- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
26 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
imperios autoritarios
|
- II Reich
- Imperi Austrohongarès - Rússia tsarista |
Regims liberales
|
- Estats units
- Anglaterra Victoriana - III República Francesa |
II REICH
|
Bismarck, canceller (1871-1890)
Expansió econòmica: - Unificació → unió monetària i bancària. - Potenciació de la política ferroviària i va afavorir les grans empreses - Alemanya es converteix en la PRIMERA POTÈNCIA MUNDIAL DEL MÓN Acció política: - Consolidar nou règim i unificació del país. - Separació Església-Estat. - Lluita contra socialdemòcrates. - No desenvolupa una política colonial → oposició interna. El rey era Guillem II (1890-1914) Política exterior: Sistema d'aliances - Expansió imperialista Política interior: Pangermanisme i nacionalisme - Militarisme → política naval. |
ESTATS UNITS
|
Expansió territorial i colonització de l’Oest:
- Descobriment mines d’or - construcció del ferrocarril. - grans terres verges (ramaderia i agricultura) - Les tribus Índies va oposar resistència (guerres índies) Política: - Democratització del sistema polític: Sufragi universal masculí (homes blancs)- Renovació dels partits polítics. - la Doctrina Monroe establece que los Estados Unidos se opondrían a cualquier intervención extranjera en América Latina y que la región debe ser vista como parte del área de influencia de los Estados Unidos. - S'en enfronten el nord que es més industrial i el sud més agrari i amb esclaus. Guanya el Nord i es consoliden els EUA com una nació i es prohibia l’esclavitud. |
Anglaterra Victoriana
|
Una potència econòmica i territorial::
- Etapa de màxima expansió territorial i econòmica. - mperi colonial se supedita a les necessitats de la indústria i el comerç. - A partir del 1870 altres països assoleixen un nivell d’industrialitzacio alt → declivi relatiu. Qüestió Irlandesa: - 1800 l’Act of Union va unificar Irlanda i la Gran Bretanya en el Regne Unit. - S’inicia un problema al llarg del segle XIX amb el nacionalisme irlandès. - Guerra de la Independència → 1920 partició de l’illa, es crea de República d’Irlanda. |
FRANÇA II IMPERI (1852-1870)
|
1851, Napoleó III, emperador amb màxims poders.
L’Imperi autoritari: (1852-1860): control de l’oposició, ministres i cambres sotmeses a l’emperador. L’Imperi liberal: (1860-1870): reformes legislatives, llibertat de premsa i opinió, llibertat d’associació. Derrota francesa, guerra amb alemanya al 1870 → final Imperi. La III República (1870-1914): - República conservadora (1871-1879): Constitució de 1875 (sufragi universal masculí, Parlament bicameral, més poder al Parlament de la República. - República “dels republicans” (1880-1914): reformes de caràcer democràtic i social. |
JAPÓ
|
Transformacions cap a una potència industrial
Revolució Meiji: final del feudalisme (samurais) → procés de modernització econòmica i industrial. L'Estat fou l'impulsor de la modernització per convertir el Japó en una potència industrial i imperialista semblant a les europees per rivalitzar pel domini d'Àsia. Expansionisme: - Zona asiàtica del Pacífic. - Victòries sobre Rússia i Xina (suport d'Europa → potència imperialista, en igualtat amb els occidentals. - Control de Corea, Manxúria, Formosa, Port Arthur, Liaodong i l’illa de Sakhalin. |
IMPERIS PLURINACIONALS
|
- Imperi austrohongarès
- Imperi rus - Imperi turc |
Imperi austrohongarès
|
Per solucionar els problemes entre les majories ètniques austríaques i hongaresa s’arriba al compromís del 1867, pel qual es crea la monarquia dual.
Continuen els problemes amb altres minories ètniques (serbis, bosnians…) |
Imperi rus
|
L’imperi manté una estructura típica de l’Antic Règim.
Gran diversitat de minories ètniques i nacionals amb tendències separatistes. Els successius tsars apliquen reformes, per pressió popular. |
Imperi turc
|
Soldà exerceix el poder de manera despòtica.
Debilitat política i militar. Oposició política interna de cada vegada més forta: Joves Turcs (nacionalistes turcs reformistes) |
Que és el imperialisme?
|
Fue un período en la historia mundial en el que las principales potencias europeas y los Estados Unidos expandieron su influencia y control político, económico y cultural sobre las regiones y países de Asia, África y América Latina. Durante este período, las naciones imperialistas buscaban adquirir nuevos territorios y recursos para su propia expansión económica y política, a menudo utilizando la fuerza militar para lograr estos objetivos.
|
CAUSES IMPERIALISME - factors econòmics
|
-Necessitat de trobar nous mercats on vendre els excedents de producció generats per la segona revolució industrial.
- Necessitat de trobar nous llocs d'inversió on invertir els capitals generats pel desenvolupament de la indústria i el comerç. - Necessitat de trobar noves matèries primeres que en molts països europeus s'havien esgotat. |
CAUSES IMPERIALISME - factors polítics
|
- En plena època de formació dels Estats nacionals la formació d'un imperi dominador enfortia el sentiment nacional "orgull nacional" dels seus ciutadans.
- Incrementava la importància Internacional del país conqueridor → Més territoris, més pes i més importància en la política internacional. |
CAUSES IMPERIALISME - factors demogràfics
|
- Al llarg del segle XIX la població als països havia augmentat.
- Crisis de sobreproducció → atur i misèria per milions d'obrers europeus. - Milions d'europeus van marxar a altres continents (1850-1914: més de 50 milions). |
CAUSES IMPERIALISME - factors culturals i ideològics
|
- Discurs nacionalista excloent, supremacista i racista → justificar conquestes.
- Concepció racista: raça blanca és superior → DRET A DOMINAR ALTRES - Missió civilitzadors dels europeus → INMPOSAR CULTURA, RELIGIÓ (evangalització) i FORMES DE VIDA europea |
CONFERENCIA BERLIN
|
Per prevenir aquestes friccions organitzaren congressos i reunions entre els països europeus com la Conferència de Berlín.
El 1885, catorze països europeus es reuneixen a Berlin per prendre una sèrie d'acords per regular la conquesta i repartiment del continent Africà. RESULTATS DE LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN: - Gran Bretanya i França es reafirmen com a potències colonials - Alemanya i Itàlia entren en el joc colonial - Antigues potències (Època Moderna) com Espanya Portugal es queden amb un paper molt poc rellevant. |
CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME - Impacte demogràfic
|
- Construcció hospitals → reducció de la mortalitat → augment de la població
- Trencament equilibri recursos-població (creixement de població no va acompanyat d’una industrialització)→ subalimentació crònica - Genocidi → eliminació de pobles/cultures. Exemple genocidi alemany al poble revoltat herero i namaqua, actual Namíbia (110.000 habitants) |
CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME - Impacte cultural
|
- Aculturació: imposició de religió, idioma i cultura occidental. Ensenyament com a estratègia.
- Destrucció d’identitats → submissió a la cultura europea. |
CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME - Conseqüències econòmiques
|
- L’economia gira entorn dels interessos colonitzadors i no pel benefici econòmic de les regions → espoliació de les matèries primeres.
- Es donen privilegis als grups aristocràtics i la burgesia local - Empitjorament condicions de vida població general → abundància de treballs forçats. - Apropiació de terres i recursos per part colonitzadors. - Imposició economia de mercat |
DISCURS SUPREMACISTA
|
- Concepció racista: raça blanca és superior → DRET A DOMINAR ALTRES POBLES
- Missió civilitzadors dels europeus → INMPOSAR CULTURA, RELIGIÓ (evangalització) i FORMES DE VIDA europea - Nacionalisme excloent → la seva nació és superior → DRET A DOMINAR ALTRES NACIONS |
COLÒNIA D’EXPLOTACIÓ
|
- La metròpoli, en aquest cas les potències industrials, exerceix un control absolut sobre els territoris conquerits
- Aquests territoris depenien de la metropoli i no tenien govern propi. - Les empreses d’aquestes potencies s’aprofitaven de la mà d’obra als indígenes, els quals treballen en condicions de semiesclavitud. - L’ordre el mantenien l'exèrcit militar i un governador militar Exemples; L'índia, Indoxina, Colònies africanes… |
COLÒNIA DE POBLAMENT O DOMINI
|
- Territoris amb població indígena escassa
- S’apropien del territori de forma permanent els emigrants europeus que s’hi estableixen - Govern autònom propi i acabaren independitzant-se de les metropolis Exemples: Canadà, Australia, Nova Zelanda, Sudàfrica, Argelia… |
PROTECTORAT
|
- Territoris controlats per la metròpoli i respectant el govern autónom son considerats “governs titelles”
- Territoris dificils de conquerir o amb un govern indigena fort. Exemples; Marroc, Egipte… |
CONCESSIÓ
|
-Territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals
- Solen ser llocs de gran importancia estratégica o comercial, com els ports Exemple; Xina; Xina va acreditar a Hong Kong a la Gran Bretanya 100 anys |
PRINCIPALS IMPULSORS
|
- Chamberlain (Anglaterra)
- Jules Ferry (França) - Von bismarck (Alemanya) - Cecil Rhodes (Empressari) |