• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/13

Click para voltear

13 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
La serralada Cantàbrica
La serralada Cantàbrica
avança paral·lela a la costa. Al centre, els Picos de Europa, amb cims aguts, superen els 2500 m.
Les Muntanyes Basques
Les Muntanyes Basques
tenen una altitud moderada i es situen entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus.
Els Pirineus
Els Pirineus
són una gran serralada, tant per altitud com per longitud, que separa la Península de la resta d'Europa. Els pics més punxeguts es troben entre els de més altitud de la Península.
El Sistema Mediterrani Català
El Sistema Mediterrani Català
el formen dues serralades d'altitud mitjana, paral·leles a la costa, que tanquen per l'est la depressió de l'Ebre.
La depressió de l'Ebre
La depressió de l'Ebre
forma una plana amb una altitud mitjana de 250 m, generada pels sediments erosionats de les muntanyes.
El Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric
forma la vora oriental de la Meseta. La separa de la vall de l'Ebre i de la costa llevantina, i enllaça amb el Sistema Bètic.
Les serralades Bètiques
Les serralades Bètiques
estan formades per dos conjunts muntanyosos: la serralada Subbètica i la Penibètica. La serralada Penibètica, amb formes més arrodonides, té el cim més alt de la Península, el Mulhacén (3479 m).
La depressió del Guadalquivir
La depressió del Guadalquivir
entre la Sierra Morena i la serralada Subbètica, forma una plana suau de poca altitud i oberta al mar.
Sierra Morena
Sierra Morena
és un gran esglaó que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir.
Els monts de Toledo
Els monts de Toledo
de poca altitud, divideixen la Submeseta Sud en dues conques: la del Tajo i la del Guadiana.
El Sistema Central
és una elevada barrera que divideix la Meseta en dues parts: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.

D'aquests dos sectors de la Meseta, el peneplà, més ramader, n'ocupa la part oest, mentre que les planes, més agrícoles, n'ocupen el centre i l'est.
La Meseta
constitueix un gran bloc massís, bàsicament pla i elevat sobre el nivell del mar, que es troba lleugerament inclinat cap a l'Atlàntic, vers on solen anar les aigües superficials de l'altiplà.
El massís Galaicolleonès
el constitueixen les muntanyes de Lleó i el massís Galaic. Són muntanyes antigues, arrodonides per l'erosió.