Tres línies evolutives que van aparèixer a partir d'un mateix ancestre fotosíntestic i que actualment pertanyen al calde de les plantes.	Goaucòfits. Ficobilines i clorofil·la a. Són blancs. Rodòfits. Ficobilines i clorofil·la a. Són vermells. Clorobionts. Incorporen clorofil·la b i també presenten clorofil·la a. Són verds. Evolucinonen a cloròfits i plantes terrestres (estraptòfits).
Caràcter taxonòmic.	Ens permeten descriure una espècie. Corresponen als caràcters morfològics, caràcters ultraestructurals i caràcters moleculars.
Protòfits	Organismes unicel·lulars. -Euglena. Allargada, verda i autòtrofa. En ambients amb molta matèria orgànica es converteixen en heteròtrofes. -Dinòfit. Paret cel·lular de cel·lulosa. Presenten flagel. -Cenobis. Conjunt de cèl·lules envoltats per un teixit de la cèl·lula mare. Són independents. -Consorcis d'agregació. No són permenents, s'originen quan hi ha una gran quantiat de nutrients. -Colònies. Algunes cèl·lules especialitzades en fotosíntesis i d'altres reproductores. Vòlvox.
Característiques tal·lòfits.	Pluricel·lulars. Presenten un tal·lus (cos vegetatiu sense arrels, tiges ni fulles). Paret cel·lular de cel·lulosa i en el cas dels fongs de quitina. Poiquilohidres. No poden regular el contingut d'aigua.
Sistemes de creixement dels tal·lòfits.	Apical, Intercalar, Tricoblàstic, Polístic i Meristemàtic.
Tipus de ramificacions tal·lòfits.	Simple, alternada, dicòtoma, dística o pinnada, verticil·lada i irregular.
Algues brunes.	Punt de màxima complexitat dels tal·lòfits. Presenten rizoides, cauloides i fil·loides.
Cormòfits (plantes vasculars).	Pluricel·lulars homeohídrics. Presenten corm. Teixit vascular. Cutícula. Pertanyen les falguers, gimnoespermes i angioespermes. Presència de llavor.
Grups briofítics.	Poiquilohídrics (necessiten aigua per la fecundació) però estructura semblant al corm.
Formes de reproducció asexual.	-Organismes unicel·lulars. Bipartició i gemmació. -Organismes pluricel·lulars. Fragmentació, propàguls, estolons i espores.
-Singàmia. -Plasmogàmia. -Cariogàmia.	-Fecundació. Unió dels dos gàmetes. -Presents dos nuclis. -Unió dels dos nuclis.
Morfologia dels gàmetes.	-Isogàmia (iguals de forma). -Anisogàmia. Femení més gran que el masculí. -Oogàmia. Femení més gran i no presenta flagels. Masculí amb flagels. -Tricogòamia. Gàmeta femení presenta un pèl i el masculí no presenta moviment. Només fan tricogàmia algues vermelles.
Carposporòfit.	Es forma en els cicles trigenètics. n a l'exterior i 2n a l'interior. Només el presenten algues vermelles.
Esporòfit i gametòfit en les plantes terrestres.	-Briofítics. Esporòfit depenent del gametòfit. -Falgueres. Esporòfit gran i independent del gametòfit que es troba molt reduït. -Espermatòfits. Gametòfit reduït dependent de l'esporòfit.
Característiques dels fongs.	-Digestió externa o lisotròfia. -Sapròfits, paràsits i simbionts. -Paràsits: epibiòtics i endobiòtics. -Poden presentar hifes sifonades o tabicades.
Cicle dimorfisme dels fongs.	Miceli (substrat sòlid) i llevat (substrat líquid).
Reproducció fongs	Reproducció holocàrpica. Tota la fase vegetativa intervé en la reproducció. Reproducció eucàrpica. Només intervé una fase vegetativa.
Cicle vital.	Fase telemòrfica (reproducció sexual i asexual). Fase anamòrfica (reproducció asexual).
Tipus de reproducció.	Contacte gametangial, gametangiogàmia i somatogàmia.
Quitridiomicots	-900 espècies. -Medi aquàtic. -Paràsits (endobiòtics i epibiòtics). -Rep. holocàrpica i eucaripica. -També poques espècies sapròfits.
Zigomicots	-900 espècies. -Medi terrestre (alguns aquàtics). -Miceli sifonades. Haploides -Sapròfits, tot i que alguns paràsits plantes i animals. -Dimorfisme. -No presenten flagels -Rep. gametangogàmia. Fecundació acaba quan es forma la zigòspora. Després es formarà l'esporangi (abans haurà tingut lloc la meiosis).
Glomeromicots.	-200 espècies. -Simbionts. Causants evolució plantes al medi terrestre. -Reproducció asexual. Formen espores molt grans i aïllades. -Liquens i Microrizes. -Hifes sifonades.
Característiques dels Ascomicots.	-75% espècies de fongs. 90.000 espècies. -Terrestres. -Sapròfits (alguns paràsits). -Hifes septades (amb porus). -Paret cel·lular completament de quitina. -Rep asexual (espores--> conidis). -Rep sexual (contacte gametangial --> ascs amb 8 espores). -El cicle vital comprén la formació dels cossos fructífers.
Tipus d'ascocarps.	-Ascs lliures. Majoritàriament paràsits. -Clistoteci. Màx de 0,2 mm. Completament tancats. -Periteci. Té forma de pera. Fins a 0.2-2 mm. -Apoteci. Formaran bolets. 0.5 mm fins a cm.
Tipus d'ascs	-Unitunicats. -Operculats (opercle) i -inoperculats (sense opercle, les espores s'aliberen per la pressió exercida al encongir-se l'asc). -Bitunicats. Presenta doble membrana. La membrana s'encongeix també.
Cicle vital Ascomicots.	-Estímul per originar gametangis. Anteridi (masculí) i ascogoni (femení). -Hifa ascogina. n + n (una cèl·lula de cada). Creixeran per uncinulació formant un uncínul. -Cariogàmia i formació zigot. -Divisió meitoica (2) seguit d'una divisió mitòtica.
Ascomicots paràsits.	-Ordre de les Clavicipitals. Esclerocis. -Ordre de les Tafrinals. Paràsit plantes vasculars. -Gènere Candida. Paràsit humans. -Gènere Cordyceps. Paràsits animasl (insectes).
Ascomicots unicel·lulars.	Llevats. Saccharomyces cervisiae. Rep. per gemmació. Viuen en substrats ric en sucres i no presenten paret cel·lular.
Ascomicots carpòfor	Fan bolets. Ascs unitunicats i operculats. La majoria apotecis (tot i que alguns peritecis).
Ascomicots del gènere Tuber.	Incluïm les tòfunes. Hipogeus. Microrizes amb alzines i roures. Expressió les espores és a través dels excrements.
Característiques basidomicots.	Grup més evolucionat. 35.000 espècies. Sapròfits i micorizògens. Cèl·lules septades amb dolípors. Rep. per somatogàmia. Cicle vital. Formacio dles basidis (esporangis). Cada un d'ells donarà lloc a 4 espores. La part que aguanta les espores s'anomena esterigma.
Cicle vital dels basicomicots.	Miceli primari - Miceli secundari - Fibulació (formació fibula amb els dos tabics) - Cariogàmia i meiosi --> 4 basidiòspores.
Tipus d'hifes.	-Generatives. Cada hifa pot formar un basidi en l'himeni. -Esquelètiques. Són resistents i donen consistència al bolet. -Connectives. Uneixen generatives i esqulètiques.
Morfologia basidiocarps.	-Peus de rata, bolets de soca i rossinyol.
Himeni (protegit o no)	-Gimnocàrpic. Himeni sempre en contacte amb l'exterior. -Angiogimnocàrpic. Himeni protegit durant formació basidiòspores. Vel universal i secundari. El vel universal originarà la volva. Restes de vel secundari formant l'anell. -Angiocàrpic. Himeni sempre protegit. Les espores surten per porus o ostíol.
Puccina graminis.	Nivell de complexitat màxima. Forma 4 tipus d'espores diferents.
Per què es van formar els liquens.	Llocs inhòspits on els dos individus per seperat no podrien viure-hi. Això els hi confereix evitar competidors. Liquenificació. Procés de formació de liquens.
Integrants de liquen.	Micobiont (98% basidomicots) i fotobiont (cloròfit unicel·lular o cianobacteri).
Substàncies liquenificades.	Metabòlits secundaris (principalment polisacàrids) que el liquen utilitza com a defensa o atac al substrat.
Creixement dels liquens. Protecció.	Molt lent (mm/any). Poiquilohidres, però presenten resistència a la dessacació. Oxalat càlcic del còrtex o substàncies liquèniques.
Classificació de liquens segons composició.	-Homòmers. -Hetermòmers. Còrtex superior, component algal, medul·la i còrtex inferior (risines).
Classificació de liquens segons la morfologia.	-Gelatinosos. -Crustacis. Liquenines (degraden el substrat). -Foliacis. -Fruticulosos. -Compostos. Tal·ls primari i secundari. Presenten cossos fructífers en part erecte.
Reproducció dels liquens.	Reproduir-se conjuntament: fregmentació o formació propàguls (soridis i isidis). Per seperat: alga (només sexual) i fong (sexual com asexual).
Ecologia.	Tundra formant gespes arborescents. Països catalans viuen en indrets inhòspits i poc abundants.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Botànica

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

44 Cartas en este set