- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
44 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
Tres línies evolutives que van aparèixer a partir d'un mateix ancestre fotosíntestic i que actualment pertanyen al calde de les plantes.
|
Goaucòfits. Ficobilines i clorofil·la a. Són blancs.
Rodòfits. Ficobilines i clorofil·la a. Són vermells. Clorobionts. Incorporen clorofil·la b i també presenten clorofil·la a. Són verds. Evolucinonen a cloròfits i plantes terrestres (estraptòfits). |
Caràcter taxonòmic.
|
Ens permeten descriure una espècie. Corresponen als caràcters morfològics, caràcters ultraestructurals i caràcters moleculars.
|
Protòfits
|
Organismes unicel·lulars.
-Euglena. Allargada, verda i autòtrofa. En ambients amb molta matèria orgànica es converteixen en heteròtrofes. -Dinòfit. Paret cel·lular de cel·lulosa. Presenten flagel. -Cenobis. Conjunt de cèl·lules envoltats per un teixit de la cèl·lula mare. Són independents. -Consorcis d'agregació. No són permenents, s'originen quan hi ha una gran quantiat de nutrients. -Colònies. Algunes cèl·lules especialitzades en fotosíntesis i d'altres reproductores. Vòlvox. |
Característiques tal·lòfits.
|
Pluricel·lulars.
Presenten un tal·lus (cos vegetatiu sense arrels, tiges ni fulles). Paret cel·lular de cel·lulosa i en el cas dels fongs de quitina. Poiquilohidres. No poden regular el contingut d'aigua. |
Sistemes de creixement dels tal·lòfits.
|
Apical, Intercalar, Tricoblàstic, Polístic i Meristemàtic.
|
Tipus de ramificacions tal·lòfits.
|
Simple, alternada, dicòtoma, dística o pinnada, verticil·lada i irregular.
|
Algues brunes.
|
Punt de màxima complexitat dels tal·lòfits. Presenten rizoides, cauloides i fil·loides.
|
Cormòfits (plantes vasculars).
|
Pluricel·lulars homeohídrics. Presenten corm. Teixit vascular. Cutícula. Pertanyen les falguers, gimnoespermes i angioespermes. Presència de llavor.
|
Grups briofítics.
|
Poiquilohídrics (necessiten aigua per la fecundació) però estructura semblant al corm.
|
Formes de reproducció asexual.
|
-Organismes unicel·lulars. Bipartició i gemmació.
-Organismes pluricel·lulars. Fragmentació, propàguls, estolons i espores. |
-Singàmia.
-Plasmogàmia. -Cariogàmia. |
-Fecundació. Unió dels dos gàmetes.
-Presents dos nuclis. -Unió dels dos nuclis. |
Morfologia dels gàmetes.
|
-Isogàmia (iguals de forma).
-Anisogàmia. Femení més gran que el masculí. -Oogàmia. Femení més gran i no presenta flagels. Masculí amb flagels. -Tricogòamia. Gàmeta femení presenta un pèl i el masculí no presenta moviment. Només fan tricogàmia algues vermelles. |
Carposporòfit.
|
Es forma en els cicles trigenètics. n a l'exterior i 2n a l'interior. Només el presenten algues vermelles.
|
Esporòfit i gametòfit en les plantes terrestres.
|
-Briofítics. Esporòfit depenent del gametòfit.
-Falgueres. Esporòfit gran i independent del gametòfit que es troba molt reduït. -Espermatòfits. Gametòfit reduït dependent de l'esporòfit. |
Característiques dels fongs.
|
-Digestió externa o lisotròfia.
-Sapròfits, paràsits i simbionts. -Paràsits: epibiòtics i endobiòtics. -Poden presentar hifes sifonades o tabicades. |
Cicle dimorfisme dels fongs.
|
Miceli (substrat sòlid) i llevat (substrat líquid).
|
Reproducció fongs
|
Reproducció holocàrpica. Tota la fase vegetativa intervé en la reproducció.
Reproducció eucàrpica. Només intervé una fase vegetativa. |
Cicle vital.
|
Fase telemòrfica (reproducció sexual i asexual).
Fase anamòrfica (reproducció asexual). |
Tipus de reproducció.
|
Contacte gametangial, gametangiogàmia i somatogàmia.
|
Quitridiomicots
|
-900 espècies.
-Medi aquàtic. -Paràsits (endobiòtics i epibiòtics). -Rep. holocàrpica i eucaripica. -També poques espècies sapròfits. |
Zigomicots
|
-900 espècies.
-Medi terrestre (alguns aquàtics). -Miceli sifonades. Haploides -Sapròfits, tot i que alguns paràsits plantes i animals. -Dimorfisme. -No presenten flagels -Rep. gametangogàmia. Fecundació acaba quan es forma la zigòspora. Després es formarà l'esporangi (abans haurà tingut lloc la meiosis). |
Glomeromicots.
|
-200 espècies.
-Simbionts. Causants evolució plantes al medi terrestre. -Reproducció asexual. Formen espores molt grans i aïllades. -Liquens i Microrizes. -Hifes sifonades. |
Característiques dels Ascomicots.
|
-75% espècies de fongs. 90.000 espècies.
-Terrestres. -Sapròfits (alguns paràsits). -Hifes septades (amb porus). -Paret cel·lular completament de quitina. -Rep asexual (espores--> conidis). -Rep sexual (contacte gametangial --> ascs amb 8 espores). -El cicle vital comprén la formació dels cossos fructífers. |
Tipus d'ascocarps.
|
-Ascs lliures. Majoritàriament paràsits.
-Clistoteci. Màx de 0,2 mm. Completament tancats. -Periteci. Té forma de pera. Fins a 0.2-2 mm. -Apoteci. Formaran bolets. 0.5 mm fins a cm. |
Tipus d'ascs
|
-Unitunicats. -Operculats (opercle) i -inoperculats (sense opercle, les espores s'aliberen per la pressió exercida al encongir-se l'asc).
-Bitunicats. Presenta doble membrana. La membrana s'encongeix també. |
Cicle vital Ascomicots.
|
-Estímul per originar gametangis. Anteridi (masculí) i ascogoni (femení).
-Hifa ascogina. n + n (una cèl·lula de cada). Creixeran per uncinulació formant un uncínul. -Cariogàmia i formació zigot. -Divisió meitoica (2) seguit d'una divisió mitòtica. |
Ascomicots paràsits.
|
-Ordre de les Clavicipitals. Esclerocis.
-Ordre de les Tafrinals. Paràsit plantes vasculars. -Gènere Candida. Paràsit humans. -Gènere Cordyceps. Paràsits animasl (insectes). |
Ascomicots unicel·lulars.
|
Llevats. Saccharomyces cervisiae. Rep. per gemmació. Viuen en substrats ric en sucres i no presenten paret cel·lular.
|
Ascomicots carpòfor
|
Fan bolets. Ascs unitunicats i operculats. La majoria apotecis (tot i que alguns peritecis).
|
Ascomicots del gènere Tuber.
|
Incluïm les tòfunes. Hipogeus. Microrizes amb alzines i roures. Expressió les espores és a través dels excrements.
|
Característiques basidomicots.
|
Grup més evolucionat.
35.000 espècies. Sapròfits i micorizògens. Cèl·lules septades amb dolípors. Rep. per somatogàmia. Cicle vital. Formacio dles basidis (esporangis). Cada un d'ells donarà lloc a 4 espores. La part que aguanta les espores s'anomena esterigma. |
Cicle vital dels basicomicots.
|
Miceli primari - Miceli secundari - Fibulació (formació fibula amb els dos tabics) - Cariogàmia i meiosi --> 4 basidiòspores.
|
Tipus d'hifes.
|
-Generatives. Cada hifa pot formar un basidi en l'himeni.
-Esquelètiques. Són resistents i donen consistència al bolet. -Connectives. Uneixen generatives i esqulètiques. |
Morfologia basidiocarps.
|
-Peus de rata, bolets de soca i rossinyol.
|
Himeni (protegit o no)
|
-Gimnocàrpic. Himeni sempre en contacte amb l'exterior.
-Angiogimnocàrpic. Himeni protegit durant formació basidiòspores. Vel universal i secundari. El vel universal originarà la volva. Restes de vel secundari formant l'anell. -Angiocàrpic. Himeni sempre protegit. Les espores surten per porus o ostíol. |
Puccina graminis.
|
Nivell de complexitat màxima. Forma 4 tipus d'espores diferents.
|
Per què es van formar els liquens.
|
Llocs inhòspits on els dos individus per seperat no podrien viure-hi. Això els hi confereix evitar competidors.
Liquenificació. Procés de formació de liquens. |
Integrants de liquen.
|
Micobiont (98% basidomicots) i fotobiont (cloròfit unicel·lular o cianobacteri).
|
Substàncies liquenificades.
|
Metabòlits secundaris (principalment polisacàrids) que el liquen utilitza com a defensa o atac al substrat.
|
Creixement dels liquens.
Protecció. |
Molt lent (mm/any). Poiquilohidres, però presenten resistència a la dessacació.
Oxalat càlcic del còrtex o substàncies liquèniques. |
Classificació de liquens segons composició.
|
-Homòmers.
-Hetermòmers. Còrtex superior, component algal, medul·la i còrtex inferior (risines). |
Classificació de liquens segons la morfologia.
|
-Gelatinosos.
-Crustacis. Liquenines (degraden el substrat). -Foliacis. -Fruticulosos. -Compostos. Tal·ls primari i secundari. Presenten cossos fructífers en part erecte. |
Reproducció dels liquens.
|
Reproduir-se conjuntament: fregmentació o formació propàguls (soridis i isidis).
Per seperat: alga (només sexual) i fong (sexual com asexual). |
Ecologia.
|
Tundra formant gespes arborescents. Països catalans viuen en indrets inhòspits i poc abundants.
|