAE

Codonyer: membrillo, fruit astringent. Comestible bullit o cuinat.

Pomera: vitamines, astringents, ajuda a digestió.

Perera: no es astringent, rica vitamina i glúcids.

FAMILIA ROSOIDEAE

Arbres i arbust. Fruit drupa d'un pinyol.

SUBFAMILIA PRUNOIDEAE

Presseguer: fulles simples dentades lanceolades. Flors rosa. Fruit ric en vitamines.

Prunera: fulles simples denttades ovalades. Flor blanca. Fruit ric en vitamines, Cera té propietats laxants.

Albercoquer: fulles vermelles. Fruit ric en vitamines.

Cirerer: fulles lanceolades, dentades. Fruit ric en vitamines, laxant i dieurètic.

Ametller: fulles lanceolades no dentades. Llavor comestible i dona oli essencial, riques en proteïnes. Poden ser tòxiques pel cianur.

Plantes herbàcies. No tenen làtex. Fulles simples o compostes, solen ser dentades.

Flor hemafrodita o unisexuals, actinomorfe. P(4-5) A 4-5 G(2) súper.

FAMILIA CANNABACEAE

Llúpol: herba dioica enfiladissa. Fulles oposades palmatilobulades. Flors agrupades en cons amb bractees. Fruit núcula. Antisèptic i indústria cervesa.

Cànem: herba dioica, rarament monoica. Fulles alternades palmaticompostes. Té pèls glandulars que contenen oleoresina que conté subst. psicoactives. Droga. Fruit núcula.

Plantes arbustives i herbàcies. Fulles simples oposades o esparses amb estípules.

Flor unisexual o hemafrodita. Flor masculina sacs polinització. Femenina P4 A2-4 G(2) súper. Fruit núcula.

Péls rígids amb un líquid urticant que provoquen inflamació.

FAMILIA IRTICACEAE

Ortiga: planta herbàcia, dioica. Fulles oposades. Propietats dieurètiques, astringents, cosmètica i fulles comestibles. També antiinflamatòria i cicatritzant. 4 estams

Morella: planta herbàcia, hemafrodita. 2 estams. Fulles alternes sense estípules. Tija té pèls però no urticants. Fulles són dieurètiques, poden provocar alèrgies. Fruit ric en sals potassi i flavonoides, acció emolients i antireumàtiques.

Arbres caducifolis. Fulles esparses i simples.
Flors unisexuals: en grups de tres
- Masc: P4-7 A8-14,
- Fem: P4-6 G(3) ínfer.
Fruit aqueni. Cúpula i nou formen el gla.

FAMILIA FAGACEAE

Faig: dos fruits per cúpula (estan tancats), fruit s'anomena fages.

Castanyer: cúpula tanca 3 aquenis (castanyes). Fusta per construcció botes.

Alzina: 1 sol fruit

Surera: taps de suro amb escorça.

Roure: fusta per construcció de mobles

Arbres, mates i plantes herbàcies. Fulles oposades que contenen substàncies oleaginoses.
Flors hemafrodites, pentàmeres, actinomorfe. Androceu molts estams i G(3-5). Fruit càpsula.

Planta herbàcia perenne. fulles amb glàndules que contenen olis. Flors grogues. 3 carpels.
Inflorescències contenen olis essencials i tanins.
Antisèptiques, cicatritzants, astrigents, antiequimòtiques i ansiolìtiques.

Plantes llenyoses, arbust

Flor hemafrodita, actinomorfe. K(5) C5 A10 G(3) súper.

FAMILIA ERYTHROXYLACEAE

Arbust. Fulles simples, alternes amb estípules i lanceolades. Fulla s'estreu la cocaïna, anèstesic local i estimulant del SNC però crea addicció.

També papilonaceae o leguminosae.

Herbes, arbust i arbres. La seva corol·la té forma de papallona. Fulles esparses amb estipules, compostes imparipinades/paripinades. En raïm.

Flor hemafrodita, zigomorfe. K(5) C(5) A10/(10)/(9)+1 G1 súper. Fruit és una llegum.

Fixadores del nitrogen.

ORNAMENTAL: CERCIS SILIQUASTRUM (ARBRE DE L’AMOR / ÁRBOL DE JUDEA) //ROBINIA PSEUDOACACIA (ROBÍNIA / ACACIA BLANCA) // SPARTIUM JUNCEUM (GINESTA / RETAMA)

FARRATGERES: MEDICAGO SATIVA (ALFALS, USERDA / ALFALFA) // ONOBRYCHIS VICIIFOLIA (TREPADELLA / ESPARCETA)

ALIMENTÀRIA:
VICIA FABA (FAVA / HABA) // CICER ARIETINUM (CIGRÓ / GARBANZO) // LENS CULINARIS (LLENTIA / LENTEJA) // PISUM SATIVUM (PÈSOL / GUISANTE) // PHASEOLUS VULGARIS (MONGETA, FESOL, BAJOCA/ JUDÍA, ALUBIA) // ARACHIS HYPOGAEA (CACAUET / CACAHUETE)

ALIMENTÀRIA I MEDICINAL: ASTRAGALUS GUMMIFER // TAMARINDUS INDICA (TAMARINDE / TAMARINDO) // CERATONIA SILIQUA (GARROFER / ALGARROBO)

MEDICINAL: GLYCINE MAX (SOIA / SOJA) // GLYCYRRHIZA GLABRA (REGALÈSSIA / REGALIZ) // SENNA ALEXANDRINA (CASSIA SENNA) (SEN, SENET)
// CASSIA SP. (SENET / SEN) // PHYSOSTIGMA VENENOSUM (FAVA DE CALABAR / HABA DE CALABAR)

MEDICINAL I TOXICITAT:
SPARTIUM JUNCEUM CYTISUS SCOPARIUS (GINESTELL / RETAMA NEGRA)

Arbust o arbres. Fulles simples, oposades o esparses, ovalades o lanceolades.

Flors hemafrodites, actinomorfe. K(4-5) C(4-5) Ainf G(2-5) súper o ínfer.

Fruit aqueni, capsula, baia, drupa.

FAMILIA MYRTACEAE

Murta: fulles ovals i flors blanques. 3 carpels soldats i ovari ínfer. Olis essencials per problemas respiratoris. Fruits baia comestible, licor.

Clau: botons florals. Oli essencial alimentari i per anestèsia odontologia.

Herbes, mates o arbust. Fulles esparses sense estípules. Flors en raïm o corimbe, sense bractèes.

Flor actinomorfe K4 C4 A2+4 G2 súper. Fruit silícues o síliqües.

FAMILIA BRASSICACEAE O CRUCIFERAE

Col: planta herbàcia, flor blanca, es mengen fulles. Hi ha moltes varietats. Coliflor, broquil...


Nap: Planta herbàcia. Flor groga. Arrel comestible.

Colza: Planta herbàcia. Fulle té olis essencial per menjjar o industria. Llavor contenen àcids.

Most. negra: propietats rubefaents

Most. blanca: planta farratgera.

Rave: planta herbàcia. Es menja arrel.

Plantes, arbust, mates i arbres. Fulles simples, esparses i de moltes formes.

Flors hemafrodita, actinomorfe K(5) C(5)/5 Ainf G5 súper.
Tenen bràctes en el calze que formen el calicle. Fruit es núcula, càpsula o fol·licle o esquizocarp.

FAMILIA MALVACEAE

Malvavisco: herba alta. Flors rosades. Calicle 6-9 peces. estams soldats. L'arrel és laxant.

Malva: herba. Pubescent (pels). Flor de color malva. Estams tenen nectaris. Fruit càpsula. Expectorant fulles i fruit comestible.

Cotoner: herba robusta. Flors grogues. Fruit càpsula recoberts de pèls d'on s'obtè cotò.

THEOBROMA CACAO (CACAU): arbre, fulles ovals i eliptíques. Flors hemafrodita C5 K5 A10. Fruit càpsula. LLavors per fer xocolata, greix per la mantega de cacau i cosmètica.

COLA NITIDA: arbre, fulles ovals. Flors no presenta pètals sino sèpals. Fruit fol·licle. Llavors contenen cafeïna i tanins, propietats astringents i estimulants nervioses.

TILIA CORDATA (TIL·LER): arbre, fulles verdes amb forma de cor. Pubescent. Flor K5 C5 Ainf G5. Fruit és una nou. Sedant i relaxant

Herbes, mates, arbust i arbres. Fulles simples o compostes, esparses i diferents formes.

Flor hemafrodita, actinomorfe. K(5-4) C(5-4) A5-20 G(5) súper. Fruit hesperidi o càpsula.

FAMILIA RUTACEAE

Ruda: herba o mata. Fulles verdes compostes. Flors grogues tetràmeres, 8 estams. Fruit càpsula. Contè rutina, protectora dels carpilars sanguinis. Aromàtica

Citrus: arbres espinosos amb fulles simples. Fruit hesperidi.
- Taronger agre: de la flor s'obtè aigua d'Azahar. Pentàmera. Antisèptica i sedant. Licor
- Taronger dolç: vitamina c
- Mandariner: vitamina c
- Llimoner: vitamina c. Conté rutina, antisèptica i desinfectant.

Arbres o arbust, fulles alternes. Flors blanques o rosades. Hemafrodita C5 K5 A20-inf G2-5.

FAMILIA THEACEAE

Fulles alternes ovades i serrades. Conté cafeïna i tanins, estimulants de SNC, astringents, antioxidants i digestives.

Herbes, mates, arbusts i arbres. Fulles esparses, a vegades germinades.

Flor hemafrodita, actinomorfa. K(5) C(5) A(5) G(3) súper. Fruit en baia o càpsula.

FAMILIA SOLANÀCIES

Patata: tubercles. Rizomes. Planta herbàcia. Fruit baia. Rica en midó.

Tomàquet: Fruit baia rica en vit. c i licope

Albergínia: Baia, conté solanina menjar crues.

Belladona: baia negra. Tòxica i medicinal pels alcaloides tropànics que actuen al sistema nerviós. Medicinal pel parkinson i dilata pupil·la.

Pebrot: baia, picant per la capsaïcina,

Estramoni: càpsula protegida pel calze. Contéoxalat càlcic. Tòxica i medicinal pels alcaloides tropànics pel sistema nerviós.

Tabac: càpsula, flors infundibuliforme. Tòxica i addictiva pel nicotina.

Mandragora: baia. Fulles roseta basal. Tòxica i medicinal pels alcaloides tropànics. Fun Fact: Harry Potter.

Arbres, arbust i plantes herbàcies. Fulles oposades, simples i enteres.

Flor hemafrodita, actinomorfe. K(4-5) C(4-5) A4-5 G(2) ínfer. Fruit drupa, càpsula o baia.

FAMILIA RUBIACEAE

Quina: arbre. Flor rosada, pentàmera. Fruit càpsula i les llavors són alades. Escorça té alcaloides, quinina i quinidina. SPropietats amargants i eupèptiques. Quinina combateix la malària; quinidina antifibrilant en aturades cardíaques i infarts.

Ipecacuana: fruit drupa. Arrel alcaloide emetina, amb propietats expectorants, emètiques i antihelmetiques.

Café: Fruit drupa de color vermell. Estimulant del sistema nerviós, provoca insomni, palpitacions i taquicàrdia.

Herbes. Fulles en roseta basali tiges oposades.

Flor hemafrodita, actinomorfe. K4-7 C(4-7) A(4-7) G(2) ovari súper. Corol·la rotada

FAMILIA GENTIANACEAE

Herba amb arrel i rixoma subterrani. Fulles ovalades en roseta basal i oposades a la tija.

Corol·la rotada. Fruit en càpsula o fol·licle.

Té heteròsids amargs. Estimulants de la gana i licors aperitius. Cosmètica.

Plantes herbàcies, mates arbust, lianes o arbres. Tenen làtex. Fulles simples, enteres i oposades o verticil·lades.

Flor hemafrodita, actinomorfe. K5 C(5) A5 G2.
Fruit en fol·licle o drupa.

FAMILIA APOCUNACEAE

Estrofant: arbust o liana. Flor blanca, pètals en forma lacína. Fruit fol·licle, llavors disperció anemocora. Llavors contenen heteròsids amb acció cardiotònica i dieurètica.

Previnca: herba donzella. Dos alcaloides antitumorals i antileucèmiques.

Baladre: arbre, flors roses i fruit fol·licle. Heteròsids d'acció cardiotònica. Pot ser tòxica per la oleandrina.

Herbes, arbust i arbres. Fulles oposades.

Flor hemafrodita, actinomorfe. K(4-5) C(4-5) A(4-5)
G(2-3) súper. Fruit baia.

FAMILIA LONGANIACEAE

Flor blanca. Contenen alcaloide estricnina, que estimula sistema nerviós i és tòxic mortal.

Arbres o arbust. Fulles oposades.

Flor hemafrodita, actinomorfe. K(4) C(4) A(2) G(2) súper.
Fruit drupa o sàmara.

FAMILIA OLEACEAE

Arbre. Fulla lanceolada, entera i discolora. Flor blanca. Fruit és l'oliva, drupa.
-Europea: olives comestibles.
- Sylvestre: olives comestibles pero tenen molt pinyó.

Oli alimentari, fulles hipotensores, fusta artesania i planta ornamental (simbol pau)

Plantes herbàcies, arbusts i arbres. Fulles oposades, esparses o en roseta basal.

Flor hemafrodita:
- zigomorfe K(5) C(5) A4-5 G(2) súper
- actinomorfe K(4) C(4) A4 G(2) súper
Fruit en càpsula.

FAMILIA PLANTAGINACEAE

Didalera: herba, fulla en roseta basal i en segon any fulles alternes. Flors en forma de didal a l'interior té taques negres per atreure a insectes. Fulles del segon anytenen efectes heteròsids amb efectes cardiotònics. Planta tòxica.

Grecia: més tòxica que didalera.

Plates herbàcies o mates. Tiges quadrangulars. Fulles simples i oposades.

Flor hemafrodita zigomorfe. K(3+2) C(2)+3 A4 G(2) súper. Fruit es un tetraqueni.

FAMILIA LAMIACEAE

Lavandula: fulles llargues i estretes. Flors liles. Essència colònia, digestiva i antireumàtica.

Romaní: arbust o mata. Flors bilabiades de color blau. Essencia utilitzada com vulnerària, estimulant, dieurètica i tònica.

Farigola: mata. vermífuga, digestiva, condiment i sopes.

Menta: planta herbàcia. infusions digestives i licors.

Sàlvia: mata, corol·la bilabiada blava. Propietats digestives colagogues, carminatives i antisèptiques.

Plantes herbàcies amb tiges buides o medul·la esponjosa. Fulles esparses amb beina.

Flors en umbel·les, que acostuma a tenir un involucel. Són hemafrodites, actinomorfe. K5 C5 A5 G(2) súper.
Calze pot ser imperceptible. Sobre de l'ovari hi ha un estilopodi.
Fruit es un esquizocarp o diaqueni.

FAMILIA APIACEAE O UMBELLIFERAE

Anís: conté anetol, expectorant, carminativa, antiespasmòdica i galactagog. Aiguardent.

Hinojo: anetol. Llavors pel curri i fulles amanides.

Cilantro: fruits s'afegeix a carns i elaboració pa i pastissos.

Api: arrel napiforme alimentació

Xirivia: arrel napiforme alimentació.

Julivert: Fulles condiment. Fruits contenen flavonoides i propietats dieurètiques i olis essencials.

Pastanaga: arrel napiforme, antidiarretiques i vit A.

Cicuta: fruit provoca paràlisi i mort.

Arbust i plantes herbàcies. Fulles oposades.

Flor actinomorfe o zigomorfe; pentàmeres o tetràmeres amb ovari ínfer. Fruit càpsula, aqueni, drupa o baia.

FAMILIA VALERIANACEAE

Herba amb rizoma i tija, fulla pinnada. Flors agrupades en corimbes. Fruit aqueni. Corol·la s'acumula el nectar. Arrel conté olis essenciants. Sedant febrífugues, antiespasmòdiques i vermmífugues.

Herbes, mates, arbust, plantes enfiladisses o arbres.

Flors inflorescència de capítols format per bractees i flors.
Dos tipus de flors:
- Flors liguades: hemafrodita actinomorfe C3-5 A(5) G(2) ínfer
- Flors tubulars: hemafrodita actinomorfe C5 A(5) G(2) ínfer.
Poden haver-hi flors estèrils. Capítols que tenen flors dels dos tipus s'anomenen radiats.
Fruit és aqueni.

Polisacàrids en forma d'inulina. Algunes contenen làtex.

PLANTES SENSE LÀTEX I AMB CAPÍTOLS RADIATS O DISCOIDES:
- Helianthus annuus (girasol): radiat. Fruit pipa comestible i dona oli.
- Arnica montana (arnica): radiat. Pot ser tòxica.
- Echinacea angustifolia (equinàcia): radiat. Per a la grip.
- Matricaria chammomila (camamil·la) radiat. Aromàtica i propietats digestives.
- Sylibum marianum: discoide
- Cynara scolymus: discoide
- Aertemisia absinthium: discoide

PLANTES AMB LÀTEX AMB CAPÍTOLS LIGUATS
- Cichorium intybus (xicoira)
- Taraxacum officinale (dent de lleó)
- Lactuca enciam (enciam)