• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/44

Click para voltear

44 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
Tres línies evolutives que van aparèixer a partir d'un mateix ancestre fotosíntestic i que actualment pertanyen al calde de les plantes.
Goaucòfits. Ficobilines i clorofil·la a. Són blancs.
Rodòfits. Ficobilines i clorofil·la a. Són vermells.
Clorobionts. Incorporen clorofil·la b i també presenten clorofil·la a. Són verds. Evolucinonen a cloròfits i plantes terrestres (estraptòfits).
Caràcter taxonòmic.
Ens permeten descriure una espècie. Corresponen als caràcters morfològics, caràcters ultraestructurals i caràcters moleculars.
Protòfits
Organismes unicel·lulars.
-Euglena. Allargada, verda i autòtrofa. En ambients amb molta matèria orgànica es converteixen en heteròtrofes.
-Dinòfit. Paret cel·lular de cel·lulosa. Presenten flagel.
-Cenobis. Conjunt de cèl·lules envoltats per un teixit de la cèl·lula mare. Són independents.
-Consorcis d'agregació. No són permenents, s'originen quan hi ha una gran quantiat de nutrients.
-Colònies. Algunes cèl·lules especialitzades en fotosíntesis i d'altres reproductores. Vòlvox.
Característiques tal·lòfits.
Pluricel·lulars.
Presenten un tal·lus (cos vegetatiu sense arrels, tiges ni fulles).
Paret cel·lular de cel·lulosa i en el cas dels fongs de quitina.
Poiquilohidres. No poden regular el contingut d'aigua.
Sistemes de creixement dels tal·lòfits.
Apical, Intercalar, Tricoblàstic, Polístic i Meristemàtic.
Tipus de ramificacions tal·lòfits.
Simple, alternada, dicòtoma, dística o pinnada, verticil·lada i irregular.
Algues brunes.
Punt de màxima complexitat dels tal·lòfits. Presenten rizoides, cauloides i fil·loides.
Cormòfits (plantes vasculars).
Pluricel·lulars homeohídrics. Presenten corm. Teixit vascular. Cutícula. Pertanyen les falguers, gimnoespermes i angioespermes. Presència de llavor.
Grups briofítics.
Poiquilohídrics (necessiten aigua per la fecundació) però estructura semblant al corm.
Formes de reproducció asexual.
-Organismes unicel·lulars. Bipartició i gemmació.
-Organismes pluricel·lulars. Fragmentació, propàguls, estolons i espores.
-Singàmia.
-Plasmogàmia.
-Cariogàmia.
-Fecundació. Unió dels dos gàmetes.
-Presents dos nuclis.
-Unió dels dos nuclis.
Morfologia dels gàmetes.
-Isogàmia (iguals de forma).
-Anisogàmia. Femení més gran que el masculí.
-Oogàmia. Femení més gran i no presenta flagels. Masculí amb flagels.
-Tricogòamia. Gàmeta femení presenta un pèl i el masculí no presenta moviment. Només fan tricogàmia algues vermelles.
Carposporòfit.
Es forma en els cicles trigenètics. n a l'exterior i 2n a l'interior. Només el presenten algues vermelles.
Esporòfit i gametòfit en les plantes terrestres.
-Briofítics. Esporòfit depenent del gametòfit.
-Falgueres. Esporòfit gran i independent del gametòfit que es troba molt reduït.
-Espermatòfits. Gametòfit reduït dependent de l'esporòfit.
Característiques dels fongs.
-Digestió externa o lisotròfia.
-Sapròfits, paràsits i simbionts.
-Paràsits: epibiòtics i endobiòtics.
-Poden presentar hifes sifonades o tabicades.
Cicle dimorfisme dels fongs.
Miceli (substrat sòlid) i llevat (substrat líquid).
Reproducció fongs
Reproducció holocàrpica. Tota la fase vegetativa intervé en la reproducció.
Reproducció eucàrpica. Només intervé una fase vegetativa.
Cicle vital.
Fase telemòrfica (reproducció sexual i asexual).
Fase anamòrfica (reproducció asexual).
Tipus de reproducció.
Contacte gametangial, gametangiogàmia i somatogàmia.
Quitridiomicots
-900 espècies.
-Medi aquàtic.
-Paràsits (endobiòtics i epibiòtics).
-Rep. holocàrpica i eucaripica.
-També poques espècies sapròfits.
Zigomicots
-900 espècies.
-Medi terrestre (alguns aquàtics).
-Miceli sifonades. Haploides
-Sapròfits, tot i que alguns paràsits plantes i animals.
-Dimorfisme.
-No presenten flagels
-Rep. gametangogàmia. Fecundació acaba quan es forma la zigòspora. Després es formarà l'esporangi (abans haurà tingut lloc la meiosis).
Glomeromicots.
-200 espècies.
-Simbionts. Causants evolució plantes al medi terrestre.
-Reproducció asexual. Formen espores molt grans i aïllades.
-Liquens i Microrizes.
-Hifes sifonades.
Característiques dels Ascomicots.
-75% espècies de fongs. 90.000 espècies.
-Terrestres.
-Sapròfits (alguns paràsits).
-Hifes septades (amb porus).
-Paret cel·lular completament de quitina.
-Rep asexual (espores--> conidis).
-Rep sexual (contacte gametangial --> ascs amb 8 espores).
-El cicle vital comprén la formació dels cossos fructífers.
Tipus d'ascocarps.
-Ascs lliures. Majoritàriament paràsits.
-Clistoteci. Màx de 0,2 mm. Completament tancats.
-Periteci. Té forma de pera. Fins a 0.2-2 mm.
-Apoteci. Formaran bolets. 0.5 mm fins a cm.
Tipus d'ascs
-Unitunicats. -Operculats (opercle) i -inoperculats (sense opercle, les espores s'aliberen per la pressió exercida al encongir-se l'asc).
-Bitunicats. Presenta doble membrana. La membrana s'encongeix també.
Cicle vital Ascomicots.
-Estímul per originar gametangis. Anteridi (masculí) i ascogoni (femení).
-Hifa ascogina. n + n (una cèl·lula de cada). Creixeran per uncinulació formant un uncínul.
-Cariogàmia i formació zigot.
-Divisió meitoica (2) seguit d'una divisió mitòtica.
Ascomicots paràsits.
-Ordre de les Clavicipitals. Esclerocis.
-Ordre de les Tafrinals. Paràsit plantes vasculars.
-Gènere Candida. Paràsit humans.
-Gènere Cordyceps. Paràsits animasl (insectes).
Ascomicots unicel·lulars.
Llevats. Saccharomyces cervisiae. Rep. per gemmació. Viuen en substrats ric en sucres i no presenten paret cel·lular.
Ascomicots carpòfor
Fan bolets. Ascs unitunicats i operculats. La majoria apotecis (tot i que alguns peritecis).
Ascomicots del gènere Tuber.
Incluïm les tòfunes. Hipogeus. Microrizes amb alzines i roures. Expressió les espores és a través dels excrements.
Característiques basidomicots.
Grup més evolucionat.
35.000 espècies.
Sapròfits i micorizògens.
Cèl·lules septades amb dolípors.
Rep. per somatogàmia.
Cicle vital. Formacio dles basidis (esporangis). Cada un d'ells donarà lloc a 4 espores. La part que aguanta les espores s'anomena esterigma.
Cicle vital dels basicomicots.
Miceli primari - Miceli secundari - Fibulació (formació fibula amb els dos tabics) - Cariogàmia i meiosi --> 4 basidiòspores.
Tipus d'hifes.
-Generatives. Cada hifa pot formar un basidi en l'himeni.
-Esquelètiques. Són resistents i donen consistència al bolet.
-Connectives. Uneixen generatives i esqulètiques.
Morfologia basidiocarps.
-Peus de rata, bolets de soca i rossinyol.
Himeni (protegit o no)
-Gimnocàrpic. Himeni sempre en contacte amb l'exterior.
-Angiogimnocàrpic. Himeni protegit durant formació basidiòspores. Vel universal i secundari. El vel universal originarà la volva. Restes de vel secundari formant l'anell.
-Angiocàrpic. Himeni sempre protegit. Les espores surten per porus o ostíol.
Puccina graminis.
Nivell de complexitat màxima. Forma 4 tipus d'espores diferents.
Per què es van formar els liquens.
Llocs inhòspits on els dos individus per seperat no podrien viure-hi. Això els hi confereix evitar competidors.
Liquenificació. Procés de formació de liquens.
Integrants de liquen.
Micobiont (98% basidomicots) i fotobiont (cloròfit unicel·lular o cianobacteri).
Substàncies liquenificades.
Metabòlits secundaris (principalment polisacàrids) que el liquen utilitza com a defensa o atac al substrat.
Creixement dels liquens.
Protecció.
Molt lent (mm/any). Poiquilohidres, però presenten resistència a la dessacació.
Oxalat càlcic del còrtex o substàncies liquèniques.
Classificació de liquens segons composició.
-Homòmers.
-Hetermòmers. Còrtex superior, component algal, medul·la i còrtex inferior (risines).
Classificació de liquens segons la morfologia.
-Gelatinosos.
-Crustacis. Liquenines (degraden el substrat).
-Foliacis.
-Fruticulosos.
-Compostos. Tal·ls primari i secundari. Presenten cossos fructífers en part erecte.
Reproducció dels liquens.
Reproduir-se conjuntament: fregmentació o formació propàguls (soridis i isidis).
Per seperat: alga (només sexual) i fong (sexual com asexual).
Ecologia.
Tundra formant gespes arborescents. Països catalans viuen en indrets inhòspits i poc abundants.