Es distingida amb la categoria de colonia el segle I aC	Tarraco
Abans hi havia un poblat iber	Tarraco
217aC s'instaura Publi Corneli Escipió per la 2a Guerra Púnica, per això es diu que és....	Tarraco
Centre d'operacios romanes contra cartaginesos i llurs	Tarraco
Esdevé capital de la província "Hispania Citerior"	Tarraco
Esdevé capital de la Tarraconensis al 27aC	Tarraco
August està del 27-24 a la ciutat, per això esdevé capital de l'imperi romà de facto	Tarraco
Al esdevenir capital de l'imperi romà, comença un projecte urbanístic que acabarà amb la construcció de l'amfiteatre el II aC	Tarraco
Topografia irregular, per això està esglaonada en 3 grans terrases envoltades per una muralla.	Tarraco
Anomena que es conserva a cada terrassa de la ciutat corresponent	Tarraco Superior: - Temple dedicat a August - Plaça de representació - Fòrum provincial Mig: - Circ, dividint la ciutat en part alta i baixa, ocupava tota una terrasa Inferior: - Termes - Fòrum colònia Part + baixa (fora de la muralla) - Teatre - Port - Amfiteatre - 3 aqüeductes (Ferreres) - Via Augusta
En acabar la 2a Guerra Púnica, es fa gran	Tarraco
Es funda el 14 aC	Barcino
Abans hi havia la tribu ibèrica dels laietans	Barcino
August la situa damunt del mont Taber (petit turó)	Barcino
En mig de la plana entre el Llobregat i el Besos	Barcino
En mig de la plana entre la serra de Collserola i el Mar	Barcino
Segueix l'estructura hipodàmica	Barcino
Planta rectangular, envoltada de muralles i quatre portes	Barcino
El decumanus maximus de la Barcino segueix l'eix...	De la muntanya al mar
El cardo maximus de la Barcino segueix l'eix...	De Besòs al Llobregat
Al fòrum, actual plaça St.Jaume, es trobava un gran temple hexàstil dedicat al culte imperial, el temple d'August.	Barcino
Es conserven restes de 4 columnes coríties a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya	Barcino
Sota l'actual plaça de Sant Miquel es conserven restes de termes públiques del 125 dC	Barcino
A la Barcino hi ha restes de...	- 2 aqüeductes: restes al costat de la porta actual plaça Nova. - domus al carrer Bisbe Caçador i a la plaça de Sant Miquel - les columnes corínties del temple d'August - termes públiques a la plaça Sant Miquel - muralles a diversos punt del casc antic de la ciutat
Les muralles eren un real exponen de l'enginyeria romana, feien quasi 2 metres i donaven prestigi	Barcino
Edificació fundacional reforçada al IV aC per incursions bàrbars. (muralla + forta)	Barcino
Es funda un cop han acabat les guerres càntabres	Barcino
Abans hi havia la tribu dels indigets	Emporion
Hi havia la ciutat ibèrica d'indika	Emporion
S'estbleix en uns turons aixecats enmig de marsemes entre dos cursos fluvials	Emporion
Funcionava com a Port Natural de vaixells	Emporion
576aC arriben comerciants grecs de Focea, procedents de Massalia (grecs)	Emporion
Els comerciants s'instauren en un premonitori davant la costa de forma estretègica (Paiàpolis)	Emporion
El 550 immigren els grecs de Focea a terra ferma (Neàpolis), per formar un nucli urbà més gran i tenir un millor control de l'activitat comercial terrestre i marí	Emporion
Hi havia una ruta comercial que unia Massàlia i Tartessos	Emporion
218, l'exèrcit romà, commandant per Corneli Escipió arriba aquí amb motiu de la 2a Guerra Púnica	Emporion
L'objectiu de l'establiment és tallar el contacte de l'exèrcit d'Annibal, polític i cap militar de l'imperi cartagines	Emporion
En un primer moment s'instauren a la part superior per crear un assentament romà	Emporion
A la fi de les guerres púniques, esdevé una ciutat independent a la grega.	Emporion
A la ciutat hi ha soldats veterans de l'exèrcit de Juli Cesar	Emporion
S'uniex amb la ciutat grega per aconseguir un territori més ample i poderós, un Principat d'August	Emporiae
Planta rectangular en un traçat hipodàmic	Emporiae
Al fòrum hi ha temples, un dedicat a la triada capitolina	Emporiae
Es desmantellala part oriental	Emporiae
Primer un nucli romà separat de grec i després un Principat d'August	Emporiae
Restes emporiae	Fora de la muralla: - Amfiteatre - Palestra També excavat: - Basília - Termes
Registre més antic és una inscripció romana de bronzes d'Ascoli del segle 89 aC on posa	Ilerdenses - Ilerda
Abans hi havia els ilergets	Ilerda
Hi havia la capital de la tribu ibèrica dels ilergets: iltirta	Ilerda
De la capital de la tribu ibèrica dels ilergets es conserven	Monedes ibèriques del turó de la Seu Vella
Fundació al IaC - August li dona el títol de municipium	Ilerda
Situació estratègica: encreuament de camins entre la costa i l'intermior de la península	Ilerda
Via de comunicació: Riu Sicoris	Ilerda
El Turó de la Seu Vella dominava tota la plana del Segrià	Ilerda
Esdeveniments importants militars	Ilerda Guerra de Sentoriana (70aC) i la Guerra Givil Cèsar i Pompeu.
Desenvolupa l'esdeveniment de la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu	Ilerda el 49 aC hi ha una batalla entre Julli Cèsar i els generals de Pompeu: Afrani i Petreu. Aquests escullen Ilerda com a base d'operacions per defensar Hispània Cèsar assetja Ilerda - Cèsar narra els fets a la seva obra de bello civili A i P es rendeixen - victòria Cèsar
Cèsar narra els fets a la seva obra...	De bello civili
L'estructura urbanística no es habitual ja que s'adapatar a les particularitats del relleu, està encaixada entre...	Ilerda Entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Nogerola
cruïlla cardo/decumanus - desplaçada extrem est de la ciutat	Ilerda
fòrum desplaçat a l'extrem oest (actual plaça Sant Joan)	Ilerda
Construcció ex novo: - gran (23 hectàries) - muralles - termes públiques (IIdC9	Ilerda
Hi ha un pont per al riu Sícoris	Ilerda
Hi ha una important necròpolis desplaçada al extrem est	Ilerda
Restes de Ilerda	- Tram de la muralla - Elements construcció fòrum - Estructures complex termal - Tram cardo - Domus urbanes - Villae rusticae extramurs
El III dC hi ha una forta crisi i s'abandonen els edificis	Ilerda
Assentament militar el 23 aC	Augusta Emerita
Arriba Publi Carisi, llegat d'Agust	Augusta Emerita
S'instal·len els soldats llicenciats	Augusta Emerita
S'instal·la la colonia en motiu de les guerres càntabres (29aC-19aC)	Augusta Emerita
Ubicació amb motis estratègics, econòmica i administratius	Augusta Emerita
L'ubicació serviria per romantizar el sudoest peninsulaar	Augusta Emerita
Ubicació al gual del riu Gudaiana i prop de la confluència d'altres rius.	Augusta Emerita
Nus important de comunicacions en l'occident peninsular per dues vies (N-S-Via de la Plata) i E-O	Augusta Emerita
El 15 aC esdevé capital de la província Lusitània	Augusta Emerita
S'enriqueix econòmic, urbanístic i monumental	Augusta Emerita
Acceleració del procés d'enriquiment al principi del segle II dC, per influència dels emperadors hispans...	Augusta Emerita - Tajà i Hadrià
El 305 dC fa reformes administraives l'emeprador Dioclecià	Augusta Emerita
Degut a les reformes administratives esdevè una metròpoli	Augusta Emerita
Esdevé capital d'Hispania de facto	Augusta Emerita
Restes Augusta Emerita	- Fòrum provincial porticat (porta accés - Arc de Trajà) - Fòrum municipal (Temple de Diana) - Teatre - Amfiteatre (mateix turó) - Circ (fora) - Pont riu Guadiana - Aqüeductes (los Milagros) - Embassaments (Prosèrpina - sembla ser posterior) - Restes muralla

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Ciutats

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

80 Cartas en este set