Sistema nerviós Central:	Parts del sistema nerviós que estan protegides per massa òssia, el encèfal y la medul·la espinal. Responsable de totes les funcions del cos, de les emocions, els rècords, presa de decisions...
Sistema nerviós perifèric	Sistema que capta la informació de fora y que permet també realitzar respostes motores (resposta muscular, respostes viscerals). La medul·la espinal y el encèfal reben informació a partir del sistema nerviós perifèric.
Òrgan sensorial	Forman part del sistema sensorial i son órgans que son sensibles a varios tipus de estímuls existents en el medi extern i intern, i transformen en impulsos nerviosos que es transmiteixen al cervell on son interpretats per obtenir informació del entorn i generar una resposta adecuada.
Retícula	Xarxa contínua de cèl·lules que forman el sistema nerviós Se estima que hi ha moltes més cèl·lules glials que neurones. Els històlegs per poder mirar els teixits en el microscopi tenen que fixar-ho (endurir-ho per que no es trenqui, ja que el teixit nerviós es molt dèbil), després de fixar-ho s’ha de tenyir per poder diferenciar-ho al microscòpic.
Teoría de Golgi	Exposa que les neurones estan ubicades per retícules: xarxes en que no hi ha diferenciació individual cèl·lules connectades físicament.
Teoría de Cajal	Establia que el sistema nerviós estaria format per bilions de neurones independents però comunicades entre elles.
Sinapsi	El lloc a través des d'on una neurona transmet informació d’una a altre
Plasticitat sinàptica	Modificació tan estructural com funcional de les zones de sinapsis entre cèl·lules.
Morfologia de la neurona
Soma o cos cel·lular	On es troba el nucli i el material genètic
Axó	Ramificació que surt del soma. Només n’hi ha 1 en cada neurona. Aquest axó també pot estar ramificat que poden tenir
Terminal presinàptic	Lloc del axó a través del qual transmet informació a una altre neurona
Con axònic.	La zona del axó que està amb contacte directe amb el soma
Mielina	Aïllant que envolta als axons format per lípids i proteïnes.
Cèl·lules de Schwann	Cèl·lules que produeixen la mielina, en el SNP (formades per nucli y mielina que envolta al axó, normalment no n’hi ha només una per cada axó)
Oligodendròcits (oligo-drendro-citos: cèl·lula amb poques <br /> branques)	Cèl·lules que produeixen la mielina en el SNC estan formats per: soma, nucli i mielina que es troba en les ramificacions de la cèl·lula, cada ramificació recobreix un segment d’un axó o diversos segments de un mateix axó.
Axons mielínics	Son els que estan coberts individualment de mielina. En els axons mielínics entre segments recoberts de mielina (Internodes) trobem segments que no ho estan: Node de Ranvier
Nervis mielinics	Nervis amb axons coberts individualment per mielina
Axons amielínics	La mielina recobreix el conjunt d’axons.
Dendrites	Són les ramificacions de la neurona i en poden haver més d’una. Les dendrites tenen la funció de rebre informació d’altres neurones (encara que també es pot rebre per el soma), a través de les seves espines.
Substància grisa	Regions del SN on hi han agrupacions de somes.
Ganglis	Agrupació de somes en el SNP
Nuclis	Agrupació de neurones per regions, si es parla del SN, els somes s’agrupen junts i els axons s’agrupen junts. I capes corticals si també es parla del SN però a la part de l'escorça
Substància blanca	Agrupacions d’axons. Aquestes agrupacions en el SNC reben el nom de vies, fascicles o feixos i en el SNP s’anomenen nervis
Substàcia de Nissl.	El conjunt de ribosomes d’una neurona
Neurona monopolar o unipolar	Neurona amb una ramificació. Poc habituals.
Neurona bipolar	Neurona amb dues ramificaions (una d’ella axó i una dendrita). Poc habituals.
Pseudomonopolars o en T	Son molt freqüents, sobretot en les neurones sensorials que recullen informació de la pell, dels músculs, dels tendons i dels òrgans interns. Nucli amb una ramificació que dona a una branca que per un costat té una dendrita i per l’altre un axó. P.e Medul·la espinal hi trobaríem el nucli i la dendrita, i en el braç l’axó
Neurona multipolar	Les que es troben sobretot en el SNC. Es poden diferenciar en: a) Golgi I (axó llarg): Comuniquen regions allunyades. Les neurones motores son d’aquest tipus. b) Golgi II (axó curt): Comuniquen regions properes del SNC.
Aferent	En dirección cap a. /Cap al SNC/
Eferent	Porten información DESDE.. X a Y. /Cap al SNF/
Nucleol	Produeix ribosomes, que després son transportats al citoplasma
Ribosoma	Orgànul on te lloc el procés de traducció (síntesi de proteïnes) Poden estar lliures en el citoplasma o adosats al reticle endoplasmàtic rugós
Reticle endoplasmàtic rugós	Conjunt de cisternes, amb molts ribosomes adosats
Reticle endoplasmàtic llis	Modifica algunes proteïnes i altres biomolècules
Aparell de Golgi	Empaqueta molècules de proteïnes i altres biomolècules perque puguin ser transportades per la cèl·lula
Mitocondris	Produeixen i magatzemen l'energía que la cèl·lula necessita (oxidació cèl·lula)
Elements del citoesquelet	Donen forma a la cèl·lula i participen en el transport intracel·lular de substàncies
Membrana citoplasmàtica	Membrana que separa les cel·lules de l'exterior
Citosol	Orgànuls inmersos en el liquid intracel·lular
Nucli	Conté el material genètic (ADN), separat del citoplasma per una membrana (membrana nuclear)

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Psicobiologia

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

41 Cartas en este set