Clamp Beta(procariotes) i PCNA (eucariotes)	Encoren la DNA polimerasa a la cadena de DNA. Sinó la DNA polimerasa es dissociaria ràpidament amb el DNA.
Proteïnes CAF	Encarregades d'unir-se a les PCNA.
Proteïnes ORC	Reconeixen una seqüència amb alt contingut de A i T en eucariotes senzilles i s'encarreguen d'iniciar la replicació. Es sintetitzarant al final de la fase G1 i s'eliminen durant la fase S. Això aconsegueix una gran coordinació. Cdt6 interecciona amb Cdt per reclutar el complex ORC.
Proteïnes SSB	S'uneixen a les dos cadenes ja seperades prèviament per les helicases i s'encarreguen que les cadenes es tornin a unir.
Enzim Telomerasa	Replica l'ADN en l'extrem dels cromosomes ecuariotes i permet l'allargament dels telòmers. La trobem en cèl·lules embrionàries, germinals i de la mèdul·la òssia. No està present en cèl·lules somàtiques, per això pateixen apoptosis (nombre definit de divisions).
Transició i Transversió.	Transició. Canvi d'una púrica per una altre púrica o d'una pirimidina per una pirimidina. Transversió. Canvi d'una púrica per una pirimidina o a la inversa. Púrica. A - G Pirmidina. C - T - U
Test de fluctuació de Luria i Delbrük.	Treballen amb FAGT1 (antibiòtic). S'observa com en inòculs petits el creixement és diferent que en inòculs grans de FAGT1. Això és degut que en el primer cas actúa l'atzar (mutacions espontànies).
Test de rèplica en placa de Joshua i Lederberg.	Es fan rèpliques amb una placa matriu. Es veu com creixen les mateixes colònies en les dos rèpliques. Per tant, la mutació no s'origina per presència de FAGT1.
Tautòmers	Isòmers de bases nitrogenades però amb posicions d'àtoms i enllaços col·locats de manera diferent. Provoca aparallaments incorrectes.
Insercions i delecions.	Aparició de bucles durant el procés de replicació. Indels comuns en pelindromes.
Lesions del DNA.	Normalment generen un lloc apurínic (pèrdua d'un nucleòtid). Independents de la replicació. -Despurinització. Trencament enllaç N-glicosídric. Generarà un lloc apurínci. -Desaminació. Pèrdua grup amino. Citosina es converteix en Uracil. -Oxidació d'una base. Aparallements il·legítims.
Slipped strand mispairing	Relliscament de la DNA polimerasa. Succeeix durant la replicació, implica la desnaturalització i el desplaçament de la cadena de DNA.
5-BU	5-Bromouracil. Tipus de mutació induïda de reemplaçament de bases. Aquest és anàleg a la T. La seva forma ionitzada (forma tautamèrica) provoca mutacions greus ja que s'unirà amb Guanina.
Agents alquilants.	EMS i NG. Metasulfanoat d'etil i nitrosoguanidina. Addició d'etil al C6 de G provoca aparallament amb T. Addició d'etil al C4 de T provoca aparallament amb G. Altres addicions no són mutagèniques.
Agents intercalants.	S'intercalen entre les bn. Provoquen indels d'un parell de bases, per tant, alteraran el marc de lectura.
Agents mutagènics.	Raigs UV (Dímer ciclobutà-pirimidina), Raigs X (moltes actuen sobre medi aquós) i toxines (aflatoxina).
Test d'Ames.	Avalua la mutageneïtat. Dos soques, una his - amb agent mutàgen i soca control (his -). Comparem les que han crescut en el control (mutacions atzar) respecte les de his - amb agent mutàgen i sabrem la mutogeneïtat del compost.
Reversió directe.	Transferases de grup alquil i CPD (Fotoreactivació).
Sistemes de reperació depenents d'homologia.	-Ecissió de bases. Reperacions petites. Actuaran les glicossilasses, endonucleases AP i la desoxiribofosfodiesterasa. -Sistema NER. Ecissió de nucleòtids. En la replicació actuarà GCR i en la transcripció TC-NER. Tall d'uns 30 nucleòtids. -Sistema SOS.
Xeroderma pigmentosum.	Provoca una alteració a proteïnes compartides amb la ruta GCR i TC-NER. Causant de càncer a individus joves i problemes neurològics.
Síndrome de Cockaine.	Afecta a proteïnes implicades en la ruta de TC-NER. No pot reperar un bloqueig durant la transcripció. Es produirà l'apoptosis cel·lular. Causa envalliment prematur (enanisme, sordera, etc.).
Proteïnes MUT.	Reperació del DNA anterior a la replicació. Es produeix gràcies a marques epigenètiques.
Sistema SOS	S'utilitza com a última opció. La replicació del DNA queda aturada. Amb les DNA polimerases de by-pas
Proteïnes RecA	Proteïnes que activen les polimerases de by-pass o de translació. Són activades per llum UV.
Reperació a través de la unió dels extrems no homòlegs (NHEJ).	Independent de si la cèl·lula es troba en divisió o no. Es detecta el trencament de la doble hèlix i s'hi uneixen les proteïnes Ku 70/80.
Mecanisme SDSA.	Esprodueix amb cèl·lules que es volen dividir per mitosis. Reperació per recombinació homòloga. Les proteïnes RAD51 (eucariotes, anàleg a les RecA en procariotes) s'uneixen a la cromàtida germana. És lliure d'errors, ja que la cromàtida germana es troba intacte. No es produeix recombinació.
DSBR	Reperació per recombinació homòloga. Múltiples talls a la doble cadena mitjançant proteïnes Spo 11. Busquen la cromàtida homòloga i donen lloc a una inversió de la cadena formant un heterodúplex. Si es resol vertical és produeix recombinació i si es fa un tall horitzontal no es produirà recombinació.
Experiments de pols i caça	Es treballa un procés d'infecció amb E.coli amb un fagT2 utilitzant uracil radioactiu. Es deixa el cultiu un breu interval de temps amb uracil radioactiu, seguidament es renta el cultiu. Es transfareix en un medi sense cultiu i s'observarà com tot l'RNA que es formi serà amb uracil no mercat. Un altre exemple d'aquest tipus d'experiment és per demostrar que la transcripció és fa al nucli i la traducció al citoplasma (viatge de la molècula de RNA).
Subunitats de RNA polimerasa i funcions.	Holoenzim. -Alfa i omega. Muntatge de l'enzim. -Beta. Part catalítica, beta prima ancora la polimerasa al ADN. -Sigma. Reconeix el promotor. Promourà també desnaturalització de l'ADN en la posició -10.
Trens de RNA polimerases	Es formen quan la cèl·lula necessita una gran quantiat de proteïnes i consisirà en RNA polimerases que transcriuen múltiples gens (normalment una RNA polimerasa transcriurà un únic gen).
Propietas del RNA	-Molècula monocatenària. Formar estructures molt complexes i aparallaments estranys (U i G). -Desoxiribosa és substituïda per una ribosa. OH en el carboni 2, pot intereccionar i ionitzar-se amb altres molècules. -T substituïda per U. -RNA missatgers. -RNA funcionals.
Tipus de RNA funcionals.	-Procariotes i eucariotes (RNAr i RNAt). -Exclusiu en eucariotes. snRNAs (splicing). piwiRNA i miRNA (regulació gènica). siRNA (guardians del genoma). lncRNA (regular expressió gens).
Seqüències consens en procariotes.	-10(TATAAT i -35 (TTGACA). Caixa de Prinbnow. El promotor es troba upstream de la primera base transcrita. El primer gen que es transcriu serà el AUG. Trobem una regió que no es transcriu anomenada regió 5'UTR (untranslated region).
Què passa amb el factor sigma quan s'ha unit al promotor?	Es dicossia.
Quina és la funció de la subunitat beta prima de l'RNA polimerasa?	Mantenir la RNA polimerasa unida la cadena de DNA.
Elongació en procariotes.	Es forma un heterodúplex de 7-8 nucleòtids i els nucleòtids entren com a trifosfat i surten com a fosfat (es tranca l'enllaç fosfat que serà aprofitat per per l'enllaç fosfodièster per unir els nuceòtids).
Mecanisme de terminació intrínsic.	Té una elevada quantiat de C i G. Permet la formació d'un llaç intramolecular. El plegament intramolecular permet fer desenganar la molecula del DNA motlle.
Mecanisme dependent de Rho.	Intervé proteïna: Rho. Seq. rica en C (40 parells de bases). Es transcriu ruT que s'encarrega de reconèixer la proteïna Rho.
Per què en eucariotes la transcripció és més complexe?	1. Existència de tres RNA polimerases. 2. Maduració de l'RNA. 3. Ha de presentar unes proteïnes que s'encarreguin de descondensar la cromatina.
En quin punt es produeix la iniciació en eucariotes?	TATA box (seq. 30 bn upstream molt conservada). Recluten els GTF (se'n coneixen sis). Es formarà el complex de pre-inicació (RNA polimerasa + GTF). Es formarà el complex PIC.
Cua CDT.	Cua que presenta la RNA polimerasa II a la subunitat beta. Aquesta permetrà l'alliberament dels GTF. Regions de 7 aa que es repeteixen moltes vegades i pot adoptar patrons de fosforilació (fosforilació selectiva).
Què ha de passar en la transcripció en eucariotes?	S'ha de fer una síntesis abortiva de RNA m.
Terminació de transcripció en eucariotes.	-Maduració de l'extrem 5'. S'enganxa una metil-guanosdiina unida per tres PPP. Endonucleases que tallin uns 10-20 nTs i afegeixin una cua poli A (ho fa la polimerasa poli A). -Modificació de l'extrem 3'. -Splicing dels introns i unió dels exons. snRNAs.
Quants tRNA existeixen i quants aa? Per què?	20 aa per 32 tRNA. Trontoll de la tercera base. Isoacceptors (tRNAs que codifiquen per el mateix aa).
Com es sintetitzen tRNA?	A partir d'uns gens que es transcriuen però no es tradueixen.
tRNA presenta dos llocs altament específics.	-Braç acceptor. ACC a 3'. -Regió de l'anticodó. A més els aa presenten tamanys diferents.
Ribosoma.	Presenta la funció de que mRNA es trobi amb el tRNA. Són ribonucleoproteïnes. Procariotes (50+30) i eucariotes (60+40). -Lloc A. LLoc Aminoacil. -Lloc P. Lloc peptidil. -Lloc E. Sortida del tRNA. 2 catalítics. -Centre descodificador. -Centre peptidil transferasa.
Gràcies a què és produeix l'iniciació en procariotes?	Es produeix gràcies als IF. En eucarioets detaquem el IF4 (treu les proteïnes i fa el codó AUG accessible).
Quin és el primer tRNA en procariotes?	aa formil-metionina.
Quina regió característica presenten els procariotes i mamífers en l'iniciació?	5'utr (Seq. de Shine Dalgarno). En alguns mamífers hi ha present la seq. de Kozak.
PABP	Circulitza l'RNAm i permet que es recicli
Procés d'elongació de la traducció.	Trobem un aa en el lloc P i l'altre es situa en el lloc A. Es recluta EF-Tu (eEF-1 en eucariotes) i es produeix una acomudació. Seguidament, EF-Tu és alliberat i s'activa el centre peptidil-transferasa. Momentàniament es recluta EF-G (eEF-2 en eucariotes) i es produirà una translocació. Això es fa successivament fins a trobar un codó stop.
Quins són els codons stop?	UAG, UAA, UGA
Terminació de la traducció.	Es recluten els RF (factor realese). En procariotes n'hi ha tres i eucariotes només dos. Ens caldrà una molècula d'aigua per trencar l'enllaç acil. La cadena polipeptdícia s'allibera a través de la subunitat del porus gran.
tmRNA	Quimera entra tRNA i mRNA.
ssrA	Es perd el codó stop. mRNA haurà de ser traduït per un altre ribosoma fins que trobi el codó stop i pugui generar una cadena polipeptídica molt llarga que sigui aberrant i pugui ser eliminada.
Gnes supressors intergènics.	Exemple en el cas de Tiroxina. Error en el codó. La cèl·lula sabrà que ha de codificar per Tyr degur a que hi haurà una abundància de supF.
mRNA que ha perdut el codó STOP en eucaritoes.	Es sintetitza la cua Poli A de maner que tindrem una cadena polipeptídica amb un gran nombre de Lys. En aquest cas ski7 ho detectarà i recluten un exosoma que actua de nucleasa i degrada la cèl·lula.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Genètica

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

58 Cartas en este set