- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
24 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
El metabolsme cel·lular és...
|
El conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l'interior de les cèl·lules i que condueixen a obtenir matèria per créixer i energia per dur a terme les funcions vitals.
|
Per quina proteïna estan regulades les vies metabòliques? Quin subtància final produeixen?
|
Per unes proteïnes anomenades enzims, que són específics per a cada substrat i per a cada tipus de transformació. Les subst`ncies finals que donen a terme s'anomenen productes.
|
Què és el catabolisme?
|
És una de les vies metbòliques existents, on es transformen molècules complexes en altres de senzilles. Es desprén energia que es guarda als enllaços d'ATP.
- Són reaccions de degradació i oxidació. - Desprenen energia. - Malgrat que parteixen de diferents substrats, donen els mateixos productes (CO2, H2O...) --> convergència de productes. |
Què és l'anbolisme?
|
Altre via metabòlica existent, es fa la síntesi de molècules orgàniques complexes partir de senzilles. S'ha de subministrar energia, proporcionada pels enllaços fosfat d'ATP.
- Són reaccions de síntesi i reducció. - Necessiten energia. - Malgrat que es parteixen dels mateixos substrats, es donen productes diferents --> divergència de productes. |
Què és l'ATP?
|
ATP (adenosinatrifosfat), és un nucleòtid de gran importància en el metabolisme, ja que pot actuar com a molècula energètica ja que enmagatzema l'energia o la cedeix amb molta facilitat.
|
Quins tipus de síntesi d'ATP existeixen?
|
- Fosforilació al nivell de substrat: síntesi d'ATP gràcies a l'energia que s'allibera d'un biomolècula (substrat) quan es trenca un dels seus enllaços rics en energi. Realitzat pes enzims quinases.
- Per mitja d'enzims del grup de les ATP-sintetases: síntesi d'ATP per mitjà d'uns enzims especials, ATP-sintetases, que hi h a les crestes dels mitocondris i tilacoides de cloroplasts, quan passa un fluix de protons a prop. |
Quines biomolècules existeixen que enmagatzemin molta més energia que l'ATP?
|
Són biomolècules que enmagatzemen energia que no s'utilitzarà inmediatament i enmagatzemen molta més per gram:
- Midó: als plasts de les cèlul·les vegetals. - Glicogen: al citosol de les cèl·lules dels músucls i fetge. - Triglicèrids: al citosol de les cèl·lules del teixit adipós. |
Quins són els dos tipus de metabolisme que pot haver segons la font de carboni?
|
Pot hver el metabolisme autoòtrot (CO2 de l'atmosfera) o heretròtrof (de matèria orgànica).
|
Quins són els dos metabolismes segons la font d'energia?
|
La fotosíntesi (energia de la llum solar) i la quimiosíntesi (energia de les reaccions químiques).
|
Què és l'energia d'activació?
|
És l'energia necessària per produir 1 mol de molècules d'una substància, a una temperatura determinada.
|
Què és l'energia lliure (G)?
|
És l'energia necessària per dur a terme un treball i depèn de l'energia continguda als enllaços interns de les molècules.
|
Què són els biocatalitzadors?
|
Són enzims, caatalitzadors de les reaccions biológiques. Actuen rebaixant l'energia d'activació i, per tant, augmentant la velocitat de reacció.
|
Què són els riboenzims?
|
Són uns RNA capaços de catalitzar uns altres RNA. Són l'excepció de la frase de que tots els enzims són proteïnes.
|
Característiques dels enzims:
|
- Són substàncies que acceleren molt la reacció
- No es consumeixen - Són molt específics - Actuen a temperatura ambient - Són molt actius - Tenen un pes molecular elevat |
Què és el centre actiu?
|
La regió on s'uneix el substrat a l'enzim. Queda fixat amb enllaços febles.
|
De què estan formats els centres actius?
|
Estan formats d'aminoàcids on alguns dels seus radicals present afinitat química pel substrat. Així, a part de formar enllaços febles, també formen covalents inestables amb el substrat.
|
Què és el model de l'ajust induït?
|
És el model que explica que els enzims, al establir enllços amb el substrat, modifiquen l forma dels seus centres actius per adaptar-se millor a aquest.
|
Quins tipus d'especificitat absoluta tenen els enzims?
|
- Especificitat absoluta: l'enzim només actua sobre un tipus de substrat (ureasa --> urea)
- Especificitat de grup: l'enzim reconeix un grup de molècules determinades (B-glucosidasa --> B-glucòsids) - Especificitat de classe: menys específica, l'actuació de l'enzim no depèn del substrat sinó del tipus d'enllaç. |
Què és la velocitat màxima a l'activitat enzimàtica?
|
El moment on la velocitat de reacció deixa de crèixer degut a que totes les molècules d'enzim ja estan ocupades (saturació de l'enzim).
|
Quins factors afecten a l'activitat enzimàtica?
|
A part de la concentració de substrat, influeixen:
- La temperatura: amb més temperatura, les molècules augmeneten la mobilitat i per probabilitat hi ha de que un enzim i un substrat es trobin. Hi ha una temperatura òptim per a cada enzim, per la qual l'act. enzimàtica és màxima. Si aquesta augmenta, la proteïna es desnaturalitza i per la seva funció enzimàtica. - Influència del pH: es presenten dos valors límitson els enzims són eficaços. Passats aquests nivells, la proteïna es desnaturalitza. - Inhibidors: subtàncies que disminueixen l'activitat d'un enzim o bé l'impedeixen completament actuar. |
Quins tipus d'inhibidors hi ha?
|
Poden ser:
- Inhibidors irreversibles (verí): l'inhibidors es fixa permanentment al centre actiu de l'enzim i l'inutilitza. - Inhibició reversible: no s'inutilitza el centre actiu, s'impedeix temporalment el seu funcionament: - Inhibició reversible competitiva: l molècula de l'inhibidor es similar a la del substrat i competeix amb aquest per fixar-se al centre actiu. - Inhibició reversible competitiva: l'inhibidor s'uneix a l'enzim i impedeix l'accés del substrat al centre actiu o no permet separar el complex EP. |
Què són els enzims al·lostèrics?
|
Enzims que poden adoptar dues formes estables: la configuració activa o inactiva. També, part del centre actiu, presenten el centre regulador, on es pot unir un lligand que determina el canvi de configuració (transició al·lostèrica).
|
Què és un coenzim?
|
És un cofactor orgànic que s'uneix a un apoenzim (part proteïca de l'enzim) amb enllaços febles durant el procés catalític. Els coenzims actuen com a donadors o receptors dels grups químics, és a dir, transporten grups químics (conjunt d'àtoms que presenten unes determinades característiques funcionals)
- Coenzims d'oxidació i reducció: tranporten protons (NAD, FAD, NADP) - Conezims de tranferència: transporten radicals (ATP, Acetil-CoA) |
Quines classes d'enzims hi ha segons la funció que exerceixen?
|
- Oxidoreductases: oxidases (oxiden el substrat acceptant electrons) i deshidrogenases (sepraen àtoms d'hidrògen del substrat).
- Hidrolases: trenquen enllços amb l'addicció d'un molècula d'aigua. - Liases: separen grups sense intervenció d'aigua oa afegeixen dobles enllaços. - Isomerases: realitzaen reaccions d'isomerització, canvi de posició d'algun grup d'una part a una altra de la mateixa molècula. - Ligases / sintetases: catalitzen la unió de molècules amb ATP. - Transferases: transfereixen radicals d'un substrat a un altre sense que aquests quedin lliures en cap moment. |