Antropologia

L'antropologia pertany a les ciències de l'home, i és l'estudi de l'ésser humà en si, del seu comportament, de la seva evolució i de les coses que va deixant. Prové de les paraules gregues Anthropos que significa Home i de Logia que vol dir coneixement, paraula.

Prové del grec Psigé i vol dir alé, en llatí és Pneuma.

És pot dividir en 2 grans blocs:
1. Antropologia biològica o física
2. Antropologia cultural

És l'estudi humà com a organisme viu i la seva evolució dins de les espècies.
S'ocupa tant de l'origen i l'evolució de l'home com de les diferències que es donen entre ells mateixos.

- Paleantropologia
- Primatologia
- Antropologia morfològica
- Genètica antropològica
- Ecologia humana

És l'estudi de l'home a través dels restes fòssils.

És l'estudi de l'home a través dels primats.

És l'estudi de l'home a través de l'anatomia comparada entre diversos tipus d'humans.

És l'estudi de l'home a través dels gens hereditaris.

És l'estudi de l'home en relació del seu medi ambient.
La relació que tenim amb el nostre espai vital ens ajudarà a desenvolupar-nos o no. P.e. a classe, les cadires, la llum, el que ens envolta ens pot fer estar més còmodes o incomodes.

Estudia i intenta descriure els comportaments apresos en els diferents grups humans establint comparacions entre ells.

- L'Arqueologia
- La Lingüística
- La Etnografia
- L'Etnologia
- La Antropologia social

Reconstrueix o ho intenta, les societats desaparegudes, el que queda del pas de l'home.

És l'estudi del llenguatge i un dels seus elements és la parla.
La parla té diferents manifestacions. Quant més diversitat lingüística més diversitat de pensament.

És la descripció dels diferents pobles o societats a través de l'escriptura.
És la ciència més antiga vinculada a l'Antropologia perquè els primers van descriure com eren les cultures, és doncs,
una ciència descriptiva.

És l'estudi dels pobles de manera comparada per veure diferències i semblances arribant a conclusions generals.

És l'estudi de l'home dins d'una societat o grup social que el rodeja per establir comparacions.
Antropologia social = Sociologia + Psicologia

És el procediment pautat per arribar a un objectiu.

Estudiar a l'home tant intern com extern.

És el mètode fenomenològic.
És un anàlisi descriptiu dels actes de consciència amb l'experiència intuïtiva o evident, que és aquella en que les coses es mostren de la manera més originària o més patent. Assumeix la tasca de descriure el sentit que el món té per a nosaltres abans de tot filosofar i per fer-ho parteix d'un mètode i d'un programa d'investigacions.
El mètode fenomenològic va ser la aportació que va fer Husserl per renovar la Filosofia i fer d'ella una ciència estricta i una empresa col·lectiva.

La persona és un ésser complex, en el seu estudi, si ens mirem a nosaltres mateixos veuríem que vivim entre moltes tensions (contradiccions).

És un tema complicat doncs nosaltres mateixos coneixem coses nostres però d'altres les desconeixem. Per intentar aprofundir en el QUI ens hem d'aturar i escoltar.

Intenta esbrinar els components de la persona que se'ns escapen intentant fer una lectura de la seva existència per intentar comprendre el significat de la persona, començant pel que es veu, és a dir, llegint el comportament.

Ve del llatí: LEGO i és necessari saber escoltar, observar i posar-se en la situació de l'altre (empatia).
Per els psicòlegs és molt important INTER LEGO, llegir entre línies, això és una característica de la persona intel·ligent.

Són els prejudicis i les preconcepcions.

Són les idees preconcebudes d'alguna cosa o d'algú. Un judici precipitat, irreflexiu, sobre les coses abans de conèixer la realitat.
Tots tenim judicis irreflexius on la ignorància està present però si reflexionem i fem anàlisis, ja no és un prejudici.

És la idea del món, de la persona, que tot ésser humà configura amb la tradició, les diferents històries: familiars, educatives, etc.

Vol dir imatge, la idea doncs, darrera de tota imatge hi ha una idea.

Algunes de les imatges (idees) ens repeleixen i altres ens atrauen.

Ideologia i actitud que defensa la cultura i la raça pròpia com superiors a la dels altres.

És el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.

Tothom, en algun moment de la vida es fa aquesta pregunta i normalment és perquè no acaba d'estar bé amb sí mateix, fora bo fer-la quan un està bé.
Aquesta pregunta ens afecta personalment i ens l'anem fent al llarg de la vida.

Per descobrir els "misteris" de la persona.

Landman parla de l'Antropologia implícita: totes les cosmovisions, les diferents cultures, hi ha una visió integral de l'ésser humà.

Segons Edgar Morin l'ésser humà és complex i aquesta complexitat es dóna a la realitat de les relacions, de la societat, de la existència i no pas en la idea.

És Ortega i Gasset qui ens diu que mentalment la realitat de la nostra existència també pot ser perspectivista.
Ens parla del posicionament on ens posem per veure la realitat.

Són les teories en que intentem reduir la complexitat del món.

Partint de la base que els primers filòsofs eren físics, aquests deien que l'ésser humà és una realitat material (materialisme)

L'espiritualisme diu que l'ésser humà és en la seva totalitat, esperit. (Dualitat cos/ànima --> Plató)

L'ésser humà està ficat en un temps, està ficat en la història.

L'ésser humà és lliure fins a un cert punt. L'ambient el condiciona (Determinisme)

L'ésser humà es veu limitat per la seva economia.

L'ésser humà dóna importància a la vista per sobre dels altres sentits (Homo Videns)
Imago-->Imatges-->Idees
Encara que actualment això està canviant i ens trobem cada cop més, amb un augment en el sentit tàctil i desprès l'auditiu gràcies a les tecnologies.

El situen en un eix.

"Si t'alliberes de les circumstàncies, seràs tu mateix."

Hi ha 2 grans paradigmes: un marcat per Occident i l'altre per Orient.
El nostre mapa mental està molt marcat i preconceptuat, sent difícil pels Occidentals posar-se a la pell dels Orientals i aquests últims en la dels Occidentals.

1. El registre lingüístic: la ressonància en la cultura és molt diferent per les connotacions que les paraules porten.
2. La llunyania entre la cosmovisió Occidental i Oriental: l'ésser humà està en plena relació entre la naturalesa i la transcendència. Aquesta interacció és molt diferent en occident que en orient. La idea de l'home, de la naturalesa i de la transcendència en el món oriental estan íntimament relacionades a on és una expressió singular en el que seria el gran cercle de la natura; per contra, a occident, l'home és el centre de l'univers.
3. La estructura del pensament: en occident parlem de la raó, suposadament som éssers racionals (Descartes) en canvi el pensament oriental és a través d'imatges, desenvolupant més tota la càrrega simbòlica de l'ésser humà. Pensament racional ↔ Pensament simbòlic

Van ser els germans Schlegel cap al S.XIX en el període Romàntic alemany.

1. L'ésser humà té un caràcter sagrat: cada ésser humà és una expressió singular de la divinitat.
2. La realitat pot ser enganyosa: Si aquesta realitat va més enllà de l'ésser humà significa que hi ha un punt que transcendeix de les percepcions i els sentits, s'escapa de la matèria.
Aquest misteri que se'ns escapa és la realitat interior, el fonament de la persona doncs, l'exterior és aparent.
3. L'ésser humà té que alliberar-se, descarregar-se, de de tot allò que l'allunya de la part material amb l'espiritual.
4. Aquesta descàrrega la fa des de la meditació i del silenci doncs les persones estan en continu moviment i necessitem parar-nos.
5. La visió de la vida és cíclica i única, com deia Nietzche és un cercle d'etern retorn on vivim i morim al mateix temps.
A occident aquesta visió de la història de la humanitat és lineal ---->

És quelcom que està més enllà del que és l'ésser humà, que és una única realitat divina que anomenen BRAHMAN.
Aquesta realitat es manifesta en cadascun de nosaltres però també en un altre nivell de divinitat, en tota la natura o univers.
L'home neix, es desenvolupa i mor en la naturalesa, sent una peça d'aquest TOT és necessari establir una relació entre home,natura i entorn de profund respecte (sagrat)
Contràriament a occident on és separen els dos conceptes per a orient és una realitat unitària.

És quan ens alliberem i som més que nosaltres mateixos, som més que el nostre cor, les nostres accions, pensaments, etc, que van units i fan el mateix.

L'Antropologia mostra una part del que és una imatge, la representació de l'home, del món i de la realitat i per intentar completar-la ens apropem a la saviesa d'orient.

La idea que tenim de l'home és una barreja, una mica tensa però molt creativa, de diferents moments històrics:
1. El paradigma (tradició) Greco-llatí
2. El paradigma Judeo.cristià
3. El paradigma modern

Troba el seu punt àlgid a la Grècia Àtica on sobresurten Sòcrates, Plató i Aristòtil.
a) L'home és una realitat formada per el cos (soma) i l'ànima (psique)
b) L'home és logos, té la facultat de raonar de pensar i parlar. La dignitat és dóna en aquesta possibilitat de ser éssers lògics.
c) L'ésser humà és un ser polític perquè viu en societat (polis) amb altres humans en comunitat.
d) Tot ésser humà tendeix al coneixement, el busca. Aristòtil relaciona felicitat amb coneixement.
"Tot ésser humà aspira a la felicitat, tot ésser humà aspira a la saviesa."

És l'època medieval on domina el cristianisme i a on destaquem a St. Tomàs d'Aquino, St. Bonaventura i el beat Ramon Llull.
a) L'ésser humà és una unitat estructural, és un i únic.
(si pensem una cosa i actuem diferent, acabarem patint)
b) L'ésser humà està fet a imatge i semblança de Déu.
c) L'ésser humà és un ser trascendent que busca la COMÚ-UNIÓ amb Déu, és a dir que té com finalitat la unió amb Déu.
d) L'ésser humà és un ser vulnerable, que té limitacions, és fràgil però al mateix temps és capaç de fer grans coses.
e) L'ésser humà té el potencial d'amar i d'estimar.
El seu centre és el cor i no la raó. (té gran relació amb les emocions)

NEFESH: L'home en busca del sentit, busca el sentit de les coses.
RUAH: L'ésser humà viu sota la protecció de Déu.
BASAR: L'ésser humà és posa en (dis)posició a Déu.
Tant Ruah com Basar estan íntimament relacionades.

S'inaugura amb Descartes, però té el seu per fonamental en la il·lustració francesa, amb autors com Voltaire, i arriba fins els nostres dies (Montell)
a) L'ésser humà és el centre de la cultura, de la societat, de la naturalesa, el centre de la història. És antropocèntric, ha baixat a la figura de Déu i s'ha posat ell mateix al pedestal.
b) L'ésser humà és el fruit del desenvolupament de l'evolució.
c) L'ésser humà és, sobretot, instintivitat. La societat, la cultura i l'ambient reprimeix aquest instint.
d) L'ésser humà intenta alliberar-se (lluitar) d'aquesta opressió que reprimeix els instints. D'aquest intent d'alliberació sorgeix una pressió que anomenem alienació.

Els models que hem tingut fins ara tenen alguns aspectes útils i d'altres que no ho són, estem just en un canvi de paradigma.
Això s'observa en el canvi de valors i en un canvi sistèmic.
Els sistemes que han funcionat fins ara han deixat de ser útils en l'actualitat, per tant, estem en una crisis paradigmàtica on només la perspectiva històrica mostrarà cap a on ens dirigim.

La cultura és un dels conceptes bàsics i centrals de l'Antropologia.
El descobriment i coneixement de la cultura i l'existència a considerar-la com un TOT integrat, ha sigut una de les grans aportacions.

És la capacitat de resposta a situacions ambientals determinades. L'ésser humà va evolucionant en contextos i ambients determinats i, fruit d'aquest context i ambients d'evolució, sorgeix la capacitat de crear cultura.
A mida que la humanitat és fa més complexa, la seva cultura també ho fa.

1. MATERIALISTES: Consideren que la cultura és un comportament observat d'un grup en un entorn social determinat.
2. MENTALISTES: La cultura, com a una abstracció, és a dir, com una sèrie de regles o normes per el comportament humà i el fer (fabricació d'objectes)

Podem dir que la cultura és una invenció social, d'un moment determinat que tothom utilitza, i fruit d'un aprenentatge fet del coneixement, la comunicació i el llenguatge.

És un autor important en l'Antropologia cultural, forma part dels mentalistes i diu que la cultura és el que permet a la persona satisfer les seves necessitats bàsiques (no primàries) fruit de la mateixa cultura. (per exemple: el mòbil-aparell-)
Malinonski ressalta la manera en que estan mútuament relacionats els elements culturals, però al mateix temps ressalta també la varietat individual de comportament.

Durant molt de temps en la història el materialisme fou predominant, definint-se con un tipus de condició pròpia de l'espècie humana i que s'adquiria fonamentalment a través de l'aprenentatge.
Poc a poc, aquesta concepció de la cultura es va anant posant en qüestió davant de la idea que cap individu és totalment de la societat en la que viu, tot el contrari, segons aquesta es va fent més complexa, la cultura també ho fa i les persones adquireixen alguns elements però no tots.

1. La cultura és una referència per els components d'un grup social (amics--> vestir, aficions, música)
2. Tots els aspectes d'una cultura d'un grup determinat responen a un model únic.
***3. Totes les cultures estan subjectes a processos de canvi amb major o menor intensitat, com a resultat del contacte amb altres grups. (texans-americans/bambes-no són catalanes)
4. Cada cultura respon a un conjunt de símbols determinats, mitjançant els quals els membres del grup estableixen les seves relacions (és comuniquen- llengua, vestimenta, caminar, comportaments).
5. La vida cultural es desenvolupa dins d'un grup determinat. Els aprenentatges del comportament.
6. Dins de cada cultura existeix un marge de llibertat (permissibilitat) per el comportament dels individus. Les regles no són sempre rígides.
7. Cada cultura es transmet de generació en generació per uns mecanismes específics i que estan acordats implícitament.

-La utilització fonamental de la cultura està en l'ajut que aquesta proporciona a la cerca interminable que té la persona per comprendre's a sí mateixa i a l'entorn que l'envolta.
-La cultura té que ser útil a l'individu i a la societat.
-La cultura pot ser un predictor de quin serà el comportament de la persona. Quan més la coneixem pes possibilitats de saber el comportament.
-La cultura, és doncs, individual, social i predictiva.
-Tots nosaltres individualment i socialment tenim unes habilitats apreses però la intel·ligència col·lectiva és més que la individual.

Un conjunt d'individus que es regeixen, almenys implícitament, per unes regles en comú i que els permeten mantenir una sèrie de relacions; tot això succeeix en un espai geogràfic determinat.
Dins de la societat existeixen interrelacions casuals, moltes de elles succeeixen per que hi ha una estructura complexa que ho permet.
Per exemple: Universitat (substrat cultural)--> Classe de psicologia (interrelacions)

No. Són dos conceptes que estan interrelacionats però que són diferents.
Podem dir que dins de la societat hi ha diferents maneres d'exercir i fer cultura.
Per exemple: dins de la societat catalana hi han castellers però també gent que participa a la fira d'abril.

És el procés d'aprenentatge, tant conscient com inconscient, a on les generacions més joves van aprenent les formes i coneixements socials propis del seu entorn.
La cultura ens aporta coneixements nous i aquest procés es va perllongant en les diferents etapes de l'ésser humà on es va reajustant sempre i quan tinguem la ment oberta.

És el comportament específic de cada cultura i que les fa diferents, és una pauta de comportament que mereix respecte i s'ha de tenir en compte dins del seu context.
Exemple: Les cultures --> Tret comú: color del dol, menjar. --> Expressió relativitat cultural: Catalunya negre, Japó blanc.
Des del relativisme cultural tan vàlid és el blanc com el negre.