- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
126 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
- 3er lado (pista)
Què és la excrecció?
|
És la retirada de la sang i l'expulsió al exterior de les substàncies perjudicials o inútils que conté. La majoria són productes del metabolisme celular i exces de sals, per aixo es considera que l'excreció forma part de la funció de nutrició.
|
Retirada
Expulsió Metabolisme celular |
Principals substàncies que s'excreten
|
- Diòxid de carboni
- Urea - Sals minerals - Substàncies nitrogenades - Substàncies extranyes |
DUSS
|
Quina és la funció que fa l'aparell excretor?
|
Filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transportavla sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en fotma d'orina.
|
Filtrar la sang
Expulsar orina |
Quin es l'altre nom que rep l'aparell excretor?
|
L'aparell urinari
|
Aparell u...
|
Parts de l'excreció
|
|
|
Quina és la diferència entre l'excretor i l'excrement?
|
L'excretor és un aparell que neteja els residus de la cèl·lula, en canvi, l'excrement és el resultat del que el que el cos no vol i s'expulsa al exterior
|
Exretor: aparell
Excrement: resultant del aparell |
Def. de ronyons
|
Són dos organs situats a la part baixa de l'esquena, filtren la sang i eliminen la urea, l'àcid úric i l'excés de sals
|
Dos organs
|
Def. Urèters
|
Són conductes que surten dels ronyons i condueixen l'orina a la bufeta urinaria.
|
Conductes, orina
|
Def. Bufeta urinaria
|
És una bossa muscular on s'acomula l'orina fins a la micció
|
Bossa muscular, micció
|
Què és la micció?
|
L'expulsió de l'orina al exterior
|
Expulsió
|
Def. Uretra
|
És el conducte encarregat de la micció. Els homes el comparteixen amb l'aparell reproductor
|
Conducte. Ap. repriductor
|
Def. Nefrona
|
Són estructures tubulars que estàn als ronyons i filtren la sang per separar les substàncies aprofitables que tornaràn a la sang de les nocives que s'expulsaràn al exterior.
|
Estructures tubulars. Filtren
|
Def. Uretra
|
És el conducte encarregat de la micció. Els homes el comparteixen amb l'aparell reproductor
|
Conducte. Ap. repriductor
|
Def. Nefrona
|
Són estructures tubulars que estàn als ronyons i filtren la sang per separar les substàncies aprofitables que tornaràn a la sang de les nocives que s'expulsaràn al exterior.
|
Estructures tubulars. Filtren
|
Què és la urea?
|
És un compost químic que es genera com a conseqüencia del metabolisme de les proteïnes en l'ésser humà
|
Compost químic. Metabolisme p
|
Quines substàncies van a parar al conducte col·lector
|
Les de rebuig
|
Per poder ser expulsades
|
Quines substàncies són retornades a la sang?
|
Les aprofitables
|
Per la vena cava
|
Què és la urea?
|
És un compost químic que es genera com a conseqüencia del metabolisme de les proteïnes en l'ésser humà
|
Compost químic. Metabolisme p
|
Quines substàncies van a parar al conducte col·lector
|
Les de rebuig
|
Per poder ser expulsades
|
Quines substàncies són retornades a la sang?
|
Les aprofitables
|
Per la vena cava
|
Sabries dir on està el glomerul? I el tub contornejat proximal i distal? I la nansa de Henle?
|
|
|
Què és la urea?
|
És un compost químic que es genera com a conseqüencia del metabolisme de les proteïnes en l'ésser humà
|
Compost químic. Metabolisme p
|
Quines substàncies van a parar al conducte col·lector
|
Les de rebuig
|
Per poder ser expulsades
|
Quines substàncies són retornades a la sang?
|
Les aprofitables
|
Per la vena cava
|
Sabries dir on està el glomerul? I el tub contornejat proximal i distal? I la nansa de Henle?
|
|
|
El viatge de la urea
|
La urea, per mitjà de l'artèria renal, entra al ronyó. Allà entrarà a una nefrona i allà a causa de l alta pressió, sortirà el plasma que conte aigua, glucosa, urea, etc. Després entren a la càpsula de Bowman i més tard al tub contornejat, on es reabsorbiran les substancies útils que aniran a la vena renal. Les substàncies de rebuig com la urea avançaran pel tubul contornejat i despres pel conducte col·lector gracies a la nansa de Henle. Per últim, l'orina baixarà pels ureters que arribaràn a la bufeta urinaria. Un cop a la bufeta, l'orina s'anira acumulant fins el punt de que s'enviarà un estímul nerviós i aquesta orina sera expulsada gràcies a la uretra
|
Artèria renal, nefrones, alta pressió, glomèrul, corpuscle renal, tub contornejat, vena renal, conducte col·lector, ureters, uretra
|
Composició de la orina
|
95% aigua
5% restant: - 2,5% urea - 1,5% sals dissoltes - 0,95% pigments - 0,05% àcids úrics |
Aigua i restant
|
Glàndules sudorífiques
|
Produeixen la suor. Aquesta es refrigera al nostre cos i conté substàncies com la urea, sals minerals, etc, substancies de rebuig.
|
Suor, refrigerar, substàncies de rebuig
|
Els pulmons:
|
Eliminen el CO2 que conté la sang i que s'ha produït a les cèl·lules a conseqüència de la respiració cel·lular
|
Eliminar, sang, respiració
|
Composició de la orina
|
95% aigua
5% restant: - 2,5% urea - 1,5% sals dissoltes - 0,95% pigments - 0,05% àcids úrics |
Aigua i restant
|
Glàndules sudorífiques
|
Produeixen la suor. Aquesta es refrigera al nostre cos i conté substàncies com la urea, sals minerals, etc, substancies de rebuig.
|
Suor, refrigerar, substàncies de rebuig
|
Els pulmons:
|
Eliminen el CO2 que conté la sang i que s'ha produït a les cèl·lules a conseqüència de la respiració cel·lular
|
Eliminar, sang, respiració
|
El fetge:
|
Degrada la hemoglobina inservible a pigments biliars que són abocades al intestí prim on posteriorment s'excretaràn en forma de material fecal.
|
Degrada la...
A p... b... que s'excretara |
3 malalties del aparell excretor:
|
- Insuficiència renal
- Còlic nefrític - Cistitis |
ICC
|
Què és la insuficiència renal?
|
És el mal funcionament de les nefrones i a conseqüència, els ronyons són incapaços de retirar tota la urea de la sang. Dls pacients han de fer la hemodiàlisi
|
Nefrones
Urea Sang Hemodiàlisi |
3 malalties del aparell excretor:
|
- Insuficiència renal
- Còlic nefrític - Cistitis |
ICC
|
Què és la insuficiència renal?
|
És el mal funcionament de les nefrones i a conseqüència, els ronyons són incapaços de retirar tota la urea de la sang. Dls pacients han de fer la hemodiàlisi
|
Nefrones
Urea Sang Hemodiàlisi |
Què és un còlic nefrític?
|
És un espasme molt dolorós de l'útee produït per substàncies que l'han cristal·litzat, denominades pedres.
|
Espasme
Ureter Cristal·litzat |
3 malalties del aparell excretor:
|
- Insuficiència renal
- Còlic nefrític - Cistitis |
ICC
|
Què és la insuficiència renal?
|
És el mal funcionament de les nefrones i a conseqüència, els ronyons són incapaços de retirar tota la urea de la sang. Dls pacients han de fer la hemodiàlisi
|
Nefrones
Urea Sang Hemodiàlisi |
Què és un còlic nefrític?
|
És un espasme molt dolorós de l'útee produït per substàncies que l'han cristal·litzat, denominades pedres.
|
Espasme
Ureter Cristal·litzat |
Què és la cistitis?
|
És uns inflamació de la bufeta urinaria produida per una infecció bacteriana. Produeix coïssor
|
Inflamació b...
Bacteriana Coïssor |
Tipus i diferències de reproducció?
|
La reproducció asexual, no demana la intervinció de cap altra organisme per reproduir-se, en canvi, la sexual, necessita la unió de dos cel·lules especialitzades denominades gàmetes
|
No intervinció
Gàmetes |
Què és la dimorfosi sexual?
|
Que hi han caracterítiques morfològiques i fisiològiques diferents
|
Característiques
|
Què és la pubertat?
|
És una etapa de la vida en que es passa de la infantesa a l adolescència. Es produeix la maduració dels òrgans reproductors.
|
Etapa: maduració sex.
|
Què és la pubertat?
|
És una etapa de la vida en que es passa de la infantesa a l adolescència. Es produeix la maduració dels òrgans reproductors.
|
Etapa: maduració sex.
|
Aspectes que apareixen a la pubertat:
|
- Apareixen els caràcters sexuals secundaris (barba, pits...)
- l aparell reproductor comença a produir gàmetes (semen i menstruació) - Canvis de relació social (maduració de la persona) |
Secundaris
Produir gametes Relacions socials |
Diferència entre carácters sexuals primàris i secundaris
|
Els caràcters sexuals primaris són aquells amb els que neixem i ens permeten diferenciar-nos, en canvi els secundaris són aquells que apareixen a la pubertat i permeten reproduirnos
|
Primaris: neixem i diferenciar
Secundaris:pubertat i reproduir |
Les gònades:
|
Són òrgans que formen cèlules sexuals i fabriquen algunes hormones sexuals
|
Organs q fabriquen
|
Conductes genitals:
|
Conductes que transporten les cèlules sexuals cap al exterior
|
Conductes q transporten
|
Òrgans copuladors:
|
Organ masculi (penis) que introdueix els gametes masculins en els femenins durant la còpula
|
Organ q intr
|
L'aparell rep femeni extern esta format per:
|
- 2 llavis majors
- 2 llavis menors - orifici vaginal amb l'himen - clítoris - orifici uretral o meat urinari |
- 2/2 llavis
- 2 orificis - organ erèctil |
L'aparell rep femeni intern esta format per:
|
- els ovaris
- les trompes de falopi -l'uter amb l endomentri |
|
L'aparell rep femeni intern esta format per:
|
- els ovaris
- les trompes de falopi -l'uter amb l endomentri |
|
Els ovaris:
|
Són les gònades femenines que alberguen al interior dels òvuls i produeixen hormones sexuals. Cada 28 dies alliberen un ovul madur.
|
Gònades q estan
|
Les trompes de falopi:
|
Són dos canals que van dels ovaris fins l'uter. Al seu interior hi han unes pestanyes microscòpiques que ajuden a impulsar l'òvul. Aquí es on es fecunda l'ovul
|
Dos canals amb pestanyes microscopiques
|
L'úter:
|
És un òrgan muscular vuit de paret gruixuda i elàstica. Les seves parets són de teixit epitelial i recobeets duna mucosa anomenada endometri. La seva funció es allotjar l'embrió. Sota esta el coll q uneix amb la vagina
|
|
Sabeies dir on esta l'uter, la vagina, el cèrvix, l endometri, els ovaris i les trompes de falopi?
|
|
|
Com es diu la bossa de pell dels testicles?
|
Escrot
|
E
|
Quina funció té l'escrot?
|
Mantenir els testicles en una temperatura més baixa per poder formar espermatozoides
|
Temperatura
|
Quin és l'organ copulador masculí?
|
El penis
|
El P
|
Si la pell del prepucoo és d'excessiva estretor, s'anomena...
|
Fimosi
|
|
Quina és l'operació quirurgica que es fa si tens fimosi?
|
La circumsició
|
|
Sabries ubicar la bufeta, la uretra, la prostata, la vesícula seminal, la glàndula de Cowper, els testicles, el gland i l'epidim?
|
|
|
Def. Pròstata
|
És una glàndula situada sota de la bufeta. Aquesta aboca a la uretra un líquid d'aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides
|
Glàndula
Líquid |
Def. Glàndula de Cowper
|
Glàndules situades sota l'epidim. Aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrica la uretra abans de la sortida del semen
|
On estan situades
Q aboquen Q lubrica |
Com es du a terme una ereció?
|
Gràcies a que al interior del penis hi han cosos cavernosos, aquests s'omplen de sang i per aixo augmenta la mida del penis
|
Cossos cavernosos
|
Amb quina part del espermatozoide entra a l'òvul?
|
Amb l'acrosoma
|
Ac
|
Quines són les tres parts dels espermatozoides?
|
El cap, el coll i la cua/flagel
|
CCC(F)
|
El cap del espermatozoide...
|
Conté el paquet de cromosomes i una regió te enzims, els acrosomes, per poder degradar la paret del òvul
|
Cromosomes i acrosoma
|
Al coll dels espermatozoides...
|
Es troben els mitocondris que fan la respiració celular que proporciona al espermatozoide energia per moures
|
Mitocondris, energia
|
La cua/ flagel del espermatozoide...
|
Permet el seu desplaçament
|
Desplaçament
|
Def. Òvuls
|
Són cèlules inmobils i grans respecte l espermatozoide. Quan l'òvul surt del ovari, passa per les trompes de falopi, on podrà ser fecundat o al contrari morirà
|
Cèlules...
Recorregut |
Quins dos cicles hi han dintre del menstrual?
|
L'ovàric i el uterí
|
O i u
|
Quines fases hi han dintre del cicle ovàric?
|
- fase folicular (1-11)
-fase d'ovulacio (12-23) - fas lútia (24-28) |
|
Quines fases hi han dintre del cicle ovàric?
|
- fase folicular (1-11)
-fase d'ovulacio (12-23) - fas lútia (24-28) |
|
Fase folicular
|
Augment de la hormona FSH. Es comença a desenvolupar un folicle, al seu interior madurarà un òvul. L'increment d'FSH estimula que els ovaris fagin estrògens
|
Fsh
|
Ordena-ho: mòrula, fetus, embrió, cigot, blàstula
|
Cigot, mòrula, blàstula, fetus, embrió
|
Morula i blastula
|
Els pulmons acaben de madurar, està preparat per sortir, quin mes és?
|
El mes 9
|
|
Quina és la diferència entre els bessons univitalins i bivitalins?
|
Per començar, els bessons univitalins són fruit d'un sol òvul i espermatozoide, que en un cert moment es divideix i aquests nomes tenen una unica placenta i bossa amniòtica, són iguals ja que tenen el mateix ADN, en canvi, els bessons bivitalins venen de dos òvuls i dos espermatozoides que han fecundat simultàniament, no comparteixen bossa amniòtica ni placenta, s'assemblen com a germans perquè tenen els mateixos progenitors
|
|
3 funcions de la plactenta:
|
- alimentar l'embrió a través del cordó umbilical i retirar els productes de rebuig
- actuar com a barrera defensiva - secretar hormones que facilitaràn la gestació |
Alimentar i retirar
Actuar Secretar |
Comença a bategar el cor, a formar-se els ulls el nas i la boca en el mes...
|
1
|
Fase primitiva
|
S'acaben de formar els ulls i les extremitats. Es desenvolupa el cervell i la mèdula espinal en el mes...
|
2
|
|
Té tots els òrgans formats. Rep el nom de fetus. Ja es pot saber si es nen o nena en el mes...
|
3
|
|
Li comença a funcionar l'aparell urinari, que abocarà el seu contingut a la bossa amniòtica. Te la pell trandparent . A quin mes?
|
4t mes
|
|
La mare comença a percebre els seus moviments. Es desenvolupa el sistema inmunitari i comença a funcionar l'aparell digestiu. Li surt pel al cap. A quin mes?
|
Al mes 5
|
|
La pell s'ha recobert duna capa gruixuda. Es forma la cara i pot obrir i tancar els ulls
|
6e mes
|
|
Ha crescut molt i comença a trobar la petita matriu. Ha madurat el cervell i els ronyons. Comença a poder moure els pulmons, a quin mes?
|
Al 7 e mes
|
|
Continua la maduració dels pumons. Es coloca cap per avall, a quin mes?
|
Al mes 8
|
|
Ordena-ho: mòrula, fetus, embrió, cigot, blàstula
|
Cigot, mòrula, blàstula, fetus, embrió
|
Morula i blastula
|
Els pulmons acaben de madurar, està preparat per sortir, quin mes és?
|
El mes 9
|
|
Quina és la diferència entre els bessons univitalins i bivitalins?
|
Per començar, els bessons univitalins són fruit d'un sol òvul i espermatozoide, que en un cert moment es divideix i aquests nomes tenen una unica placenta i bossa amniòtica, són iguals ja que tenen el mateix ADN, en canvi, els bessons bivitalins venen de dos òvuls i dos espermatozoides que han fecundat simultàniament, no comparteixen bossa amniòtica ni placenta, s'assemblen com a germans perquè tenen els mateixos progenitors
|
|
Com es diuen les fases del part?
|
Dilatació, expulsió del fetus i expulsió de la plactenta
|
Dilatacio i 2 expulsions
|
3 funcions de la plactenta:
|
- alimentar l'embrió a través del cordó umbilical i retirar els productes de rebuig
- actuar com a barrera defensiva - secretar hormones que facilitaràn la gestació |
Alimentar i retirar
Actuar Secretar |
Comença a bategar el cor, a formar-se els ulls el nas i la boca en el mes...
|
1
|
Fase primitiva
|
S'acaben de formar els ulls i les extremitats. Es desenvolupa el cervell i la mèdula espinal en el mes...
|
2
|
|
Té tots els òrgans formats. Rep el nom de fetus. Ja es pot saber si es nen o nena en el mes...
|
3
|
|
Li comença a funcionar l'aparell urinari, que abocarà el seu contingut a la bossa amniòtica. Te la pell trandparent . A quin mes?
|
4t mes
|
|
La mare comença a percebre els seus moviments. Es desenvolupa el sistema inmunitari i comença a funcionar l'aparell digestiu. Li surt pel al cap. A quin mes?
|
Al mes 5
|
|
La pell s'ha recobert duna capa gruixuda. Es forma la cara i pot obrir i tancar els ulls
|
6e mes
|
|
Ha crescut molt i comença a trobar la petita matriu. Ha madurat el cervell i els ronyons. Comença a poder moure els pulmons, a quin mes?
|
Al 7 e mes
|
|
Continua la maduració dels pumons. Es coloca cap per avall, a quin mes?
|
Al mes 8
|
|
Def. Dilatació
|
L'úter es contrau de forma involuntària i periòdica. Es trenca la bossa amniòtica
|
Uter contrau
Bossa amniotica |
Def. Expulsio del fetus
|
El fetus surt al exterior empès per les contraccions i esforços de la mare. Es talla el cordó ubilical. L'acomulacio de CO2 fara q comenci a respirar
|
Contraccions i esforços
Cordo umbilical CO2 |
Def. Expulsió de la placenta
|
La placenta es despren del endocrí i s'expulsa al exterior
|
Endocrí
|
Mètode orgino:
|
Comptar els dies i mantenir relacions sexuals quan la dona no és fèrtil. Mètode insegur
|
Comptar
|
Preservatius:
|
Hi han de masculins i de femenins. Són una funda de goma que fan que no entri cap líquid i ademés protegeix de les enfermetats de trasmissio sexual
|
Fem i masc
Com es Q fa med |
Def. Diafragma
|
Càpsula de goma q es coloca al coll de la matriu, s'usa acompanyat d'una crema .
|
|
Píndola:
|
Pastilla que contè progesterona i estrògens. Cal prendre diàriament durant 21 dies a partir del 5e cicle
|
Disriament
|
Mètode orgino:
|
Comptar els dies i mantenir relacions sexuals quan la dona no és fèrtil. Mètode insegur
|
Comptar
|
Preservatius:
|
Hi han de masculins i de femenins. Són una funda de goma que fan que no entri cap líquid i ademés protegeix de les enfermetats de trasmissio sexual
|
Fem i masc
Com es Q fa med |
Def. Diafragma
|
Càpsula de goma q es coloca al coll de la matriu, s'usa acompanyat d'una crema .
|
|
Píndola:
|
Pastilla que contè progesterona i estrògens. Cal prendre diàriament durant 21 dies a partir del 5e cicle
|
Disriament
|
Píndola de l'endemà
|
No és habitual. Inhibeixen l'ovulació i modifiquen l'endometri per dificultar-ne la nidació
|
Inhibeixen l'ovulació
|
Mètode orgino:
|
Comptar els dies i mantenir relacions sexuals quan la dona no és fèrtil. Mètode insegur
|
Comptar
|
Preservatius:
|
Hi han de masculins i de femenins. Són una funda de goma que fan que no entri cap líquid i ademés protegeix de les enfermetats de trasmissio sexual
|
Fem i masc
Com es Q fa med |
Def. Diafragma
|
Càpsula de goma q es coloca al coll de la matriu, s'usa acompanyat d'una crema .
|
|
Píndola:
|
Pastilla que contè progesterona i estrògens. Cal prendre diàriament durant 21 dies a partir del 5e cicle
|
Disriament
|
Píndola de l'endemà
|
No és habitual. Inhibeixen l'ovulació i modifiquen l'endometri per dificultar-ne la nidació
|
Inhibeixen l'ovulació
|
DIU:
|
Dispositiu intrauterí, el coloca el ginecòleg a la matriu: no evita la fecundació sino la implantació del zigot a la matriu. Per dones q han tingut fills, pot produir inflamacions i transtorns de la mestruació
|
Dispositiu intrauterí
|
Esterilització:
|
És segur pero irreverisble. Homes: vasectomia i dones: lligadura de trompes
|
Vas
|
Esterilització:
|
És segur pero irreverisble. Homes: vasectomia i dones: lligadura de trompes
|
Vas
|
Tipus de reproducció assistida:
|
- Tractaments hormonals
- Inseminació artificial - Fecundació in vitro |
|
Tractaments hormonals:
|
Per tal de que la dona ovuli de forma múltiple
|
Múltiple
|
Inseminació artificial:
|
Quan hi han pocs espermatozoides o són poc mòbils. L' espermatozoide pot ser de la parella o d'un donant anònim. S'introdueixen els espermatozoides en l'ovulació.
|
Injectar espermatozoides
|
Fecundació in vitro
|
Si un de la parella és estèril. Consisteix en donar un tractament hormonal a la dona per a que ovuli de forma múltiple, extreure'n els òvuls i posar-los en contacte amb els espermatozoides fora del aparell genital femení. Quan el zigot realitza les primeres divisions és implantat en la matriu de la dona
|